Anna Maria Pérez

Bon Any! Sempre endavant!

2011-12-30T00:59:00.000-08:00

S’acaba l’any 2011. Sens dubte, ha estat un any de marcats alts i baixos i dels que hem extret significatives conclusions. És interessant veure la psicologia humana, per dir-ho així, i més en un país com el nostre en el qual tothom se sent amb dret a llençar aquella famosa primera pedra…

L’any 2012 es presenta complicat, això és així. El Govern de la Generalitat ha procurat reconduir els comptes públics, i la situació econòmica global és la que és. Des del primer moment, el Govern va afrontar el problema amb la contundència que reclamen els temps, sense defugir en cap moment aquesta crítica responsabilitat. Fins ara, els resultats seran més o menys encertats de cara a l’opinió pública, però són del tot realistes. Des de CiU continuarem treballant en aquesta línia per tal de reconduir el país, escoltant i corregint allò que calgui. Pensem que és possible anar millorant i, encara que es preveu un primer semestre difícil, el camí que ens ha de portar cap a un futur millor ja l’hem començat a fer. Una gran part de la ciutadania és conscient que no hi ha gaire marge de maniobra, però ens donen el seu suport, un suport que, com deia el President Mas, és com un préstec valuós que hem de saber administrar bé.

Amics, amigues, estem fent el que cal i ens hi estem deixant la pell però el primer que compta és tirar endavant aquest país.

Bon Any!

BON NADAL i MILLOR ANY!

2011-12-16T00:36:00.000-08:00

El regidor socialista a l’oposició, Joan Sau, ens ha ofert com a regals enverinats de Nadal uns articlets en els mitjans locals que, veritablement, el retraten, si és que a aquestes alçades algú no coneix prou bé les seves estratagemes, sobretot amb els seus. En aquests articlets calumnia greument un company nostre, regidor, i usa malaltissament la seva munició contra l’actual govern local de Castelldefels, democràticament elegit a les urnes. I doncs, què exigeix el regidor Sau si el van fer alcalde a dit des de Barcelona sense passar per les urnes i, quan li toca passar-hi, no guanya? Amb quina legitimitat vol donar lliçons aquest perdedor? Amb això ja quedaria gairebé tot dit. Doncs no, sembla que no, sembla que criticar-nos durant anys havia de ser una cosa gratuïta, pensa ell, i no. Ara que, d’entrada, el seu pla sinistre de fer caure com sigui el govern local actual, abans que arribi el Nadal (segons propis testimonis socialistes), no ha estat possible, per bé que s’hi estan deixant la pell democràtica…, potser és allò que es diu, en esport, “que vol guanyar en els despatxos allò que no ha pogut guanyar en el terreny de joc”.

El meu consell, regidor Sau, és que es concentri en el congrés del seu partit que comença avui, que mirin de solucionar els centenars de problemas interns que tenen, que endrecin casa seva i, un cop amb la cara neta i les mans polides, facin l’oposició constructiva que s’espera de vostès i que, potser, ja no comptarà amb segons quins lideratges…, per bé de la salut democràtica de l’Ajuntament hauria de ser així. I pensi, regidor Sau --si és que el seu partit li fa encara confiança--, amb qui haurà de governar algun dia aquesta ciutat, si la gent, és clar, el fa per fi guanyador…

Un dia, regidor Sau, em va dir amb cara de pomes agres: “Arrieros somos…”, doncs, això, Bon Nadal i millor Any!

2011-12-02T11:17:00.000-08:00

El regidor Albert Sàenz Coromina surt de l’Àrea de Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Castelldefels.

Atesa la situació extrema d’ignomínia i menyspreu vers la seva persona i família i sentint, fins i tot, frases extremament punyents sobre la seva integritat física, a causa de l’assetjament mediàtic i també polític que està patint per intentar minimitzar els efectes d’una gestió feta des de la seva àrea, el regidor d’Hisenda, Albert Sàenz Coromina, fent palès el sentit de responsabilitat i honor que l’ha guiat durant tota la seva trajectòria professional, ha decidit deixar l’Àrea d’Hisenda de l’Ajuntament de Castelldefels. És la seva voluntat trobar punts de sintonia, complicitat i empatia i no la de ser part d’un problema!

Amb aquest acte, però, voldria deixar clarament palès i desmentir categòricament qualsevol mostra d’assetjament i de abús de poder, i menys encara de mobbing com ha estat ell mateix imputat, remetent-se un cop més als fets que són tan clars com els de provocar la seva sortida definitiva de l’Àrea Econòmica de l’Ajuntament.

Atesa la voluntat de no generar problemes i la d’obrir ponts de diàleg i no de confrontació, el regidor Albert Sàenz Coromina ha demanat la constitució d’una mesa de conciliació entre les parts implicades, és a dir, l’Àrea de Serveis Econòmics i ell mateix.

Tanmateix, i en defensa de la seva honorabilitat i per fer front a la demanda interposada en contra d’ell, es veu en l’obligació de continuar exercint totes les accions legals que li pertoquin, davant el desproporcionat reguitzell d’injúries i calúmnies a què s’ha vist sotmès durant les últimes setmanes, tot esperant que sigui la justícia la que dictamini la veritable responsabilitat de cadascú.

No deixar passar les microviolències

2011-11-25T03:54:00.000-08:00

Aquest és l'article que avui, dia 25, em publica "El Periódico" en les pàgines especials sobre la violència de gènere.

Avui celebrem el “Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere” en memòria de tres dones, activistes polítiques,les germanes Mirabal, que aquest mateix dia de l’any 1960, ara fa cinquanta un anys, van ser brutalment torturades i assassinades per la policia secreta del dictador Trujillo a la República Dominicana. Des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelldefels estem organitzant, des del passat dia 21 i fins al 2 de desembre, les “Jornades del Dia Internacional contra la Violència de Gènere”, sota el lema enguany de “Les microviolències, no les deixis córrer”. Les microviolències són aquells actes que atempten contra l’autonomia personal de les dones i que solen ser invisibles o, fins i tot, estar perfectament legitimats per l’entorn social. Exemples d’això poden ser petites actuacions quotidianes que van situant les dones en un segon terme i que, de vegades, acceptem sense adonar-nos-en: parlem del fet que la nostra parella no tingui en compte la nostra opinió a l’hora de prendre decisions, que monopolitzi l’ús d’espais comuns, que envaeixi la nostra intimitat, que controli el que fem i els nostres horaris, que ens exigeixi un determinat aspecte físic, etcètera. Aquestes actuacions, en molts casos habituals, cal corregir-les perquè l’objectiu que persegueixen és anul·lar les dones com a subjecte amb unes maneres de fer que, tot i que s’allunyen del que tradicionalment s’entén per violència de gènere, en són també una manifestació i tenen els seus mateixos objectius: perpetuar la injusta distribució per a les dones dels drets i les oportunitats. Per garantir unes relacions personals lliures de violència, cal, doncs, seguir treballant la igualtat des de tots els àmbits de la convivència, incidint particularment en l’adolescència, període crític en el qual se solen produir per primera vegada aquest tipus de comportaments abusius.

En aquesta línia, doncs, i amb el suport del Consell Municipal de les Dones, l’Ajuntament de Castelldefels s’ha adherit a l’acord del Plenari del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) que proposa que cada vegada que malauradament mori una dona per causa de violència masclista, s’encendrà als ajuntaments una espelma en record seu i com a mostra de rebuig. El meu desig més gran és que mai més l’hàgim de tornar a encendre, i perquè això passi no podem abaixar la guàrdia i posar en (bon) funcionament tots els mecanismes de prevenció de què ens hem dotat. Abans de cloure aquesta reflexió escrita, voldria destacar i agrair moltíssim la implicació de les entitats esportives de Castelldefels, en especial el Club de Futbol Sala femení i el Club de Bàsquet de Castelldefels per la incansable tasca que duen a terme per a l’eradicació de la violència de gènere i per a la incorporació de les dones a l’esport sense cap tipus de discriminació. I ara sí, per finalitzar, convido a tothom que vulgui a unir-se aquesta tarda a la marxa contra la violència de gènere que fem a Castelldefels, a les 19.15 h, des del Centre Sociocultural de Vista Alegre. Perquè la societat ha de ser igualitària o no serà…

Triomf del nacionalisme català

2011-11-21T03:04:00.000-08:00

Com molt bé ha declarat l’Artur Mas: "Vam reclamar força i el poble de Catalunya ens l'ha donada". De les eleccions generals del 20-N cal destacar, i molt, que els nacionalismes català i basc hem sortit reforçats, per la qual cosa Madrid ens haurà d’escoltar, a partir d’ara, amb molt de respecte perquè som peça fonamental. Prou de menystenir-nos! Les eleccions ens deixen l’evidència que ens trobem en una nova etapa de la història de Catalunya i de l’Estat espanyol, i que és la ciutadania la que democràticament ho vol així.

Volem felicitar el guanyador i animar-lo que sigui valent i agosarat, tal com ho som nosaltres des de la Generalitat a l’hora d’aplicar les polítiques que, per davant de qualsevol altra consideració, vetllen pel bé comú. El poble català ho ha entès així i ha votat CiU, en una jornada històrica en què la nostra formació ha guanyat unes eleccions generals després de trenta quatre anys de democràcia. Això confirma també la progressió de CiU en els tres últims comicis electorals i la confiança que la ciutadania ens atorga per redreçar la malmesa economia catalana i posar el seny necessari per situar Catalunya en la bona direcció. La societat catalana ha demostrat maduresa i, per això, ni socialistes ni populars han pogut apagar la nostra identitat, cosa que reflecteix poderosament el fet diferencial de Catalunya…, per si algú encara el posava en dubte.

A Castelldefels, si bé és cert que CiU som la tercera força, és també cert que som la formació que més vots hem augmentat amb relació a les eleccions de fa quatre anys. Des de CiU continuarem pel camí de la rigorositat i l’eficiència a l’hora d’exercir les nostres polítiques locals, unes polítiques que pretenen, a base de molt d’esforç i molta dedicació, contribuir a la millora de la nostra ciutat. Ens trobem en uns moments delicats que cal afrontar amb seriositat, honestedat i pensant en el conjunt de veïns i veïnes de Castelldefels. Aquesta és la nostra manera de fer des de les regidories que gestionem, i un ampli sector de la nostra societat hi està d’acord i ho legitima.

Volem donar, per tant, les més sinceres gràcies a les persones que ens han fet confiança i a totes, en general, per haver anat a votar.

Recuperar els valors en la política

2011-11-11T04:43:00.000-08:00

Ens apropem a la fita electoral i aquests dies, marcats per un decebedor cara a cara entre els principals actors del bipartidisme hispànic, sembla que han definit quins seran els resultats dels comicis, que s’estaven començant a tenyir de joc brut amb el vídeo que els socialistes havien rodat, d’un mal gust i una indecència aplastants, reflex de la desesperació que darrerament els caracteritza. Per decisió d’algun socialista de “bona fe”, l’han retirat a temps, però no per pudor, sinó per la possibilitat de perdre encara més vots. Tant de bo celebrin el seu congrés aviat i d’ell surti una fornada de líders nous que resituïn el partit…, o el futur que els espera és ben fluixet…

Tot això evidencia que ens trobem socialment en un desgavell, jo diria, ètic, reflex d’una època de disbauxa moral, econòmica, social i política. Amics i amigues, allò del “todo vale” ens havia de dur on som avui: a un carreró de difícil sortida, a una situació la sortida de la qual aposta per la recuperació dels valors essencials de la persona. Des de Convergència i Unió estem fent una crida al renaixement de l’ètica en la política i la recuperació dels valors propis de Catalunya per mirar de sortir de la crisi. Aquests valors de sempre són, entre d’altres, la dignitat, la veritat, la justícia, la pau, la llibertat, la primacia de la moral, el bé comú davant l’egoisme, la família, el compromís comunitari i la cultura de l’esforç. Sabem que no és pas fàcil però no en són pas, de quimeres, aquests valors. Amb ganes i una mica de sacrifici els podem incorporar a la nostra manera de fer… (perquè com a éssers humans tampoc no ens són aliens), i que acabin reflectint-se en les lleis.

Pensem-hi. Cal fer alguna cosa, i podem començar perfectament per un canvi de paradigma ètic.

Comencem la campanya electoral

2011-11-04T04:16:00.000-07:00

Dijous a mitjanit va començar oficialment la campanya electoral. Les eleccions generals del 20-N es presenten com unes de les més importants de la nostra història contemporània. Els motius són abastament coneguts, però jo us vull dir que enfocar-les, com és habitual, en clau bipartidista, PP-PSOE, és un error, i ara més que mai. Tot sembla indicar que el PP guanyarà les generals i, el que és més preocupant per a nosaltres, catalans, per majoria absoluta. Sigui com sigui, hem d’evitar que el PP guanyi a Catalunya, i això vol dir anar a votar per Convergència i Unió (CiU), perquè solament Convergència pot centrar la política econòmica i defensar el pacte fiscal a Madrid, una eina fonamental per superar la crisi econòmica a Catalunya. Preguntem-nos un cop més: Per què cada segon que passa el poble català paga a l’Estat 500 euros que mai més no tornen? El pressumpte vencedor es posa la carota de polític moderat i pretén que PNB i CiU ens apropem a les seves tesis de govern. A CiU en això som clars: si hi ha pacte fiscal, estem disposats a parlar de tot, però el pacte per endavant. La nostra formació política té Catalunya com a prioritat i el nostre programa electoral respon a plantejaments de més capacitat d’autogovern i d’emancipació nacional, posant alhora atenció preferent en aquelles qüestions que presidiran l’acció de CiU a Madrid: el pacte fiscal, la defensa de la llengua catalana i del model educatiu i el desenvolupament de la capacitat d’autogovern de Catalunya.

Si us plau, ja n’hi ha prou, de demagògia!! S’acusa el Govern de la Generalitat de desmantellar l’estat del benestar, i qui ho està fent amb l’ànim indissimulat de confondre la ciutadania? La resposta és clara: els partits, capitanejats pels socialistes, que després de governar set anys han deixat amenaçat de mort aquest estat del benestar. Socialistes d’aquí i d’allà escanyen Catalunya..., i volen fer creure a la gent de bona voluntat que aquí el dolent de la pel.lícula és Convergència, que és l’única formació que no diu mitges veritats sinó la veritat sencera, i que (ho heu vist amb el President Mas) s’ha arremangat des del primer dia per endreçar la destrossa que la gestió del Tripartit ha perpetrat durant anys. Barra lliure amb molta barra, aquest és el trist llegat que hem rebut d’ells. Per tant, aquestes eleccions generals són cabdals per a la Catalunya dels pròxims anys. Prou de demagògia i d’insultar dia sí, dia també el poble català! Una Catalunya forta i productiva és el que ens cal a tots en aquests delicats moments, i per això només hi ha una alternativa possible: VOTA CiU!

ORDENANCES FISCALS per a l'any 2012

2011-10-24T04:20:00.001-07:00

L’equip de govern, encapçalat per l’Albert Sàenz, com a regidor d’Hisenda, estem treballant les ordenances fiscals que s’aplicaran a partir del gener del 2012.

Trets bàsics d’aquestes ordenances:

Amb caràcter general, es congelen gran part de les quotes de les ordenances. No obstant això, pel que fa als impostos, en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) es redueix el tipus del 0,545% al 0,51%; en l’Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres (ICIO) es redueix també del 4% al 3% (un més que notable 25%); i en l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) es redueix el coeficient en els vehicles de menys de 8 cv, que passa del 2 a l’1,19 (-40%).

Vull afegir que s’aproven també nous Preus Públics, que abans no exisitien, i s'ajusten als costos previstos de cada servei.

HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS

2011-10-15T05:48:00.000-07:00

Aquest és el discurs que he pronunciat aquest matí en l’acte institucional d'homenatge a Lluís Companys, organitzat per l’Ajuntament de Castelldefels:

Avui dissabte 15 d’octubre commemorem el 71è aniversari de l'afusellament del President Lluís Companys, un home exiliat, perseguit, empresonat i sentenciat. Vull recordar que fou l'únic president elegit democràticament a tot Europa assassinat per un règim obertament feixista.

Lluís Companys va ser president de la Generalitat entre el 1934 i el 1940. Durant tota la Guerra Civil va encapçalar el Govern de Catalunya, i el 23 de gener del 1939, quan Barcelona era a punt de caure, es va exiliar a Perpinyà. El 13 d'agost de 1940 va ser detingut per la Gestapo i traslladat al Castell de Montjuïc per fer-li un consell de guerra sumaríssim, que el va condemnar a mort, una mort que el va convertir en un símbol de polític honest i compromès amb els seus ideals.

I, avui, volem parlar de justícia en lloc de venjança. Vivim una època difícil en la qual hem de sumar esforços i voluntats i remar tots en una mateixa direcció. I és en aquesta direcció que demanem justícia per a totes les víctimes i expressem el nostre desig de veure una Catalunya rica i plena, integradora, respectada i capdavantera.

Per acabar, llegiré uns versos d’en Ventura Gassol, de l’any 1947, dedicats al president Companys:

No digueu que ja és mort -la mort és cosa
dels homes sense arrels amb l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

VISCA CATALUNYA!!!!!

CAL PRESERVAR LA CULTURA CATALANA

2011-10-05T06:33:00.000-07:00

Fa poc més dues setmanes que CiU som al govern municipal de Castelldefels, i des del primer dia tots els regidors del grup municipal estem treballant gairebé sense descans. Aquesta és una feina que reclama molta dedicació i més ara, en l’època difícil que ens toca viure. Però estigueu del tot segurs que ens en sortirem.

Una part molt important de la meva actuació municipal, des de les regidories de Cultura i Festes, Esports i Igualtat, es desenvolupa durant els cap de setmana: celebració de partits de diversos esports i actuacions culturals diverses. I us animo a ser-hi també, com a espectadors o participants.

Sabeu del meu ferm compromís de promoure, fomentar i protegir el català i les nostres tradicions catalanes. La cultura popular, entesa la catalana, és un bé que cal preservar i, entre tots, hem d’enfortir les entitats i persones que s’hi dediquen. I és gràcies a la cultura popular i la nostra llengua que la nació catalana ha resistit i es projecta cap al futur amb més força que mai. Per això, us encoratjo a venir als actes culturals i a les festes, que hi participeu, que us associeu si cal, que entre tots refermem la nostra manera de ser i evitem, així, que es vagin esvaint les nostres tradicions a Castelldefels.

El valor de la xarxa

2011-08-11T05:29:00.001-07:00

L’enginy de les persones ens ajuda a tirar cap endavant. Aquest és un dels factors més valorats dels emprenedors, i no dic cap novetat quan afirmo que el petit empresari quan aixeca cada dia la persiana del seu negoci, ha d’aguditzar l’enginy per fer i oferir coses diferents i diverses per ampliar el ventall de negoci i, per tant, ampliar també les possibilitats d’ingressos. Una de les eines més útils són les entitats associatives empresarials capaces de tirar endavant projectes comuns, que no són gaire freqüents; és clar que n’hi ha una pila, però que funcionin com a veritable xarxa i que donin servei als seus associats i alhora promocionin la marca de ciutat, és bastant inusual. És llavors quan sorprèn a tothom i aquesta xarxa es veu reconeguda a tot arreu. A Castelldefels hi tenim XECC, però com diu la dita: “Nadie es profeta en su tierra”, i mentre arreu se’ls reconeix fins i tot amb premis a nivell nacional i vénen visites de tot l’Estat per les seves bones pràctiques, aquí a casa seva, és a dir, a Castelldefels, la regidora de Comerç i Turisme pretén menystenir-los en detriment d’una altra associació. La Sra. Manzano ha d’evolucionar i veure la promoció de la ciutat com una suma d’agents, penso que aquí està la força. Escrivint aquesta reflexió em passa pel cap allò que vaig llegir al llibre del Marc Vidal del bosc de les sequoies. La sequoia és un dels arbres més alts del món quan està en companyia. Hi ha una sequoia que fa 115 m al nord de San Francisco; per l’alçada podria semblar que aquests arbres haurien de tenir unes arrels gegants, la sorpresa està en el fet que les arrels són menys profundes del previst i la seva força rau en la interrelació d’unes amb les altres, tant és així que de vegades costa distingir quina és una i quina és l’altra encara que sempre mantenen la seva pròpia individualitat. La grandesa d’aquest bosc de sequoies és que les unes fan grans a les altres i, fins i tot, si alguna està malmesa, la força de les altres la subjecta i és capaç de reviure-la al llarg dels anys..., la naturalesa és sàvia. Atès que les sequoies per obtenir alçada han d’estar en grup, la grandesa està en el conjunt, en la xarxa. I és aquí on XECC pensa com les sequoies! Si a Castelldefels tenim el privilegi de tenir entitats associatives capaces d’estructurar-se i treballar en xarxa, per què no aprenem de la natura i gaudim del valor “d’enredar-nos” com les sequoies? I convertim tanta energia en projectes per a les nostres vides, empreses, ciutats i país.

“Vols que et punxi amb un punxo?”

2011-07-28T05:16:00.000-07:00

Anna Pérez i Albert Sàenz Coromina

El Pinxo li diu al Panxo: “Vols que et punxi amb un punxo?” I el Panxo li diu al Pinxo: “Punxa però a la panxa no! Aquest clàssic embarbussament ens diu que gairebé sempre ens mirem la part menys afectiva i efectiva del nostre cos. En sentit figuratiu, hi ha dues maneres de fer bé les coses: una és amb el cor i l’altra amb el cervell; i, per una altra banda, una sola de dolenta, que és la de la panxa. Hi estem d’acord? I per què, doncs, mirem quasi sempre el que ens convé a la panxa abans de prendre qualsevol decisió? Serà per materialisme? Segurament es deu al tema del famós “instint de supervivència” que ens fa egoistes i grollers. En l’actual situació de crisi, val a dir que, políticament, res no pot continuar com fins ara. Un canvi de model d’ampli abast ens està caient a sobre: econòmic, medi ambiental, polític, energètic, financer...

Parlant de “Panxos”, ara no pot ser que els personalismes de “les panxes contentes”, presents fins ara, vulguin encara que els retem cortès homenatge (“pleitesía” que diuen en castellà)! Molts dels que han estat governant s’haurien d’apartar i deixar pas a una nova onada d’aire fresc. El problema rau en el fet que s’han envoltat de gent sense possibilitats de liderar cap canvi, el que fa que sigui difícil deixar pas a un relleu veritablement afectiu i efectiu..., és allò que diuen del “perro del hortelano”.

D’altra banda, els “Pinxos” haurien de millorar la seva imatge jacobina i botiflera, i això rau en la generositat, per una banda, i en una certa higiene política que els netegi la seva imatge egoista i grollera a Catalunya, per una altra.

Per tot això existeixen els acords amb altres formacions. Un cop més, el problema rau en la manca d’esperit democràtic real que encara arrosseguem. Caldrà deixar passar un parell de generacions més con diu la historia?

Qui fa de Pinxo i qui de Panxo? Segur que el lector ja els ha identificat.

Pactar o no pactar, aquesta és la qüestió!

2011-06-25T10:42:00.001-07:00

No és millor governant qui guanya unes eleccions, sinó qui fa possible arribar a grans acords! És il·lusori suposar que trobarem companys de viatge sense deixar pel camí més d’algun principi i ideologia. Quan fem campanya, per guanyar-nos la confiança del ciutadà amb el seu vot, val a dir que no tot pot valer! Sempre hem de fer una ullada cap enrere per entendre el que està succeint en el present. Aquesta passada campanya ha estat especialment cruenta amb CiU i això ens a conduït una mica cap a una situació que, vist el resultat, per a molts ens resulta poc menys que sorprenent. La llista més votada ha estat la del PP per només 286 vots de 5.400 per sobre del PSC. Això és un fet! Un altre és que ambdós formacions haurien d’haver demostrat la seva capacitat de govern mitjançant la seva capacitat per assolir acords. I és aquí on fallen estrepitosament! L’un, perquè encara es pensen que estan en plena campanya anti CiU negant, fins i tot ara, la legitimitat perquè puguem assolir l’alcaldia. Sense oblidar el desgavell en el qual estan sotmesos a nivell nacional. L’altre, per la prepotència i la irresponsabilitat del que se sap guanyador encara que hagi estat per un pírric marge. Sense oblidar tampoc la seva procedència poc afavoridora d’una identitat tan nostre com és la Catalanitat. Volem recordar, des de aquí, que és responsabilitat dels guanyadors conciliar-se amb els companys de viatge i cap d’ells no ha estat capaç de fer-ho, menyspreant les nostres aportacions d’estabilitat i de bon govern.

2on parlament al ple d'investidura

2011-06-13T03:11:00.000-07:00

En primer lloc felicito el nou alcalde, Manuel Reyes, per la seva elecció. Sens dubte és un canvi important, després de 32 anys en què l’alcaldia ha correspost al Partit dels Socialistes, avui arriba a aquest càrrec una persona que representa una altra força política d’un altre partit. Com ja he dit abans, els ciutadans de Castelldefels van apostar majoritàriament per un canvi polític, que avui s’ha concretat amb aquesta elecció.

A partir d’ara hem de desitjar sort i encerts al nou alcalde, de qui esperem una actitud oberta, dialogant i de mà estesa als altres grups municipals. Aquesta actitud no es pot limitar als moments puntuals en què l’equip de govern necessiti el suport d’altres grups municipals sinó que,per ser efectiva, per tenir credibilitat, ha de ser una constant al llarg del mandat. Per treballar de debò per Castelldefels, però, s’ha de tenir també un actitud humil, decidida i honesta, i ser gent de paraula, gent de confiança, gent a la qual els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat s’hi puguin adreçar i siguin escoltats. Governar és una tasca molt gratificant perquè és una acció per a tota la ciutadania d’un territori, de qualsevol ideologia i tarannà. Cal no oblidar-ho.

És necessari que des del primer dia l’alcalde actuï amb plena consciència que, si bé avui és la màxima autoritat de la ciutat, això no el legitima per imposar el seu programa electoral com si hagués obtingut majoria absoluta. Arribarà un moment en què necessitarà altres suports, però se’ls haurà d’haver guanyat abans, amb la seva forma de fer i exercint la seva funció amb sensibilitat envers visions de la ciutat que, com la que representa CiU, difereixen de la seva i de la del seu partit. Si es deixen de banda, com he dit fa un moment, posicions poc humils, CiU hi serà i aportarà l’estabilitat necessària per tirar endavant una ciutat com la nostra. Si no és així, si no hi ha bon to i ganes de cedir, no ens hi trobaran.

Castelldefels és una ciutat plural, CiU, una força nacionalista catalana, va guanyar-hi amb claredat les anteriors eleccions al Parlament, i el PSC va guanyar-hi amb diferència les darreres eleccions generals. Aquesta realitat política i sociològica l’ha de tenir molt present el nou alcalde, si no vol posar-se en contra la major part de la nostra ciutadania, i si vol comptar el nostre suport. Repeteixo, quan es governa, es governa per a tota la societat.

Per part de CiU, la nostra actitud serà positiva i responsable, però també crítica i vigilant. No posarem pals a les rodes del nostre ajuntament, però tampoc no combregarem amb rodes de molí. Avui comença una etapa nova en la història de Castelldefels i del seu ajuntament, en un moment especialment difícil per l’impacte de la crisi. Cal que tots hi posem de la nostra part, i ho farem, hem de ser generosos, i ho serem, però a partir d’ara correspondrà a l’alcalde i el seu equip de govern els qui han de fer el més gran exercici de responsabilitat i generositat amb la ciutat, sense imposició de criteris i amb amplitud de mires.

Gràcies.

Parlament de CIU al Ple de constitució del nou consistori

2011-06-13T02:13:00.000-07:00

Bon dia a tothom,

A les eleccions municipals del diumenge 22 de maig es van obtenir a Castelldefels uns resultats fins a cert punt sorprenents, com tots sabem. El Partit Popular va sortir guanyador i nosaltres, Convergència i Unió, vam quedar els tercers però amb l’aritmètica suficient com per tenir la clau per formar un nou consistori i assegurar un govern estable per a aquesta ciutat. Vull dir també, i més d’un ja m’ho heu sentit dir, que esperava que nosaltres, Convergència i Unió, assoliríem un nombre més ampli de regidors.

Crec sincerament que des de fa ja molts mesos hem fet una molt bona feina des del govern i des de l’agrupació local, hem superat tot tipus d’entrebancs, interns i externs, i hem anat prenent més i més cos a la societat. El nostre missatge s’ha fet escoltar i la nostra gent ha estat sempre propera i al servei de la ciutat. La campanya electoral va ser de les millors que Convergència i Unió hagi fet mai a Castelldefels, amb l’ajut de moltíssimes persones a les quals dono públicament les gràcies. Si més no, vam gaudir moltíssim fent arribar les nostres propostes i escoltant les idees dels nostres veïns i veïnes.

Entenem que la primera prioritat per al pròxim mandat ha de ser fer front a la crisi i donar resposta a les necessitats de les persones de la nostra ciutat que pitjor ho passen. Alhora cal actuar amb la màxima ambició i situar la ciutat en un lloc capdavanter en matèria de progrés i desenvolupament. Vivim una època difícil però cal fer-hi front amb valentia i decisió. Governar demana pensar en el bé de la ciutat en el seu conjunt, només així ens en podrem sortir.

El projecte de ciutat que defensem des de Convergència i Unió passa per tres grans eixos:

1. Un Castelldefels molt més pròsper i innovador.

2. Un Castelldefels dissenyat per persones i per a les persones.

3. Un Castelldefels sostenible, comunicat i just.

Amb aquestes propostes ens hem presentat a les eleccions i aquestes propostes guiaran la nostra acció durant el propers quatre anys a l’ajuntament. Veiem Castelldefels com una ciutat molt ben situada per encarar els reptes del segle XXI, una ciutat oberta, internacional i que encara serà més competitiva del que ja és. I tot això mantenint les seves arrels catalanes i plurals, una societat que volem que sigui intercultural i respectuosa alhora entre tots els que hi vivim. Així, cohesionats, serem forts. I ho podem ser.

Com a regidora sempre he pensat que la política municipal assoleix tot el seu sentit quan dóna resposta a les necessitats de la seva gent, quan s’hi està al costat durant tot el mandat i se l’escolta. Així, fent-nos tots partícips, veïns i polítics, del nostre destí comú farem avançar la ciutat, perquè cap de nosaltres mai no dirà que no se l’estima.

Com deia fa uns moments, l’actual situació de crisi farà que, a més dels bons desitjos que fins ara he exposat, s’hagi de parlar clar i actuar sense disfressar la realitat, fent entendre que caldrà fer sacrificis ,però sempre en benefici de l’interès general de Castelldefels.

La composició plural del Ple d’aquest ajuntament ens oferia a les principals forces polítiques l’oportunitat de formar un govern fort que integrés diferents sensibilitats ideològiques i disposés de majoria absoluta al ple. Tanmateix ni el PSC ni el PP no han estat capaços d’oferir cap pacte proposta de pacte en condicions raonables i coherents amb els resultats d’aquestes eleccions. Tant els uns com els altres tan sols accepten el paper de guanyadors, quan si bé el PP ha estat la força més votada, es troba a cinc regidors de la majoria absoluta, i el PSC, que fins ara ostentava l’alcaldia, ha perdut aquestes eleccions.

CiU ocupa un espai central en aquest ajuntament, tant des del punt de vista ideològic com des del punt de vista aritmètic. Tota fórmula de govern sòlida passa per la participació de CiU, però fins avui cap altra força política no ha volgut reconèixer aquesta realitat i actuar en conseqüència. Per això arribem al ple d’avui sense cap pacte que asseguri una majoria suficient al nou equip de govern.

La nostra preferència seria obtenir l’alcaldia i aplicar el nostre programa de govern, però òbviament això no és possible. Tampoc no ha estat possible establir un acord de govern amb cap de les altres forces polítiques, com ja he indicat, i en conseqüència, avui ens proposem com a candidats a l’alcaldia.

Moltes gràcies.

L'inici d'una nova etapa

2011-05-24T02:02:00.000-07:00

Ja s'han celebrat les eleccions municipals i el primer que vull fer és agrair el suport dels 3.474 veïns i veïnes de Castelldefels que han confiat en la candidatura de CiU que he tingut l'honor d'encapçalar, una confiança que espero no decebre. En segon lloc felicito en Manuel Reyes i el PP pels bons resultats que han obtingut. Per part nostra hem aconseguit cinc regidors, un més que en les anteriors eleccions, i som l'única força que ha format part de l'equip de govern que ha incrementat el nombre de vots, de regidors i de percentatge de vot, tot alhora. Confesso que creia possible assolir un resultat més elevat, però si bé els ciutadans de Castelldefels no ens han atorgat una majoria, sí que ens han situat en una posició decisiva per determinar el futur govern local. Per part meva i de la gent de CiU a Castelldefels, hem iniciat un període de reflexió per valorar quina és la millor opció que podem prendre per a la ciutat, tenint en compte totes les alternatives possibles i prioritzant l'aplicació del nostre projecte per al municipi. Una opció que es visualitzarà el proper dia 11 de juny amb la constitució de la corporació i l'elecció de la persona que ocuparà l'alcaldia. D'altra banda s'ha de destacar la victòria que CiU ha obtingut en el conjunt de Catalunya, la primera en unes eleccions municipals, a la qual des de Castelldefels també hi hem aportat el nostre gra de sorra. Comencem una nova etapa política a la ciutat i al país, marcada per la crisi econòmica, les conseqüències de la qual es faran sentir en les finances municipals i ens obligaran a prioritzar encara més l'atenció a les persones més afectades i l'impuls de la represa de l'economia. Sigui quin sigui el paper que ens toqui exercir durant els propers quatre anys, al govern o a l'oposició, la nostra prioritat seguirà sent treballar pels interessos de Castelldefels i de la seva gent.

Una campanya exemplar

2011-05-09T01:45:00.000-07:00

Les campanyes electorals serveixen per fer arribar el nostre missatge amb més intensitat a la ciutadania i intentar convèncer el màxim de gent possible perquè ens doni suport amb el seu vot. A la nostra ciutat l'eslògan de CiU és "Més per Castelldefels", perquè, si bé estem en una fase d'austeritat, la nostra proposta passa per fer més amb menys, aquesta és la idea que volem traslladar a l'electorat, també amb el nostre estil de campanya. Una campanya en què hem incorporat una de les nostres apostes per al transport sostenible a la ciutat: les motos elèctriques i els "segway", que les empreses fabricants i comercialitzadores ens han deixat de forma gratuïta, ja que han entès que també és una forma de promocionar el seu producte. És un exemple de com, amb enginy i habilitat, es poden aconseguir millores amb cost zero, un mètode que, en una època de vaques magres per a les finances municipals, es presenta més necessari que mai. D'altra banda la nostra campanya es recolza en gran mesura en el voluntariat, en l'esforç d'un centenar de persones que, motivades per la voluntat de fer possible un canvi en positiu a Castelldefels, col·laboren en totes les tasques de promoció de la nostra candidatura i del nostre programa, unes persones a les que no puc fer més que agrair profundament el seu esforç. En la nova etapa que ha d'obrir Castelldefels a partir del 22 de maig, el voluntariat, les entitats i la societat civil en general, han d'adquirir més protagonisme, perquè tan sols amb el compromís i el treball de tothom, més enllà dels límits de l'administració, podrem atendre la ciutat i la seva gent en tota la seva complexitat. Si vols col·laborar amb nosaltres per portar el canvi a Castelldefels, només cal que ens ho facis saber. T'hi esperem.

El millor equip per al canvi

2011-04-26T03:48:00.000-07:00

Avui s'ha publicat la proclamació de les candidatures de les eleccions municipals i per tant la llista que CiU presenta a Castelldefels ja és oficial. N'estic molt contenta, crec que hem format un gran equip de persones preparades per treballar per la ciutat, un equip que suma experiència política, joventut i excel·lència professional. Per oferir la millor proposta tots els ingredients són necessaris: regidors amb llarga trajectòria, que coneixen a fons com funciona l'administració municipal, tècnics i directius bregats al món de l'empresa privada, funcionaris qualificats de la Generalitat, joves amb empenta i sobradament preparats, jubilats que han treballat tota la vida, empresaris i assalariats, estudiants i professors. Una combinació de persones disposades a donar el millor de si mateixes per Castelldefels, amb idees, energia i ganes d'anar per feina. Persones que s'estimen la ciutat i la seva gent, amb la voluntat i la capacitat per fer efectiu el canvi que necessita Castelldefels després de 32 anys de lideratge d'un mateix partit.

Aquesta és la nostra candidatura:

1. Sra. ANNA Mª PÉREZ FERNÁNDEZ
2. Sr. FRANCISCO JAVIER AMATE PAZ
3. Sra. RUTH ORTEGA DE LA FUENTE
4. Sr. SANTIAGO BARONA GARCÍA
5. Sr. DAVID GRAU CASTROVERDE
6. Sr. ALBERT SÁENZ COROMINA
7. Sr. XAVIER ALTARRIBA PARDINA
8. Sr. FRANCESC XAVIER DUCH ORUJ
9. Sra. JACQUELINE ANTA MARTÍNEZ
10. Sra. MARIA TERESA LLAMAS SANZ
11. Sr. MARCELO MANTA AZCANO
12. Sra. EVA MACIÀ VIVES
13. Sra. MARIA LLUÏSA ROSSELL MARTÍ
14. Sra. MARIA PILAR VICEDO RODRÍGUEZ
15. Sr. FRANCESC SÁNCHEZ FARRÉ
16. Sra. MARTA COSTA PLANAS
17. Sr. CARLOS DOMÍNGUEZ MOLINA
18. Sra. PILAR LORENTE TORREBEJANO
19. Sr. JUAN FRANCISCO MIRA MAYORGA
20. Sr. FRANCISCO DE PAULA SPINOLA CASTRO
21. Sr. ALBERT ESTELLER JURADO
22. Sra. CRISTINA BELLIDO OLIETE
23. Sr. CRISTIAN GUASCH MARTÍNEZ
24. Sra. MARIA HERMÍNIA GOMÀ OLLÉ
25. Sr. MOISÉS STANCKOWICH ISERN

Suplents:
1. Sra. PATRICIA OLGA GARCÍA ALMIRANTE
2. Sr. FRANCISCO LORENTE TORREBEJANO
3. Sra. ISABEL TORRES LÓPEZ
4. Sra. ROSA MARÍA ROTEA DÍEZ
5. Sr. JOAQUIM IBARS MARTÍNEZ
6. Sr. ARMAND GÜELL VALLÈS

4.544

2011-04-05T04:51:00.000-07:00

4.544 és el nombre de persones de Castelldefels que, segons les dades fetes públiques ahir, estan registrades com a aturats. Una xifra que és la magnitud més punyent de la crisi econòmica, que ens diu que 4.544 veïns i veïnes de la nostra ciutat, ells i les seves famílies, estan passant el mal tràngol de no tenir feina. És un drama humà que a tot Catalunya afecta més de sis-centes mil persones i per al qual no hi ha solucions fàcils ni immediates. Hem de seguir aplicant-hi mesures pal·liatives, com per exemple els plans d'ocupació i el suport dels serveis socials, seguir apostant per la formació, per oferir més oportunitats de trobar feina, i seguir millorant els serveis d'intermediació entre empreses i persones que busquen un lloc de treball. Però tan sols començarem a reduir l'atur de forma efectiva quan es reactivi l'activitat empresarial. Per això l'aposta decisiva contra l'atur és l'aposta a favor de les empreses, que han de disposar del marc favorable, "business friendly", per desplegar les ales i crear nova ocupació. Em consta que el govern de la Generalitat hi està treballant i des de Castelldefels també hi estem fent la nostra aportació, però encara hi hem de fer més. Aquest ha de ser un dels grans eixos dels propers quatre anys, pensant en primer lloc en aquestes 4.544 persones que han de tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida amb la seva feina.

Hospital de Viladecans: on és la notícia?

2011-03-18T06:25:00.000-07:00

Des que el diari "El País" va publicar unes especulacions periodístiques segons les quals la Generalitat faria marxa enrere en el projecte d'ampliació de l'hospital de Viladecans i en la construcció del tercer CAP de Catelldefels, el PSC s'ha apuntat a la teoria "conspirativa" per fer agitació preelectoral, sense que el Departament de Salut no s'hagi pronunciat sobre el tema. Davant dels rumors "interessats" que apuntaven en aquesta direcció, jo mateixa vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, qui em va confirmar que no hi havia cap decisió contrària a l'ampliació de l'hospital ni a la contrucció del tercer CAP. Sortint al pas d'aquestes especulacions els caps de llista de CiU als pobles afectats ja vam fer una roda de premsa davant de l'hospital el passat dia 25 de febrer, on vam manifestar la nostra posició i vam tenir l'oportunitat de comprovar que, després de set anys de tripartit, als terrenys on hauria de construir-se'n l'ampliació tan sols hi ha un solar. Avui els alcaldes socialistes dels municipis afectats, curiosament no hi han convidat ni l'alcalde de Begues (ICV) ni l'alcalde de Sant Climent de Llobregat(CiU), han seguit amb l'escenificació de la notícia, reunint-se amb el conseller de Salut i explicant després el que ja sabíem, que no hi ha cap intenció de deixar de fer cap de les obres compromeses.

La primera pedra d'una nova etapa a Castelldefels

2011-03-14T05:51:00.000-07:00

Avui s'ha posat la primera pedra de l'edifici NEST-CELLEX, que permetrà ampliar les instal·lacions de l'Institut de Ciències Fotòniques, un centre de recerca capdavanter que atreu a la nostre ciutat talents investigadors d'arreu del món. La cita era important, per això ens hi ha acompanyat el president de Catalunya, Artur Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el rector de la UPC, Antoni Giró, i el president de la Fundació CELLEX, Pere Mir, que amb una donació de 16 milions d'euros ha fet possible la construcció d'aquest nou edifici. Prèviament, el president Mas i el conseller Mas-Colell han fet un recorregut pel campus de la UPC a Castelldefels, una visita que ha estat possible després que jo la sol·licités al gabinet de presidència de la Generalitat, perquè així m'ho van demanar des de la UPC. Ha estat un matí molt profitós, he pogut parlar amb el president Mas sobre Castelldefels i he conversat una bona estona amb el conseller d'Economia sobre diversos projectes per a la ciutat. No em canso de dir que l'ICFO, el Parc Mediterrani de la Tecnologia i el campus de la UPC són les grans oportunitats per al futur econòmic de Castelldefels. El conseller Mas-Colell hi creu, no debades va ser un dels creadors del PMT, la societat civil també hi aposta, per això el senyor Mir, a través de la Fundació CELLEX, hi ha aportat 16 milions d'euros, i el mateix president Mas, en el Consell Nacional de Convergència a què vaig assistir aquest dissabte al matí, va fer un esment molt elogiós de l'ICFO i del que significava l'acte d'avui. Tenim molt bones perspectives i les hem de saber aprofitar. Ara el proper repte és aconseguir que la creixent excel·lència investigadora que concentrem a la nostra ciutat es tradueixi també en la creació de noves empreses, "startups" que generin llocs de treball i riquesa al nostre territori. Aquesta és una de les meves apostes per al nostre futur.

Presentació de la meva candidatura.

2011-03-14T04:47:00.000-07:00

El divendres passat, 11 de març, va ser un dia molt especial per a mi i per a tota la gent de CiU de Castelldefels: vam fer la presentació de la meva candidatura a l'alcaldia de Castelldefels com a cap de llista per CiU, davant del públic que omplia el palau de congressos de l'Hotel Don Jaime. Haig d'agrair la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que va obrir l'acte amb una magnífica presentació, i també la d'en Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l'Associació Catalana de Municipis, a qui considero un pare polític, que va tancar l'acte amb unes paraules de suport. Jo vaig tenir l'oportunitat d'exposar els principals eixos del projecte que estic treballant amb el meu equip per a Castelldefels i alhora transmetre l'emoció que em suposa assumir novament una gran responsabilitat amb la gent de la meva ciutat,una emoció que sorgeix d'un compromís personal i polític que fa molt anys que mantinc. Va ser un vespre molt emotiu i alhora de construcció de futur en positiu, i vull expressar el meu agraïment a totes els persones que el van fer possible i a les que van venir a acompanyar-nos. Gràcies a tothom!!!.

El kitesurf com a exemple

2011-03-07T05:06:00.000-08:00

Sempre s’havia dit que Barcelona vivia d’esquena al mar, i sobretot a partir dels Jocs Olímpics s’hi han fet molts esforços per corregir aquesta negligència, que suposava tenir desaprofitat un dels grans espais de la ciutat. A Castelldefels, encara avui, ens passa una cosa semblant, tots en coneixem la platja, però no n’aprofitem totes les possibilitats. Un exemple és el del “kitesurf”, que a Castelldefels es pot practicar durant tot l’any menys durant els mesos d’estiu, en virtut d’una normativa molt restrictiva. És un esport aquàtic consistent en desplaçar-se sobre una planxa de surf servint-se de la tracció d’un estel mogut pel vent, que a la nostra ciutat compta amb un nombrós grup d'aficionats. La descoberta d’aquest col•lectiu d'esportistes ha estat una de les satisfaccions de la meva etapa de tinenta d’alcalde. Ells formen un d’aquests components de la nostra societat civil, molt dinàmics i actius en el seu camp però poc coneguts per la resta de la ciutat, com passa també amb altres entitats esportives que fan una gran tasca sense fer soroll. El cas és que existeixen diverses fórmules que permetrien compatibilitzar la pràctica d'aquest esport amb els altres usos de la platja durant l'estiu, però modificar la normativa no és senzill, perquè demana la implicació de diferents administracions, a més de l’ajuntament. A CiU de Castelldefels ja fa temps que hi treballem, amb la col•laboració del nostre diputat al Parlament, en Joan Morell, i ara adreçant-nos directament al nou Secretari General de l’Esport de la Generalitat. Estic convençuda que hi trobarem una solució satisfactòria, tenint en compte que la potenciació d’esports aquàtics com el kitesurf és una de les vies més directes per donar un nou impuls al turisme i seguir obrint Castelldefels al mar.

Tenim un nom i el sap tothom.

2011-03-01T02:34:00.001-08:00

Malgrat el títol d'aquest post avui no parlaré del Barça, sinó de Convergència i Unió. L'altra dia hi pensava, sobretot veient com les altres forces polítiques,quan arriben les eleccions municipals, fan invents diversos per camuflar-se darrere marques blanques. L'únic partit important que encara no ho havia fet era el PP, però aquest any ja va anunciar que es presentaria en alguns pobles amb unes sigles diferents, tal com fan des de fa temps el PSC, ICV i ERC, com si s'haguessin d'amagar de ser qui són perquè els votin. La idea és que les sigles del partit, en determinats municipis, resten més vots que no pas en sumen, per això es dóna un altre nom a la candidatura. D'aquesta forma a vegades es poden fitxar candidats que amb el nom oficial no s'avindrien a anar en aquella llista, i es pot dissimular davant l'electorat l'autèntica identitat política de la candidatura. Una altra fórmula no passa per amagar les sigles, sinó per afegir-hi plataformes pretesament independents amb què es capten col·laboradors que tampoc no voldrien aparèixer directament vinculats al partit. Ara bé, a l'hora del recompte, als efectes de designar representants als consells comarcals i a la Diputació i de rebre les subvencions corresponents, els vots obtinguts per les marques blanques se sumen als que han obtingut els seus respectius partits-matriu. Francament, em sembla una forma d'actuar políticament poc honesta, que constata un fracàs i una renúncia. El fracàs que suposa considerar la pròpia sigla política com una càrrega a l'hora d'obtenir vots, i la renúncia que implica deixar de banda el propi nom per presentar-se amb una altre denominació, com si no fos possible obtenir-hi tants o més vots. D'altra banda, afegir plataformes de suport "independents" posa de manifest la incapacitat del partit per superar per si sol les fronteres estrictes del seu electorat més fidel. Per això valoro molt que CiU no segueixi aquestes pràctiques, fora de casos molt excepcionals i que la Casa Gran del Catalanisme no s'hagi estructurat com una plataforma política paral·lela, sinó com una ampliació de la mateixa Convergència. Això demostra que, més enllà dels resultats electorals concrets, la nostra és una marca ben valorada a tot el país i ningú no vol renunciar-hi. De fet, quan en el passat, en alguns pobles hi havia hagut disputes entre els socis de la la federació, CDC i UDC, i es plantejava la possibilitat de presentar-se separats, tant els uns com els altres volien fer-ho amb les sigles compartides, CiU, perquè mai no les hem vistes com una rèmora, sinó com un patrimoni de primer nivell, tant durant els 23 anys en què el president Pujol va estar al capdavant de la Generalitat com quan hem estat a l'oposició. I no és així perquè la denominació CiU sempre hagi estat una garantia de bons resultats, normalment els electors convergents separen el gra de la palla i no en tenen prou amb les sigles per donar la seva confiança a la candidatura. A més, tothom sap que, en àmbits com l'àrea metropolitana de Barcelona, presentar-se com a CiU a les municipals era garantia quasi segura de no guanyar les eleccions. Però tot i així mai no hi hem renunciat, sempre hem anat de cara, sense amagar qui som, perquè tenim plena confiança en el que som, en el que representem i en el que oferim a la ciutadania.

Una visita molt interessant.

2011-02-16T03:00:00.000-08:00

Aquest dilluns vaig visitar l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i m'hi vaig reunir amb el seu director, en Lluís Torner, que em va explicar els principals projectes que tenen en marxa. L'ICFO és un centre de recerca punter al món en la seva especialitat, la fotònica, una disciplina emergent, plena de possibilitats que tot just s'estan començant a explorar, amb la idea de domesticar els fotons com abans s'han domesticat els electrons. Un centre que tenim a Castelldefels com a resultat de l'aposta que la Universitat Politècnica i el govern del president Jordi Pujol van fer per la nostra ciutat com a pol científic i de la nova economia. En un període de crisi com l'actual, entrar en contacte amb realitats com la de l'ICFO suposa tota una injecció d'optimisme. Ara mateix estan a punt de posar la primera pedra d'un nou edifici, el Cellex Nest, on ampliaran les seves activitats amb la incorporació de nous investigadors, una ampliació que ha estat possible gràcies a la donació de 16 milions d'euros efectuada per la Fundació Cellex Barcelona, la més gran donació de mecenatge científic que s'ha fet mai a l'estat espanyol. M'impressiona veure com una entitat privada i catalana fa una aportació tan generosa a favor de la recerca, que a més recau a la nostra ciutat, senyal inequívoc que s'hi fa una bona feina amb un gran futur per davant. Fets com aquest em fan estar orgullosa de Castelldefels i del nostre país, que té capacitat per fer realitat projectes de la màxima ambició internacional. Però a més de l'orgull i de la satisfacció, crec que realitats com l'ICFO i tot el Parc Mediterrani de la Tecnologia són una gran oportunitat per a Castelldefels. Ara el repte és saber-ne aprofitar tot el potencial que comporta per a la nostra economia, per al nostre teixit social i per a la nostra projecció exterior. Estar a l'alçada d'aquest repte és un dels meus compromisos per als propers quatre anys a l'ajuntament.

El progrés real

2011-02-04T04:20:00.000-08:00

Una paraula habitual en el vocabulari dels polítics és "progressisme", que si som progressistes, que si aquesta política és progressista, que si progrés amunt, que si progrés avall. No me n'excloc, jo també l'he utilitzada i la seguiré utilitzant, perquè la voluntat de progrés és la voluntat de millora, però, ¿ es pot parlar de progrés quan després d'anys de governs que es proclamen progressistes a Catalunya i a l'estat,tenim un 18,% d'atur? Quina mena de progrés és aquest? on és la millora?. Sí, ja ho sé, la crisi és internacional, global i universal, però hi ha grans diferències entre uns països i uns altres, i mentre bona part del nord d'Europa ja enfila la recuperació, aquí encara puja la xifra d'atur. Ara apareix, com una llum d'esperança per a molts joves aturats, l'oferta que prepara el govern alemany per anar a treballar aquell país. I és lògic que molts joves sobradament preparats escoltin amb il·lusió la proposta alemanya, però com a país ens hauria de preocupar molt que no siguem capaços d'oferir-los oportunitats i que per aquest motiu se'n vagin en massa i no tornin, perquè aquests joves reuneixen les condicions per ser motor d'innovació i de canvi del nostre model econòmic. Ells són el futur, però el futur pot anar-se'n cap a Alemanya. Hem de generar alternatives des de casa nostra, començant per Castelldefels, on tenim molt a dir-hi en la creació de nova riquesa, en l'atracció de talents i en la innovació. Disposem d'unes excel·lents condicions de partida, amb un entorn formidable, la presència de la Universitat i el Parc Mediterrani de la Tecnologia. Un repte per als propers anys és desenvolupar al màxim aquests potencialitats, amb el concurs de totes les parts implicades, començant per l'ajuntament, seguint per les empreses i la Universitat, i amb la màxima complicitat de la Generalitat de Catalunya, no debades el conseller d'Economia va ser un dels impulsors dels nostres centres de recerca. Si ens en sortim, si despleguem les ales de la innovació i de retruc creem nous llocs de treball, aleshores sí que podrem parlar de progrés amb raó.

Per l'oportunitat d'aprendre el català.

2011-01-27T06:11:00.000-08:00

Ahir al ple de l'ajuntament de Castelldefels vam aprovar una moció de suport a la immersió lingüística i de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que obre la porta a desmantellar el model educatiu català. És en una ciutat com la nostra, feta per gent vinguda d'arreu i que ara mateix té un 23% de població estrangera, on es fa més evident la necessitat que l'escola tingui com a llengua vehicular la catalana. Altrament molts nois i noies de Castelldefels no tindrien oportunitat de dominar la llengua pròpia del país, més enllà d'un coneixement superficial. L'escola en català és una peça bàsica de la nostra convivència, no podem acceptar que els alumnes se separin en funció de la llengua vehicular que trïin els pares, perquè estaríem donant carta de naturalesa a una divisió futura de la nostra societat, determinada per la llengua. La immersió lingüística ha estat un èxit pedagògic, com ho demostren el resultats de l'informe PISA, i ha estat reconeguda per la Unió Europea com el model més adequat per a una societat plural com la nostra. És la millor garantia perquè tothom surti de l'ensenyament obligatori amb uns coneixements equiparables dels idiomes oficials, i per assegurar la pervivència futura de la llengua catalana. No podem permetre que el criteri polititzat d'uns jutges es carregui un model educatiu que funciona i que compta amb un ample suport a casa nostra.

Convergència és això.

2011-01-20T03:25:00.000-08:00

Un dels elements que criden l'atenció del govern format pel president Mas és l'elevat nombre de personalitats independents i fins i tot la incorporació d'un antic dirigent socialista com en Ferran Mascarell. Això ha creat sorpresa, i en alguns casos nerviosisme, sobretot al PSC. Però la idea de sumar el màxim de gent a l'entorn d'un projecte de país, superant etiquetes ideològiques i partidistes, es troba en el codi genètic de CiU, en especial de CDC. Ja ho diu el nom del partit, Convergència Democràtica de Catalunya, una força política que va néixer amb la vocació d'esdevenir el "pal de paller", segons expressió del president Pujol, avui actualitzada com la Casa Gran del Catalanisme. L'obertura de mires ens ve de lluny, però avui és més actual que mai, quan han caigut velles fronteres ideològiques i l'espai polític ha esdevingut més dinàmic i flexible, encara que alguns segueixin instal·lats en una estricta dicotomia esquerra-dreta. Els partits polítics són imprescindibles per al funcionament de la democràcia, però la ciutadania i la responsabilitat amb el país ens exigeixen evitar tota mena de sectarisme i estendre la mà a tothom que vulgui treballar en positiu. Aquest és l'esperit amb què exerceixo la meva tasca com a regidora de Castelldefels en l'actualitat i com penso fer-ho si surto elegida alcaldessa, partint de les meves pròpies conviccions i alhora amb disposició a entendre'm amb tothom que vulgui col·laborar per fer un Castelldefels millor.

PP i PSOE ataquen de nou

2011-01-18T05:08:00.000-08:00

Com passa sovint PP i PSOE entonen la mateixa cançó: ara toca parar els peus a les autonomies, que gasten massa. En primer lloc cal dir que qui gasta massa és el govern central, que l'any 2009, l'últim de què es tenen dades, va acumular 99.785 milions d'euros de dèficit, mentre les comunitats autònomes en el seu conjunt van sumar 21.164 milions d'euros de dèficit, i els ajuntaments 5.671 milions. L'origen dels problemes financers de l'estat espanyol es troba en la gestió del govern central, que pretén desviar l'atenció situant les autonomies en el punt de mira, fent-se seu el discurs més radical del PP. Sempre que parlem de diners públics hi ha una idea que hem de tenir ben present: els catalans patim un enorme dèficit fiscal, la diferència entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, que se situa entorn dels 20.000 milions d'euros anuals. Si Catalunya disposés d'un pacte fiscal com el que propugna CiU la Generalitat pràcticament no tindria dèficit. Malauradament ens regim pel model de finançament pactat pel Tripartit, i que ens van dir que era tan bo, que perpetua una situació en què els catalans rebem molt menys del que paguem. Ara a sobre, el govern espanyol pretén imposar més limitacions, amb l'excusa dels problemes que ells mateixos han generat. Si parlem d'autonomies hi ha unes reflexions interessants a fer: ¿té sentit que el Regne d'Espanya tingui disset comunitats i dues ciutats autònomes, amb els seus respectius parlaments, governs i estructura administrativa?.¿ I té sentit que sigui així quan al mateix temps el govern central manté ministeris com el de Sanitat i el de Cultura, que tenen la gran majoria de les seves competències transferides a les CCAA?. Són reflexions pertinents, partint de la base que la generalització del model autonòmic a tot l'estat, el famós "café para todos", va ser un invent per diluir els fets nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia, mitjançant una descentralització que no distingeix entre nacions històriques i realitats regionals de poca entitat, que van haver d'inventar-se l'himne i la bandera a corre-cuita. El més greu és que a Madrid quan malparlen de les autonomies no ho fan tant pensant en la seva o en les més pròximes, sinó en Catalunya, i quan pensen en retallar competències saliven amb la possibilitat de reduir la capacitat d'acció de la Generalitat. Catalunya és una nació amb mil anys d'història i té dret a decidir el seu propi futur, però això a Madrid i a molts altres indrets d'Espanya no s'accepta, i ens volen fer passar per l'adreçador, ara amb l'excusa d'un dèficit que té com a màxim responsable el mateix govern espanyol que pretén tallar-nos les ales. No ho podem permetre.

Un tren cap al futur

2011-01-13T02:36:00.000-08:00

M'ha semblat una molt bona notícia que l'entitat FERRMED hagi estat capaç de reunir a Brussel·les una munió de representants del món empresarial i de diverses administracions per demanar que, entre d'altres, el corredor ferroviari mediterrani sigui declarat prioritari per la Comissió Europea. És un èxit que finalment els catalans no estiguem sols en aquesta reivindicació, que fins i tot el president de la Generalitat Valenciana i el de la Regió de Múrcia hagin assistit a l'acte. Es tracta de defensar la creació d'un gran eix ferroviari entre Algesires i Estocolm, que en l'àmbit ibèric passi per la costa mediterrània, trencant el model radial imposat pels successius governs espanyols, que pretenen que Madrid sigui l'origen i la destinació de totes les vies de comunicació de la peninsulars. Sembla mentida que l'estat dediqui grans inversions a fer arribar l'AVE a totes les capitals de província i encara no estigui prevista la construcció d'un tren de mercaderies d'ample europeu entre Barcelona i València. L'avui eurodiputat Ramon Tremosa ja ens va explicar en la seva intervenció a la Nit de l'Empresa de 2008 que la logística és un sector de futur per a l'economia catalana. La connexió ferroviària amb el cor d'Europa i l'establiment del corredor mediterrani peninsular són necessitats estratègiques, tant per reforçar la capacitat exportadora de la indústria catalana com per desenvolupar el potencial logístic del nostre país. Avui Castelldefels ja es beneficia de la proximitat a les grans infraestructures del transport, com ara l'Aeroport i el Port, amb un gran impacte econòmic en el present i que fan possibles projectes de futur a tot l'àmbit del Delta del Llobregat, com ara el clúster 6M, dedicat a les tecnologies de la mobilitat, i el clúster aeroespacial. Si en els propers anys hi afegim tota la potencialitat del transport ferroviari transeuropeu obrirem la porta a noves oportunitats per a la instal·lació i la creació d'empreses, i la conseqüent generació de llocs de treball a la nostra ciutat i al seu entorn. Pel bé de la nostra economia espero que les gestions de FERRMED i de tots els agents implicats tinguin èxit, tot i la resistència del govern de l'estat.

La política que ve

2011-01-04T05:05:00.000-08:00

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya ha arribat l'hora de preparar a fons les eleccions municipals del proper mes de maig, per oferir una alternativa atractiva per a la ciutadania de Castelldefels. Avui ja participem del govern municipal però el nostre objectiu és l'alcaldia i marcar amb més intensitat les polítiques aplicades per l'ajuntament. Per això ja estic treballant en la composició de la nostra candidatura, on vull una combinació virtuosa d'experiència política i capacitat tècnica, i ja fa temps que, a través dels grups de treball, donem voltes al que ha de ser el nostre programa electoral. Aquests dies, capficada amb aquesta feina, em resulta molt útil la lectura del llibre "La política que ve", que van a escriure a a quatre mans l'avui conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i Jordi Joly, tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès. Tot un compendi d'idees i propostes per afrontar la direcció política d'una administració pública, d'entre les quals en transcric els sis eixos per passar a l'acció:

.-Primer: Tenir els valors com a fonament.

-.Segon: Saber on es vol anar.

-.Tercer: Tenir capacitat i voluntat dedecisió.

-.Quart: Alinear una nova organització.

-.Cinquè: Pressupostar la gestió i l'estratègia.

-.Sisè: Visualitzar la globalitat i fer-ne el seguiment.

Bones idees que a Castelldefels ja estem aplicant.

Ja tenim Govern.

2010-12-30T04:20:00.001-08:00

El nou Govern de Catalunya d'entrada fa patxoca, només cal llegir-ne els currículums per veure que els seus membres són persones d'una gran solvència professional, en uns casos més política i en d'altres més tècnica, preparades per assumir un repte molt difícil. Em complau especialment que quatre persones que conec i que han participat en activitats que hem organitzat a Castelldefels, a més del President Mas, formin part d'aquest Govern: en Josep Lluís Cleries, el nou conseller de Benestar i Família, un home del Baix Llobregat que coneix bé la nostra realitat i que durant els darrers anys s'ha reunit amb diferents col·lectius de la nostra ciutat per conèixe'n la problemàtica. En Felip Puig, flamant conseller d'Interior, l'incansable secretari general adjunt de CDC que durant la darrera campanya electoral va ser novament a Castelldefels, aquesta vegada com a protagonista del míting que vam fer a la discoteca "Luz de Luna". En Lluís Recoder, ara conseller de Territori i Sostenibilitat, un alcalde capdavanter en la millora de la gestió pública i en els polítiques ambientals, que ha convertit Sant Cugat en una ciutat de referència per la seva qualitat de vida i que vam tenir a l'Espai de Mar aquest estiu, on ens va parlar precisament de sostenibilitat i de gestió pública. Finalment, la nova consellera d'Ensenyament, la Irene Rigau, que ens va acompanyar en una trobada molt interessant que vam tenir aquest estiu amb membres de la comunitat educativa de Castelldefels. També és bo recordar que les polítiques de suport a la recerca endegades per l'avui conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, van fer possible l'aparició d'institucions de prestigi internacional que honoren la nostra ciutat, com ara l'Institut de Ciències Fotòniques(ICFO), del qual el conseller en va ser fundador i president del Consell de Govern. A tots ells, tant als que conec com el qui encara no he tractat personalment, els desitjo molta sort i encerts, i espero poder-hi col·laborar al màxim per respondre a les necessitats de Castelldefels.

Cap a una visió integral de les polítiques d’ocupació.

2010-12-14T08:03:00.000-08:00

Respecte a 2008, al mateix temps que es reduïen la major part de les partides pressupostàries de l’ajuntament de Castelldefels, la partida destinada a foment de l’ocupació s’ha incrementat un 61,8%. Tanmateix, analitzar les politiques públiques en funció únicament dels diners que s’hi destinen és massa simplista. Sovint s’oblida que les polítiques no es justifiquen per si mateixes, sinó pels objectius que es persegueixen. En aquest sentit no hi ha fórmula més errònia d’analitzar les polítiques d’ocupació que limitant-se a conèixer la partida pressupostària explícitament dedicada a foment de l’ocupació, perquè més enllà de les accions concretes que s’inclouen sota aquesta etiqueta, foment de l’ocupació és tot allò que contribueix a crear i a mantenir llocs de treball. Per tant, si parlem de Castelldefels, per conèixer la magnitud dels esforços que fa l’ajuntament per promoure el treball al municipi hauríem de prendre en consideració totes les partides relacionades amb l’impuls de l’economia local, és a dir, promoció econòmica, comerç i turisme, a més de la ja esmentada foment de l’ocupació. Tot i així ens quedaríem curts, perquè hi ha moltes altres àrees municipals, per no dir totes, que tenen impacte directe o indirecte sobre l’economia local, perquè qüestions com ara el model urbanístic, les infraestructures i l’educació determinen també la capacitat que té una ciutat per generar llocs de treball o per facilitar als seus ciutadans l’accés a l’ocupació en poblacions properes. No és casualitat que Castelldefels, malgrat la crisi, segueixi tenint uns índexs d’atur inferiors als d’altres ciutats del nostre entorn.

El canvi ja és aquí, véns?

2010-12-03T02:38:00.000-08:00

Des del diumenge he rebut multitud de felicitacions i he repartit una pila d'agraïments, que faig extensius a tots els lectors d'aquest blog. L'Artur Mas i Convergència i Unió hem guanyat aquestes eleccions amb claredat a tot Catalunya, i d'un forma inesperada, per la seva contundència, a Castelldefels. L'any 2006 ja hi vam guanyar per dos vots justos, i aquesta vegada esperàvem tornar-hi a guanyar eixamplant les distàncies, potser en tres cents vots. A l'hora de la veritat però, la distància amb la segona força ha estat de 3.672 vots, una segona força que ja no és el PSC sinó el PP. Junt amb el gran ascens que ha experimentat CiU, que amb 7.907 vots i un percentatge del 35,1% ha incrementat el seu suport electoral en 2.500 vots, l'altra dada més rellevant és l'enfonsament del PSC, que ha perdut 1.280 vots respecte a 2006, i amb un 17,9% de suport ha passat a ser la tercera força política. És temerari intentar extrapolar aquests resultats a d'altres conteses electorals, però certament marquen tendència. Castelldefels és una ciutat del Baix Llobregat on els socialistes acostumaven a guanyar totes les eleccions, a vegades de forma aclaparadora. Sense anar més lluny, en les eleccions generals de l'any 2008, fa tan sols 2 anys, el PSC-PSOE va obtenir-hi 11.930 vots i un percentatge del 44,5%. Tanmateix el nostre municipi té unes característiques singulars, una composició social més complexa que la majoria de ciutats de l'àmbit metropolità, que explica que el predomini de les esquerres hi sigui molt més limitat i que una força catalanista de centre ampli com CiU hi pugui tenir un gran recorregut. Resultats com el de diumenge dibuixen un nou escenari polític a Castelldefels, més proper, malgrat tot, al de Sant Cugat del Vallès, on CiU va tenir una magnífica victòria i el PSC hi va quedar igualment en tercer lloc, que no pas al de les ciutats del nostre entorn més immediat. CiU ha guanyat i ho ha fet a tots els barris de Castelldefels, fins i tot a Vista Alegre, que sempre s'havia considerat un feu inexpugnable del partit socialista. Sabem que molts dels vots que hem rebut s'han cedit puntualment a CiU per fer possible el canvi a Catalunya, i no són indicatius d'una plena identificació amb el nostre projecte polític, tot i així la magnitud del suport rebut implica un moviment més profund. Moltes persones que mai abans no s'ho havien arribat a plantejar ara han fet el pas de votar CiU, i podrien tornar a fer-ho si per part de CiU som capaços de respondre a les seves expectatives, en primer lloc iniciant el camí de la represa econòmica. Els resultats demostren que a Castelldefels és possible una majoria de CiU i vers aquest objectiu encaminarem els nostres esforços durant els propers mesos. Novament, moltes gràcies.

Benet XVI, benvingut a Catalunya.

2010-11-04T06:41:00.000-07:00

El Papa de Roma arriba dissabte a Barcelona per consagrar el temple de la Sagrada Família, on oficiarà una missa en la seva nau central. A més, agradi més o menys, arriba també com a cap d’Estat. Aquesta visita situarà Barcelona i la figura del genial Antoni Gaudí a milions i milions de llars de tot el món. Serà una gran oportunitat per promocionar una vegada més la capital de Catalunya i un dels seus símbols arquitectònics més emblemàtics. A mi no em sembla pas malament que el Papa Ratzinger aterri a Barcelona. No sóc de missa però no vull negar-me una íntima religiositat, com tantes altres persones que conec. I és que les arrels socioculturals més profundes de l’Europa Occidental són cristianes, i això lluny d’incomodar, hauria de ser clau per fer-nos entendre i que ens entenguin, per fer-nos respectar i que ens respectin. Res més negatiu per a una persona o nació que no saber on té la base... En una societat com l’actual cada vegada més desorientada, no seria gens contraproduent repescar alguns dels nostres valors intrínsecs, fundacionals, per mirar de redreçar la nau, i aquí penso que molts dels valors cristians “perduts” ens hi poden ajudar, i no per això hem de deixar de ser un Estat aconfessional. No sóc papista ni beata, tan sols una persona actual que no renega de les seves arrels i que, així, sap com posicionar-se per tirar endavant. Contràriament a aquestes plataformes que diuen que no esperen el Papa, jo sí que l’espero, com a cap d’una tradició que és la meva i com a cap d’Estat que visita un altre Estat, que molt bé podria ser un dia Catalunya. De tota situació, sempre cal saber treure’n profit.

Pressupostos ni-ni:ni feina ni inversions.

2010-10-20T05:25:00.000-07:00

La notícia del dia és la reforma ministerial del govern espanyol, però el debat més rellevant és dels pressupostos generals de l'estat(PGE) que s'estan tramitant a les Corts, i que tal com s'han presentat no serviran per recuperar l’activitat econòmica ni per generar llocs de treball, i són injustos amb Catalunya. Que no serviran per crear feina ja queda de manifest quan s'hi preveu que durant el 2011 tan sols es generaran 43.000 nous llocs de treball, una xifra irrisòria si tenim en compte que a tot l'estat hi ha 4,5 milions d'aturats. Sembla que el govern de Madrid ha llençat la tovallola en la lluita contra l'atur, i ara es concentra tan sols en controlar el dèficit, oblidant-se de les mesures necessàries per reactivar l'economia. En aquest sentit CiU ha proposat, sense èxit de moment, tres mesures concretes per afavorir l'ocupació laboral: subvenció de 5.000 € per cada lloc de treball creat; pagament de cotitzacions socials gràcies a la prestació per desocupació, i que tota persona a l’atur pugui capitalitzar el 80% de la prestació per iniciar un negoci. Però per al PSOE això ara no toca, i mentre es frenen i es retallen inversions crucials per a la competitivitat, com ara el corredor ferroviari mediterrani, la connexió amb el port i l’aeroport de Barcelona o el pla de rodalies, no hi ha previsions clares d'aprimament de l'administració. Es manté una pressió fiscal exagerada, que penalitza l'activitat, i es congelen les pensions, una mesura a què CiU s'oposa frontalment. Els Pressupostos només preveuen el 15.2% d’inversions a Catalunya en lloc del 18,59% que li pertocaria d'acord amb l'Estatut, si bé no és el primer incompliment, perquè des de 2007 l’Estat ja ha acumulat un deute amb Catalunya de 2.755,4 milions d'euros en inversions que ni tan sols no s'ha pressupostat, que s'afegeixen als 3.124 milions d'euros en inversions pressupostades però no executades que s'han anat sumant des de 2005. En definitiva, un panorama sense sortides a la crisi i d'incompliment dels compromisos amb Catalunya. I els 25 diputats del PSC a Madrid què hi pensen fer?

L'endemà de la vaga

2010-09-30T04:33:00.000-07:00

Després d'una vaga general com la d'ahir(abans d'ahir quan es publica aquest post) s'obre el ball de xifres sobre el seguiment i l'assistència a les manifestacions. És normal, però no crec que aquesta valoració sigui gaire important: qualsevol que ahir s'hagués passejat una mica hauria pogut comprovar que si bé hi ha va haver una baixada notable de l'activitat, i del trànsit, en determinats sectors el seguiment de la vaga va ser molt minso i tothom qui va poder va treballar. S'entén que davant el gir social del govern socialista, iniciat el mes de maig passat, els sindicats hagin volgut fer una demostració de força, però tot i així considero que ha estat una vaga general inoportuna i poc efectiva. Inoportuna perquè la millor resposta a les conseqüències de la crisi no passa per forçar l'aturada de l'activitat, i inefectiva perquè, com recordava aquest mateix matí el president Pujol, el govern espanyol té molt poc marge de negociació amb els sindicats i difícilment es podrà fer enrere de les seves decisions més controvertides. Després de mesos d'amagar el cap sota l'ala, mentre la crisi adquiria proporcions més i més exagerades, Rodríguez Zapatero es va veure obligat a reaccionar a la desesperada i al dictat d'Alemanya, dels EUA, de l'FMI i de la Xina, i adoptar mesures doloroses per evitar una situació equivalent a la fallida de l'estat espanyol. Si hagués reaccionat abans les mesures haurien pogut ser més suaus i potser ara ja estaríem iniciant la remuntada, com fan molts altres països europeus, però de moment seguim sense expectatives de creixement econòmic i amb unes taxes d'atur esfereïdores. És natural que la gent estigui indignada, però la vaga avui no representa cap solució als problemes que ens afecten. D'altra banda hi ha aspectes de l'acció sindical que s'han de revisar, no pot ser que comerços, indústries i autònoms es vegin obligats a baixar la persiana per la por o la pressió dels piquets anomenats informatius. Tothom té dret a fer vaga però igualment cal ser rigorosos amb el respecte del dret a treballar. En quant als incidents que es van produir al centre de Barcelona, s'han de distingirs clarament de l'acció dels sindicats, perquè no hi tenen res a veure, i cal posar el focus en els energúmens que aprofiten qualsevol oportunitat per arrasar tot el que troben al seu pas, i en els polítics de l'ajuntament de Barcelona i de la Generalitat que durant anys han estat excessivament tolerants amb les activitats dels grups antisistema, que han fet de la capital catalana el seu santuari. Ara en paguem les conseqüències, i mentre la plaça de Catalunya cremava, el conseller d'Interior estava il·localitzable i el seu número dos, en Joan Boada, s'estava manifestant a Girona. Mai no hagués cregut que es podria caure tan baix en la irresponsabiltiat governamental.

Comença el canvi.

2010-09-07T11:18:00.000-07:00

Ja fa molts dies que vaig acabar les vacances, i avui, com qui comença el nou curs escolar, torno a escriure al blog, quan finalment hem conegut la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, el proper 28 de novembre. Els mateixos membres del tripartit ja fa temps que han donat per acabada la legislatura, per tant hauria estat més lògic convocar les eleccions per a la data més propera possible, durant el mes d’octubre mateix, i no allargar la situació de paràlisi en què es troba el govern del país, però el president Montilla ha preferit aferrar-se al càrrec fins al darrer moment. Estem travessant una crisi molt dura i Catalunya necessita un canvi de direcció, quan s’exhaureixen els terminis per a la convocatòria electoral tan sols s’aconsegueix ajornar l’establiment d’un nou govern que pugui liderar la represa econòmica i nacional. Ens trobem davant d’una altra decisió adoptada des d’una òptica d’interès de partit i no de país. Totes els eleccions són importants, però crec que aquesta vegada, amb una situació econòmica molt greu i un Estatut amputat pel Tribunal Constitucional, són decisives, perquè el govern que n’acabi sortint serà el responsable de treure de Catalunya del forat. Personalment em sento molt implicada en la propera campanya electoral, en primer lloc com a militant de Convergència des dels 18 anys, i en segon lloc com a membre de la candidatura encapçalada per l’Artur Mas al Parlament. Tenim molt feina per fer, el país s’hi juga molt i hem de convèncer a molt gent que no s’hi val a badar, que s’ha acabat el temps de les aventures i dels experiments tripartits, i cal dotar Catalunya d’un govern fort, amb capacitat per aixecar la nostra economia i assegurar el nostre futur nacional. Després de 7 anys de tripartit tenim una nova oportunitat, tot fent exercici del dret de vot, per passar el full d’aquesta etapa poc lluïda de la nostra història i iniciar un nou camí adreçat a l’excel·lència.

(La il·lustració del post s'ha obtingut de www.e-noticies.cat)

Encarem el futur amb il·lusió

2010-07-20T05:07:00.000-07:00

El dissabte 17 de juliol vam fer un gran acte al teatre Plaza de Castelldefels, amb la presència de l'Artur Mas, on vam reunir prop de 400 persones i vam comptar amb la participació de cinc representants del teixit empresarial i associatiu de la nostra ciutat.

L'Artur Mas va pronunciar-hi un discurs important, el primer després de la sessió plenària sobre la sentència de l'Estatut celebrada pel Parlament de Catalunya el dia abans, i va tenir un gran ressò públic i medìatic.

Per la meva part, com a amfitriona de l'acte, vaig començar per agrair la presència de tanta gent el migdia d'un dissabte assolellat del mes de juliol, i vaig exposar que l'objectiu de la sessió no era queixar-nos per la difícil situació econòmica i política que pateix Cataluya sinó encarar el futur amb il•lusió, perquè sent molt conscients dels problemes que patim, tenim fe en la capacitat de la gent d’aquest país per superar-los. I com a exemples de la nostra capacitat de superació vaig esmentar dos fets succeïts el cap de setmana anterior: el milió i escaig de persones que el dissabte 10 de juliol vam omplir el centre de Barcelona per deixar ben clar que el poble català, lluny d’arronsar-se, planta cara en defensa de la seva dignitat, i el fet que la selecció guanyadora del mundial de futbol estigui formada per 7 catalans, segueixi l’estil de joc implantat per en Pep Guardiola i que obtingués la victòria gràcies al gol d’un jugador que viu, treballa i ha crescut esportivament a Catalunya. Es pot ben dir que Catalunya, un país amb tan sols 7,3 milions d'habitants, és una potència esportiva de nivell global, en futbol i en moltes altres especialitats, tot i que encara no pot competir amb les seves pròpies seleccions. La força de Catalunya és la seva gent, i malgrat les condicions adverses la nostra societat civil encara és capaç de mobilitzar-se en defensa del país, un gran nombre de catalans excel•leixen en els seus respectius camps d’activitat, i moltes empreses innoven i transformen els seus negocis per adaptar-se a les noves necessitats i al repte de la internacionalització.

A continuació vaig presentar les cinc persones vinculades a Castelldefels que també van intervenir a l'acte:

-.En Jaume Santiveri, un economista que després de fer carrera en una consultora multinacional va assumir el repte de dirigir l’empresa promotora familiar i transformar-la en una empresa hotelera i de serveis d’allotjament.

-.L’Eugeni Castejón, el jove fundador i director general de Compostadores.com, la primera i única empresa d'Europa especialitzada en autocompostatge, guanyadora entre d’altres del premi Ciutat de Castelldefels i de la Placa al Treball Francesc Macià.

-.La Margot Suárez, la presidenta del Club Piragüisme de Castelldefels, una entitat que ha sabut sumar la formació de joves esportistes, els èxits esportius i la capacitat d’organitzar grans esdeveniments a la nostra ciutat.

-.En Lluís Bahamonde, un audaç empresari del sector farmacèutic, que a la seva activitat privada hi ha afegit les seves responsabilitats com a Vicepresident de PIMEC, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, també com a president d’Innobaix, l’Agència d’Innovació Industrial i Coneixement del Baix Llobregat, i finalment, el que per el és el més important, com a president de la Fundació DAU per a la inserció laboral de persones amb malalties mentals.

-.La Nati Pintado, una jove empresària de Castelldefels que fa uns mesos va assumir el repte de presidir la nova entitat nascuda de la fusió de les antigues associacions de comerciants de la ciutat, la “Xarxa Empresarial i Comercial de Castelldefels” (XECC), que ja compta amb prop de 400 socis i ha obtingut, aquest mateix any, el reconeixement de la Generalitat a l’excel•lència comercial.

Tots ells ens van oferir el testimoni de la seva activitat i de com a través de la innovació i de l'esforç havien estat capaços d'assolir l'èxit en els seus respectius àmbits d'actuació. Uns testimonis que ens donen arguments per encarar el futur amb il·lusió.

El 10 de juliol tots a la manifestació.

2010-07-02T02:47:00.000-07:00

Després de quatre anys ja tenim la sentència de l'Estatut, i tal com s'havia previst el Tribunal Constitucional s'ha dedicat a desvirtuar-ne el contingut a cops de tisorada i de reinterpretació. Per la nostra dignitat no podem restar impassibles davant d'una abús com el que suposa que 10 magistrats reunits a Madrid alterin la voluntat expressada pel poble de Catalunya, i per això és important que a la manifestació del proper dia 10 de juliol hi siguem molta gent, per expressar que rebutgem imposicions arbitràries i defensem el dret a decidir el nostre futur. Des de Castelldefels hi anirem amb tren i ens trobarem a les 16h a l'estació per sortir plegats cap a Barcelona. Ens farem sentir, amb la convicció que el dia 10 serà un dia de protesta i reivindicació, i que a partir de l'endemà mateix haurem de posar fil a l'agulla per anar transformat, amb la feina del dia a dia, una estat de coses que ens és advers. Per superar aquest tràngol ens caldrà unitat, però sobretot necessitarem molta capacitat al capdavant del país per, digui el que digui el TC, assolir noves cotes de llibertat. Malgrat tot, començar il·lusiona.

Condol

2010-06-25T04:40:00.000-07:00

El condol és el dolor per la pena d'un altre, i això el que sento després del terrible accident del baixador de la platja, dolor per les víctimes i per les seves famílies, i l'esgarrifança que provoquen uns fets, ocorreguts en un lloc que forma part del meu paisatge vital, que deixen en evidència la fragilitat de l'ésser humà, com en qüestió de segons es pot passar de l'alegria d'una revetlla a trobar-se en una tragèdia cruel. Haig d'agrair les moltes mostres de suport i de solidaritat que he rebut personalment i que ha rebut la ciutat de Castelldefels, destacar la bona feina dels professionals que van actuar sobre el terreny després de l'accident, i sobretot vull expressar el meu suport als ferits i als familiars de les víctimes que han d'afrontar una pèrdua irreparable.

Ahir vam celebrar un ple extraordinari de l'ajuntament i vam aprovar aquesta moció per unanimitat:

"Castelldefels està de dol. El que havia de ser una jornada festiva en què s'anessin apagant els ressons de la revetlla de Sant Joan ha esdevingut un dia de tristesa i de dolor pel malhaurat accident que ha tingut lloc aquesta passada nit a l'estació de Castelldefels Platja.

Per això, els grups municipals que formen part del Ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària i urgent, manifestem:

1.El nostre condol, en nom de l'Ajuntament i de tota la ciutadania, als familiars i amics i amigues de les víctimes. De la mateixa manera, confiem que les persones que han resultat ferides tinguin una recuperació satisfactòria.

2.Volem fer un reconeixement a tots els serveis públics, Mossos d'Esquadra, Policia Local de Castelldefels, Bombers, personal del Servei d'Emergències de la Generalitat, de Protecció Civil de l'Ajuntament de Castelldefels i el personal sanitari dels centres hospitalaris i ambulatoris que han atès les persones ferides per la tasca que han estat duent a terme al llarg d'aquesta nit.”

Felicitats XECC!!

2010-06-22T03:34:00.000-07:00

Fa poc més de tres mesos que vaig participar a la presentació de la Xarxa Empresarial i Comercial de Castelldefels (XECC) al Teatre Plaza, i avui ja els haig de felicitar per haver obtingut el reconeixement a l'excel·lència comercial atorgat pel Govern de Catalunya que, tal com diuen les bases dels premis, ha valorat que el seu projecte ha aconseguit la implicació dels diferents agents del centre urbà per dotar-lo d'un major grau de competitivitat, eficàcia i eficiència. L'acte de lliurament dels guardons es va celebrar ahir al vespre al Palau de la Generalitat i jo vaig ser-hi acompanyant la presidenta de XECC, la Nati Pintado, que amb tot el seu equip està fent una gran tasca per dotar el món del comerç i de l'empresa local d'un organització moderna, eficaç i amb una gran empenta. No m'estranya gens que la Generalitat els hagi donat aquest reconeixement, perquè durant la seva encara curta existència ja han demostrat la seva capacitat d'acció i d'impuls de la ciutat. En moments difícils com els actuals existeix la temptació de recloure's en el greuge i la lamentació, deixar de fer coses amb l'excusa que ara no toca perquè estem en crisi, en canvi XECC ha sabut donar la resposta correcta, no deixar-se endur pel pessimisme i apostar per l'ambició. Ambició en els objectius, en les actuacions i en l'abast de la seva iniciativa, que pretén arribar a totes les empreses i comerços que configuren el nostre teixit econòmic, per aplegar forces i promocionar la ciutat, fer-la més atractiva tant per als que hi vivim com per als de fora, que és la millor manera de promoure-hi l'activitat econòmica. La seva aposta ja està donant fruits, cada setmana sumen nous socis al projecte i ara la Generalitat els ha reconegut el seu encert. És molt bon senyal, indica que a Castelldefels tenim una societat civil forta, capaç de generar projectes capdavanters a Catalunya, una societat civil que feliçment ens obliga als qui ocupem càrrecs de responsabilitat municipal a estar-ne a l'alçada per oferir les vies que li permetin desplegar al màxim el seu enorme potencial.

Sortir de la crisi a través de la innovació i la sostenibilitat

2010-06-11T04:22:00.000-07:00

Les "DOC Sessions", els diàlegs orientats al canvi que organitza CiU cada dimarts a l'Espai Canvi de l'edifici Imagina de Barcelona, són un èxit, tant per l'assistència i participació del públic com per l'alta qualitat de l'activitat, que consisteix en una conversa entre l'Artur Mas i diversos personatges vinculats a l'àmbit temàtic que es tracta aquell dia, seguida d'una presentació executada magistralment per en Mas on s'exposen la visió i les propostes de CiU sobre la matèria. Aquest darrer dimarts vaig assistir a la sessió dedicada a Innovació, que em va entusiasmar de la mateixa manera que ho va fer l'altra sessió que vaig presenciar fa unes setmanes, dedicada a la sostenibilitat. Innovació i sostenibilitat, dues línies d'actuació claus per al nostre futur, íntimament lligades. Si avui una cosa tenim clara és que de la crisi tan sols ens en sortirem si hi ha una aposta clara per la innovació i la capacitat d'emprendre nous projectes, perquè moltes de les fórmules que fins ara havien funcionat ja són obsoletes i hem d'explorar nous camins. Tal com va dir l'Artur Mas avui "el repte és com introduir la innovació en els sectors tradicionalment forts a Catalunya, que són la base de l'ocupació, perquè si no ho fem aquest atur del 18% que patim el mantindrem durant dècades". La sostenibilitat, una nova forma d'actuar que ens ve imposada per la necessitat de fer front al canvi climàtic i a la degradació mediambiental, ens convida a crear productes i serveis adaptats a les exigències d'una major eficiència energètica i a un menor impacte ambiental, i se'ns presenta com un camp fèrtil per al desenvolupament econòmic basat en la innovació. Hem d'anar per aquí i treballar-hi des de la base, també des dels municipis amb les nostres polítiques de promoció econòmmica i de formació ocupacional, perquè no es tracta tan sols d'ensenyar a fer una feina o d'orientar els emprenedors perquè portin endavant les seves iniciatives, sinó d'incorporar una mentalitat més oberta i creativa en tots els àmbits, sense oblidar que l'autèntica innovació no es limita a crear una cosa nova, sinó a comercialitzar-la, a donar-li sentit econòmic. A la mateixa "Doc Session" de dimarts hi va assistir en Marcelo Manta, un militant convergent de Castelldefels, directiu d'empresa, que em va parlar del professor Ken Morse, a qui va conèixer a uns cursos de l'IESE. El senyor Morse és un gran emprenedor, que ha creat diverses empreses de noves tecnologies, i al mateix temps s'ha dedicat a la docència i a assessorar milers d'emprenedors d'arreu del món. Va ser el fundador del Centre d'emprenedors del molt prestigiós Masachusetts Institute of Technology (MIT) i actualment passa una temporada a Catalunya, donant classes i treballant en la redacció d'un llibre. Segons em va comentar en Marcelo el professor Morse té molt d'interès a conèixer l'Artur Mas i parlar-hi sobre l'impuls de la innovació i l'esperit emprenedor al nostre país. He llegit l'entrevista que li van fer a La Vanguardia, on s'expressa amb l'energia i la seguretat d'un home acostumat a engegar i dirigir projectes i em quedo amb alguns dels seus missatges, com ara quan assenyala que cal acceptar el fracàs com a part del procés que ha de seguir l'emprenedor, com una via d'aprenentatge, si bé en general aquí no s'accepta el fracàs però tampoc l'èxit, perquè com diu ell "en España hay mucha envidia", que és el que ell eliminaria de la cultura espanyola, l'enveja. També insisteix en una idea que no hem de perdre de vista: els llocs de treball no els creen els governs sinó les empreses, i la missió dels governs és crear un ecosistema favorable al emprenedors, invertint en educació, ciència i tecnologia, i posant les coses fàcils a les empreses que neixen, perquè la major part dels llocs de treball que es generaran durant els propers 5 anys vindran de les start-up, les empreses innovadores de nova creació. Idees per anar-hi pensant i per a l'acció, que assenyalen el camí cap a la sortida del túnel de la crisi.

El president Pujol i en Lluís Recoder a Castelldefels

2010-06-02T02:39:00.000-07:00

El dilluns vam portar en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, a l'Espai de Mar, i ahir vam tenir el president Pujol a un restaurant de la ciutat per fer una trobada amb joves. No està gens malament per començar la setmana. Passen els anys i el president Pujol manté intacta, sinó millorada, la seva capacitat de connectar amb els públics més diversos, aquesta vegada amb una quarantena de joves que li van poder fer tota mena de preguntes. Ell va respondre de forma extensa, raonada i convincent, combinant la seriositat dels continguts amb els seus característics tocs d'humor que fan més agradable la vetllada. Ens hi vam posar cap a un quart de 10 i a les dotze tocades encara seguíem escoltant atentament el devessall de dades, fets, anècdotes i reflexions de què ens feia partícips el president més important del S. XX català, un home que malgrat trobar-se a tocar dels vuitanta anys segueix al peu del canó, al mateix temps que ha sabut fer un pas enrere per cedir el protagonisme a tota una nova generació de dirigents encapçalats per l'Artur Mas. Entre els membres d'aquesta nova generació, tot i que porta molts anys assumint responsabilitats polítiques, s'hi troba de forma destacada en Lluís Recoder, l'alcalde d'una ciutat que ha esdevingut model del que pot fer CiU quan té l'oportunitat de dirigir un gran municipi de l'àmbit metropolità durant un llarg període. Sant Cugat és una ciutat capdavantera en molts aspectes, singularment pel seu compromís amb el medi ambient, tant per la seva lluita per preservar espais naturals amenaçats pel desenvolupament urbanístic, com la Torre Negra, com pel manteniment i creació de parcs urbans, fins al punt que es tracta de la ciutat catalana amb més arbres i amb més superfície de zona verda per habitant dins del nucli urbà. L'ajuntament vallesà també ha destacat per la innovació introduïda en la gestió municipal, que els ha valgut el reconeixement com a administració local més transparent de tot l'estat espanyol per part de l'entitat "Transparency International", i un premi de l'Institut Europeu del Sector Públic pel seu lideratge i gestió del canvi. En Recoder ens va parlar de tot això i també va aprofitar per exposar un tema sobre del qual és destacat divulgador: la realitat del canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures per fer-hi front. L'auditori reunit a l'Espai de Mar estava format majoritàriament per emprenedors de Castelldefels, alguns dels quals van intervenir per manifestar la seva confiança en les oportunitats, també en el camp econòmic, que ofereixen les polítiques de sostenibilitat. En resum, dos actes molt enriquidors per als qui hem tingut la sort d'assistir-hi, dos dies seguits de debat d'idees i projectes amb persones de gran experiència i alçada intel·lectual.

Ara els ajuntaments

2010-05-26T03:57:00.000-07:00

A la vista del darrer anunci que els ajuntaments no podran endeutar-se a llarg termini em vénen al cap els títols de dos posts recents: "Que no paguin justos per pecadors" i "Derrota de la frivolitat". La frivolitat segueix ben present a l'acció de determinats governants, publiquen al BOE que els ajuntaments no podran endeutar-se a llarg termini, amb efectes immediats, i al cap d'un dia, després de l'onada de pànic provocada, la ministra d'Economia s'espolsa tota responsabilitat dient que va ser un error tipogràfic sense importància i que en realitat la mesura restrictiva no entrarà en vigor fins al gener de 2011. Un error sense importància que va obligar a corporacions com la de Sant Cugat del Vallès i dues diputacions catalanes a celebrar plens extraordinaris el dilluns al vespre, per aprovar operacions de crèdit abans de l'entrada en vigor de la restricció. No hi ha res que faci més mal al prestigi de la política que aquesta improvisació constant, ¿quina confiança pot transmetre qui un dia afirma que la despesa social no es tocarà i al cap d'una setmana anuncia grans retallades?. Però el pitjor és que una vegada armats amb les tisores no saben ben bé per on tallar, que si impostos pels rics, que si congelació de les pensions, que si reducció de les transferències econòmiques a les altres administracions. Fa tot l'efecte que no saben el que es porten entre mans, i si ho penses bé fa esgarrifar. Ara ens toca el rebre als ajuntaments, que a partir del gener vinent no ens podrem endeutar a llarg termini, però no puc deixar de pensar en allò dels justos i els pecadors: a Castelldefels durant els últims anys hem fet un gran esforç de contenció per situar el nostre nivell d'endeutament dins d'uns límits plenament assumibles, a diferència d'ajuntaments com el Madrid, que té un deute que suposa el 20% del total dels municipis. I tot i així, si ara es tracta de reduir el dèficit públic tenim que els ajuntaments disposen d'un marge escassíssim per generar-ne. Si avui el dèficit de l'estat espanyol se situa per sobre de l'11%, l'aportació que hi fan les administracions locals no arriba ni a un 0,5%, i en canvi és l'administració central la que hi aporta la part del lleó, un 9%. En comptes d'aplicar aquestes mesures d'abast tan general el govern espanyol hauria de començar a revisar totes i cadascuna de les seves despeses i inversions, com ara els trens de gran velocitat per anar de Pinto a Valdemoro, les autovies gratuïtes per on passen més conills que cotxes, els ministeris sense competències i tantes altres fórmules de malbaratament de recursos públics, i tots plegats ens hi estalviaríem diners i maldecaps.

Derrota de la frivolitat

2010-05-19T04:24:00.000-07:00

Els resultats de la consulta sobre la Diagonal que es van fer públics el diumenge van confirmar el que es flairava durant tota la setmana: una derrota contundent de la frivolitat. La frivolitat de gastar-se prop de 3 milions d'euros en una consulta sobre un tema que es troba molt lluny de les preocupacions actual de la ciutadania, la frivolitat de voler ser els més innovadors amb el vot electrònic i patir un greu fracàs tècnic, exemplificat pel mateix alcalde que va haver de simular que votava davant les càmeres, la frivolitat de creure que amagant l'opció C de la publicitat institucional els barcelonins optarien per les opcions prèviament triades per l'equip de govern municipal, l'A i la B. Em fa l'efecte que més enllà de si estaven més d'acord amb una o altra opció, bona part de les persones que es van prendre la molèstia de participar en la consulta van escollir l'opció C per manifestar la seva disconformitat amb aquesta manera de fer les coses. El PSC té males perspectives electorals a l'ajuntament de Barcelona i ha intentat remuntar posicions embarcant la ciutadania en nous projectes de futur incert, siguin uns més que hipotètics Jocs d'Hivern, sigui una reforma de la Diagonal que en tot cas no es podria executar fins després de les eleccions, suposant que hi hagués prou diners a les arques municipals. Però pel que veiem els veïns del cap i casal no s'han empassat l'ham i han donat un cop de puny sobre la taula. En època de crisi la gent no està per comèdies, vol solucions als problemes i no que els facin ballar al so que toquin els governants. Cal que tots els que ens dediquem a la cosa pública ho tinguem ben clar.

Una retallada que s'hauria pogut evitar

2010-05-14T04:14:00.000-07:00

Ja coneixem el traç gruixut de les mesures que pensa portar a terme el govern de l'estat per retallar el dèficit: reduir sous del personal de les administracions públiques(que no tots són funcionaris), congelar pensions, suprimir efectes retroactius del reconeixement de la depedència, eliminació del xec-nadó....Déu n'hi do, tractant-se d'un executiu "socialista". Però si ara es veuen abocats a adoptar aquesta medicina tan "anti-social" és perquè abans s'han llençat pel pendent de la despesa desbocada, fins al punt que els principals països de la Unió Europea i el mateix Barack Obama han hagut de pressionar els irresponsables governants espanyols perquè fessin un cop de timó. Diuen que volen reduir 5.000 milions d'euros de dèficit el 2010 i 10.000 més el 2011, però just l'any passat se'n van gastar 8.000 milions en el famós FEIL o "Plan E", i enguany n'han destinat 5.000 milions més al pla que el succeeix. Aquestes injeccions de diners ens han anat molt bé per arreglar carrers i fer parcs, però en una situació de crisi no són les accions prioritàries, de fet es tracta d'inversions que els ajuntaments no tenien pressupostades perquè no eren urgents. Poso aquest exemple perquè és dels més evidents, però òbviament hi ha moltes altres despeses encara més innecessàries que s'haurien pogut estalviar per evitar una situació com l'actual. El senyor Rodríguez Zapatero es va entestar, durant mesos, a negar la mateixa existència de la crisi, i quan finalment va acceptar que n'hi havia, va basar totes les seves esperances en gastar més i esperar que passés la tempesta. Però la tempesta no ha passat, i ara s'aplicarà una cura de cavall que afectarà la butxaca de milions de persones, algunes de les quals es troben entre els sectors més desafavorits de la societat. I el panorama encara serà pitjor quan s'apliqui la pujada de l'IVA anunciada, i qui sap si nous increments tributaris. Ja ho deia l'Artur Mas en una entrevista el diumenge passat:"Zapatero està acabat i ha de ser substituït", i ara encara amb més raó, perquè no té credibilitat per aplicar unes mesures que xoquen radicalment amb el discurs que ha mantingut fins al present, i que han acabat esdevenint necessàries a conseqüència de la mala gestió econòmica del govern que ell presideix.

Que no paguin justos per pecadors

2010-05-11T05:09:00.000-07:00

La ministra d'economia de l'estat espanyol ha anunciat que el seu compromís amb el "pla de rescat de l'euro", es traduirà en una reducció del dèficit públic de 5.000 milions d'euros l'any 2010 i de 10.000 milions l'any vinent. Fins aquí hi podem estar d'acord, tot i que és escandalós que ara hàgim d'estar pensant en grans sacrificis perquè des de l'inici de la crisi el govern espanyol s'ha dedicat a augmentar la despesa pública amb mesures d'escassa efectivitat. Finalment arriba l'hora que les administracions s'estrenyin el cinturó de debò, i ràpidament et ve al cap que, malgrat els traspassos a les autonomies, el govern central segueix mantenint una immensa maquinària burocràtica, inclosos ministeris sorgits de l'oportunisme polític, gairebé sense contingut, com ara el d'Igualtat i el d'Habitatge, i d'altres, com ara Cultura, Educació, Sanitat, etc, que, atesa la descentralització del gruix de les seves competències, es podrien fusionar en uns pocs ministeris amb àmbits d'actuació més amplis que els actuals. L'Administració General de l'Estat s'hauria de sotmetre a una dieta d'aprimament per adaptar-se a la realitat autonòmica, que podria passar per reduir-ne al mínim els càrrecs polítics, i per anar reduint-ne la plantilla de funcionaris a mesura que s'hi produeixin vacants per jubilació o per altres motius. Amb això ja s'impulsaria una important disminució de la despesa pública. Però es veu que aquesta idea no és la que tenen al cap, sinó que a l'hora de retallar el govern espanyol, lluny de mirar-se al mirall, el que fa es apuntar cap a uns altres caps de turc: les comunitats autònomes i els ajuntaments. És necessari i forçós que totes les administracions redueixin despeses, a l'ajuntament de Castelldefels mateix ho estem fent, i és evident que hi ha moltes comunitats autònomes i ajuntaments que tenen un nivell de despesa molt superior al que els correspondria en funció de la riquesa que genera el seu propi territori, però a Catalunya, on cada any paguem uns 21.000 milions d'euros de més a l'estat espanyol, no podem permetre que, amb l'excusa de controlar la despesa pública, es deixi el nostre govern i les nostres administracions locals sense la capacitat d'oferir els serveis necessaris a una població que els paga sobradament amb el seus impostos, amb i sense crisi.

La incompetència d'un Tribunal

2010-04-28T02:24:00.000-07:00

El Tribunal Constitucional(TC) porta prop de quatre anys amb l'encàrrec d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya i encara no se n'ha sortit. La darrera proposta que van valorar i rebutjar els seus membres, recolzada pel sector presumptament progressista del TC, perpetrava una retallada dràstica d'elements bàsics de la norma referendada pel poble de Catalunya, i ara en preparen una altra, que redacta el magistrat conservador Guillero Jiménez (el de l'esquerra de la fantàstica foto que il·lustra aquest post, assegut a la plaça de toros de Sevilla amb els també magistrats Manuel Aragón i Ramón Rodríguez), que es preveu molt més dura contra l'autogovern català , i que possiblement sigui la definitiva.

El camí de l'Estatut ha estat molt llarg i difícil, primer al Parlament de Catalunya, després a Madrid amb les passades del ribot de l'Alfonso Guerra, el pacte Mas-Zapatero, que va possibilitar un avenç limitat però real de l'autogovern, i l'aprovació en referèndum a Catalunya. Tot aquest enorme esforç, incloses les renúncies de la part catalana per fer possible l'acord, no es va fer per deixar el text estatutari en mans d'una colla de magistrats amb el poder, segons els sembli i malgrat que molts d'ells fins i tot tenen el càrrec caducat, d'amputar-ne tots els membres vitals, prescindint per complet de la voluntat expressada per la ciutadania catalana.

Per evitar-ho cal que les forces polítiques catalanes plantin cara, per això l'Artur Mas ha arribat a una entesa amb el president Montilla per fer respectar l'Estatut, per exigir la renovació del TC, i perquè aquest òrgan es declari incompetent per enjudiciar un Estatut que ja ha estat aprovat per referèndum. Tot i així, dins la dinàmica habitual del tripartit, un dels seus components, ERC, ja s'ha desmarcat de l'acord, afeblint doncs la unitat catalana, i no tenim cap garantia que els diputats del PSC a Madrid defensin cap posició que s'aparti de la disciplina del PSOE. Ens cal la unitat i sobretot la fermesa dels representants de Catalunya per defensar el nostre autogovern. Podem comptar que tothom estarà a l'alçada de les circumstàncies?

Acostumar-se a guanyar

2010-04-13T05:19:00.000-07:00

Aquest dissabte el Barça va guanyar 0-2 contra el Real Madrid al Santiago Bernabeu. Ens estem acostumant a guanyar i ens agrada. Diferents observadors han assenyalat com l'actitud resignada de bona part de l'afició madridista recordava l'actitud que anys enrere caracteritzava els seguidors del F.C. Barcelona, més acostumats a patir i a assumir derrotes que no pas a guanyar amb comoditat. Però la psicologia blaugrana ha canviat, els èxits del "Dream Team" ja van marcar un abans i un després, i la glòria dels sis títols de l'any passat ha convertit la victòria en l'estat natural del Barça. Aquest no vol ser un post sobre esport, sinó sobre política i país, àmbits on el balanç dels darrers anys no pot ser tan positiu com el del club que porta el nom de la capital catalana. Costa de creure, però podria ser que demà el Tribunal Constitucional dictés sentència sobre l'estatut, i tot fa pensar que si és així no serà pas cap victòria per a Catalunya. El Barça dóna moltes alegries els seus seguidors, però com a catalans no parem de rebre males notícies, la crisi i l'atur ens estan fent més mal que a la major part d'Europa, el govern de la Generalitat és un desgavell, i els indicadors econòmics, socials i culturals no conviden a l'optimisme. Catalunya havia estat un país capdavanter, un país de "Champions", i corre el risc de perdre la categoria per la falta d'un lideratge clar, d'un bon entrenador que sàpiga treure el millor partit dels molts actius que tenim i que fitxi per al govern els millors talents. Ahir a la nit Tv3 ens va oferir l'oportunitat de veure una entrevista a l'home que millor pot fer aquesta tasca d'"entrenador", de president de Catalunya, l'Artur Mas. La Mònica Terribas va estar exigent i incisiva com sempre i l'Artur se'n va sortir la mar de bé. Tothom va poder constatar que, contràriament al que pretenien fer creure els dirigents socialistes que van aixecar el crit al cel- alguns de forma molt barroera i masclista - per la forma com va ser interrogat el president Montilla fa unes setmanes, si aquella entrevista els va anar malament no va ser per l'entrevistadora, sinó per la capacitat de l'entrevistat. Hi ha un molt bon anunci de la cervesa Damm que vincula els èxits del Barça amb els èxits de molts catalans que han triomfat en el seus respectius àmbits professionals, i deixa en evidència que tenim molt bones individualitats. Ara, hi afegiria jo, ens cal fer equip per treure el màxim profit dels múltiples talents de la nostra gent, i acostumar-nos a guanyar, no tan sols en el terreny esportiu sinó també com a societat i com a nació.

Estem preparant el Pla extraordinari d'ocupació local

2010-03-26T03:13:00.000-07:00

Ara mateix a l'àrea de Promoció Econòmica, Foment de l'ocupació i Comerç de l'ajuntament de Castelldefels estem preparant un Pla extraordinari d'ocupació local, que ha de fer possible la contractació de 82 persones aturades de la ciutat. Aquestes persones realitzaran tasques pròpies de la nova economia i la sostenibilitat, com ara la digitalització de documents i el treball amb tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), o bé treballaran en el manteniment i rehabilitació d’edificis públics. Els contractes seran d'obra i servei, amb una durada de sis mesos, i establiran una dedicació parcial equivalent al 70% de la jornada laboral de l’ajuntament.

En el ple municipal d'ahir vam aprovar l’adhesió de l’ajuntament de Castelldefels a un conveni subscrit pels principals sindicats i les associacions municipalistes de Catalunya, pel qual s’estableixen unes retribucions específiques per als beneficiaris dels plans d’ocupació local que facilita la contractació del màxim nombre de persones possible. Els sindicats s’han avingut a fixar unes retribucions inferiors a les que determinen els convenis vigents, en atenció al fet que les persones contractades rebran formació general i capacitació per a la feina que facin durant el seu període de treball.

L’adhesió a l’acord ens ha de permetre finançar amb una subvenció de la Generalitat la major part de les retribucions dels 82 treballadors que podem contractar, d’acord amb la convocatòria del Projecte Impuls-Treball del Departament de Treball. Una vegada la Generalitat ens hagi concedit el finançament per al Pla d’ocupació s’obrirà el procés de selecció de personal, que serà executat per una comissió mixta integrada per representants del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i de l’ajuntament, que haurà d’avaluar les candidatures de les persones que aspirin a ser contractades. En la seva valoració per a la tria del personal la comissió tindrà en compte i puntuarà elements com ara el temps que l’interessat porti a l’atur, el temps que li quedi de prestació, el tipus de prestació que percebi, si és que en té cap, i el risc d’exclusió social, entre d’altres.

Si tot va bé cap al mes de juny ja tindrem la gent treballant. Es preveu que les persones contractades realitzin les seves tasques laborals quatre dies per setmana i que el dia restant es dediquin a rebre formació.

Més IVA siusplau

2010-03-17T06:01:00.000-07:00

Ahir al Congrés dels Diputats el PSOE va rebutjar una proposta recolzada per CiU per retardar l’aplicació de la pujada de l’IVA fins després dels mesos d’estiu, amb l’objectiu d’evitar que el conseqüent increment de preus repercuteixi negativament en el negoci turístic. La iniciativa va ser tombada, de tal manera que arribarem a la temporada alta del turisme amb una oferta encarida i per tant menys competitiva. El govern de l’estat ha gastat més del compte, i ara començarem a pagar-ne les conseqüències amb la pujada d’impostos, probablement necessària per equilibrar els números estatals, però que perjudicarà directament la capacitat de compra de la gent en un moment ja prou difícil. Ara bé, l’IVA a què fa referència el títol d’aquest post no és l’Impost sobre el Valor Afegit, sinó l’acrònim amb què el president Pujol sintetitza les Idees, els Valors i les Actituds que donen força i vitalitat a una societat, un IVA que durant els darrers anys s’ha trobat molt a faltar a Catalunya . En una època de crisi com l’actual la necessitat d’aquest IVA es fa més evident que mai, i és el mateix president Pujol qui en el seu editorial per al butlletí del seu Centre d’Estudis ens el tradueix en unes actituds i normes de comportament concretes que els polítics, especialment els qui tenen responsabilitat de govern, haurien de seguir, ara i aquí:
1. Fomentar i aplicar la cultura del be comú
2. Combatre la cultura del no
3. Educar en la cultura de l’esforç
4. Actuar amb sobrietat i, per tant, no malbaratar recursos ni possibilitats
5. Introduir ordre en l’acció pública i eliminar el desgavell i l’amateurisme
6. No actuar per esteticisme. No sacrificar la seriositat ni l’eficàcia a l’estètica. Que l’estètica i l’espectacle no es mengin l’eficàcia
7. Rebutjar que l’esperit de casta domini l’administració
8. No sobrelegislar. No enfarfegar l’administració i la societat amb més lleis i reglaments dels necessaris i dels realment efectius
9. No sobreactuar ni pseudoactuar. El bon govern no sobreactua sinó que actua bé.
10. I sobretot dir la veritat a la gent

Vents de canvi

2010-03-12T05:28:00.000-08:00

La necessitat d'un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya s'està convertint en un clam popular. Fets com la mala gestió de la nevada d'aquest dilluns tan sols són la punta de l'iceberg-imatge mol adequada per al moment- del que és un desgavell general fruit de la manca d'un projecte de país, com molt bé va dir el conseller Maragall, i de la falta absoluta de propostes efectives, de capacitat de gestió, de lideratge i també d'il·lusió. Que això ho digui jo que sóc membre de CiU, segurament no és gaire significatiu, però m'he posat a escriure aquest text després de llegir un editorial de la revista digital Tecnonews, en principi un mitjà de comunicació imparcial, on s'analitza la gestió del Departament d'Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat, i s'hi diuen coses com ara "El Conseller Huguet de Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, no creemos que pase a la historia como el mejor Conseller que ha tenido la Generalitat precisamente", i es resumeix l'actuació dels darrers anys en aquestes termes: "se han hecho pocas cosas, muchos cambios de nombre con personas inexpertas al frente de las unidades, que hablaban con empresas, universidades y centros de innovación gestionados con gente con mucha más experiencia. Cabría la interpretación de que al frente se quería poner savia nueva... quizás si, pero pregunten a los empresarios a ver que opinan. ". No cal afegir-hi res més.

XECC

2010-03-09T04:27:00.000-08:00

El passat dijous 4 de març vaig assistir a la presentació de la Xarxa Empresarial i Comercial de Castelldefels (XECC), un acte organitzat amb molta cura i professionalitat al Teatre Plaza, que va comptar amb un gran assistència de públic, i on vaig tenir l'honor de fer-hi una breu intervenció. Amb les meves paraules vaig voler destacar un seguit d'elements que em semblen especialment importants, i que es poden agrupar en cinc apartats:

En primer lloc, que XECC no sorgeix del no-res, sinó que és una entitat que apareix com a fruit de la maduresa del nostre teixit associatiu comercial i de l’empenta de les persones que han liderat aquest procés de transformació de la Federació de Comerç i Serveis de Castelldefels.

En segon lloc, la coincidència entre el compromís que XECC adopta per situar Castelldefels en el mapa com a ciutat on es fan coses interessants i on val la pena venir-hi, i els objectius de promoció econòmica de la ciutat que ens plantegem des de l'ajuntament, com ara crear sinèrgies entre tots els nostres actius perquè la ciutat esdevingui, tal i com li correspon per la seva realitat, un pol comercial, turístic i empresarial de referència a Catalunya i a l’exterior.

En tercer lloc, la necessitat que, al mateix temps que ens marquem objectius molt ambiciosos, no oblidem el dia a dia, la realitat del nostre comerç en un període d’una crisi molt dura, i el paper dinamitzador que hi ha de fer la que ara és la seva entitat de referència, XECC. El repte més immediat que compartim XECC i ajuntament és establir un programa d’accions de dinamització de l’activitat comercial, per ajudar els nostres botiguers en la seva lluita diària per atreure clients als seus negocis.

En quart lloc, l’aposta de XECC per la responsabilitat social de l’empresa, un concepte molt necessari que a poc a poc es va imposant, i que concep l’empresa no tan sols com un negoci per fer-hi diners- que òbviament és el seu primer objectiu- sinó també com una realitat que no pot eludir el seu compromís amb l’entorn més immediat, ni tampoc amb els grans problemes de la humanitat.

I en cinquè lloc, la voluntat de XECC de contribuir a bastir identitat de ciutat. Castelldefels ha crescut molt en diferents tongades i en pocs anys, i encara ens queda una certa distància a recórrer per cohesionar la nostra diversa població a l’entorn d’una idea amplament compartida de ciutat. La identitat és una valor de portes endins, fa que els veïns sentin com a seva la ciutat, i per tant se’n facin corresponsables, i la identitat és un valor de portes enfora: una ciutat desarrelada i incoherent, on tothom va a la seva, no resulta atractiva per als visitants. Enfortir la nostra identitat també és un factor de la promoció econòmica de Castelldefels.

Per tot plegat vaig felicitar la junta de XECC i a tots els seus associats, i els vaig expressar els meus millors desitjos per al camí que inicien.

Bona feina a la Guaita.

2010-02-16T04:19:00.000-08:00

Ja ho comentat altres vegades, però ara tinc les dades corresponents a 2009: a la Guaita la crisi s’ha traduït en un creixement exponencial de la feina, perquè amb la pujada de l’atur moltes persones s’han adreçat al centre de suport a l’economia de Castelldefels per obtenir-hi assessorament, orientació, formació i accés a la borsa de treball. Les peticions d’informació i/o serveis han passat de 40.846 l’any 2008 a 57.514 l’any 2009, un increment del 28,9%, de les quals 23.755 s’han atès presencialment i 33.759 via Internet. En aspectes concrets com ara la preinscripció a cursos hem rebut 5.317 sol•licituds, enlloc de les 1.745 de l’any anterior, i les demandes d’intermediació a la Borsa de Treball han passat de 25.640 a 30.224. Estic especialment satisfeta perquè amb un augment mínim dels nostres recursos humans, el personal de la Guaita ha sabut donar una bona resposta a una demanda molt superior de serveis, que s’ha traduït també en una oferta incrementada, i així hem passat dels 19 cursos impartits durant l’any 2008 als 80 de l’any 2009. I malgrat el col•lapse de feina, els usuaris segueixen fent una valoració molt positiva de l’atenció rebuda i del conjunt del servei: un 54,93% dels usuaris el consideren molt bo i un 23,94% bo. Tenim un equip de professionals molt valuós, que s’estima la seva tasca i amb una gran vocació de servei, i això es tradueix en excel•lència. Estem ajudant moltes persones que passen per un període de dificultat, que han perdut el seu lloc de treball, o bé en busquen per primera vegada. És difícil trobar solucions immediates per a tothom, sobretot quan les ofertes de treball han caigut en picat, però a través dels diferents programes de la Guaita obrim camins que, amb temps i dedicació, permetran superar el mal moment actual. A tota la gent que es troba en aquesta situació angoixosa d’intentar trobar un mitjà per guanyar-se la vida, i tots en coneixem i alguns ens són molt propers, no els podem prometre que demà mateix se’n sortiran, però farem els possibles perquè puguin fer ús de tots els mitjans de què disposem per acompanyar-los, guiar-los i animar-los en la recerca, amb el convenciment que l’esforç sempre acaba sent retribuït.

Una direcció clara per a l'economia

2010-02-01T02:50:00.000-08:00

El discurs que l'Artur Mas va pronunciar diumenge al pavelló de la Vall d'Hebron va ser molt complet, i va fer unes referències molt clares a l'economia, a la necessitat d'apostar per les petites i mitjanes empreses, que són el motor econòmic del nostre país i massa sovint han estat menyspreades i abandonades a la seva sort, unes vegades per incompetència dels polítics i unes altres vegades per estranys prejudicis ideològics. L'Artur va recordar que per a molts petits i mitjans empresaris la seva empresa no és tan sols un negoci, sinó el projecte i la il·lusió de la seva vida, per al manteniment de la qual estan disposats a fer grans esforços i sacrificis, que es multipliquen en un marc de crisi com el present. Per al propietari d'una pime l'experiència d'acomiadar un treballador és especialment dura, no tan sols pel cost econòmic, sinó també perquè cada treballador és una persona que coneixen directament, amb qui sovint han treballat colze a colze, de qui en saben la situació familiar i el drama que els comporta quedar-se a l'atur. A les pimes la crisi no es tan sols qüestió de números, té carn i ossos, cara i ulls. Els emprenedors, que al capdavall són els qui han de mantenir i crear els nous llocs de treball, necessiten un entorn de confiança, han de sentir-se recolzats pel govern del seu país. I no es tracta tant de repartir diners, que en alguns casos pot ser necessari, com de tenir una direcció clara, de saber cap a on es vol anar i saber com anar-hi. Tot el contrari del que ens ofereixen el tripartit a la Generalitat i el PSOE des de Madrid. L'altre dia vaig estar llegint el blog del nostre eurodiputat, en Ramon Tremosa, que d'una forma brillant ens fa la crònica de la presidència espanyola de la Unió Europea, i posa al descobert el baix nivell dels ministres del govern de ZP, que són rebuts a Brussel·les amb absoluta manca d'interès per la poca consistència de les seves intervencions, i per la mala imatge de l'economia de l'Estat. Escriu en Tremosa que :"Quan la ministra Elena Salgado entra a la sala de la comissió d'Economia una gran part dels seients dels diputats estan buits. Del grup liberal-demòcrata, el tercer de la cambra, no hi ha ningú, i dels grups populars i socialistes hi ha alguns caps de delegació que fan cara de molta mes cara de compromís que d'interès. Olle Schmidt, el veterà diputat suec, al cap de deu minuts d'escoltar la ministra s'aixeca per anar-se'n i em diu a cau d'orella: "aquesta senyora no esta dient absolutament res!!". El discurs genèric, bonista i inconcret a què tant ens tenen acostumats els socialistes de ZP no desperta gaire interès entre els eurodiputats". I per si no teníem prou clar que les coses no s'estan fent bé, aquests dies s'ha comentat molt la intervenció del prestigiós economista Nouriel Roubini a al Fòrum de Davos, que va assenyalar Espanya com un risc per a l'economia de la zona euro i per a l'estabilitat de la moneda única. Fa tot l'efecte que no saben el que es porten entre mans, i intenten amagar rere un somriure permanent la seva manca de respostes. Des de Catalunya no disposem de totes les eines per redreçar la situació, però estic convençuda que un nou govern encapçalat per l'Artur Mas serà capaç de traçar el camí cap a la superació de la crisi.

SUPORT DE CASTELLDEFELS A LA CANDIDATURA D’ARTUR MAS

2010-02-01T02:23:00.000-08:00

El diumenge 31 de gener vaig anar, acompanyada de militants i simpatitzants de Convergència, al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron de Barcelona. La fita: assistir a la proclamació de l’Artur Mas com a candidat oficial a la Generalitat per a les eleccions autonòmiques que s’han de celebrar aquesta tardor. L’emoció era indescriptible. Em sentia molt feliç allà participant en aquella gran festa perquè era (i sóc) conscient de la victòria tan gran que estem bastint, victòria del tot necessària per a Catalunya. A les 12 h del migdia el Pavelló era ple de gom a gom. A fora, pluja i fred. A dins, calor humana i molta, molta il.lusió. Abans que l’Artur Mas s’adrecés a l’entregada multitud, el President Pujol i en Josep Antoni Duran i Lleida van fer una extensa radiografia de la situació política d’Espanya i Catalunya, i ambdós van concidir a assenyalar que la persona més preparada per retornar la dignitat i el respecte a Catalunya és, sense cap mena de dubte, el candidat Artur Mas. Jo també ho crec així. A més, s’ho mereix. M’ha agradat molt el detall del pastís d’aniversari que se li va oferir a l’Artur abans de començar a parlar. No s’ho esperava. El dia de la seva proclamació com a candidat (vuit anys després de la primera i en el mateix pavelló) i, a més, el dia del “cumple”; 45 anys al 2002, 54 ara, al 2010, capicua. Bons auguris. La delegació de Castelldefels i jo mateixa estem molt satisfets d’haver assistit a l’acte i ens sumem amb molta força a la il.lusió que genera aquesta campanya guanyadora de CiU, perquè Catalunya necessita un canvi, un canvi que ella mateixa reclama obertament.

Els ajuntaments i el canvi climàtic.

2010-01-25T05:47:00.000-08:00

Pensar globalment i actuar localment és una estratègia clau per a la sostenibilitat. Avui el gran repte global és aturar el canvi climàtic, una tasca en la qual els ajuntaments poden assumir un paper protagonista, promovent tot un ventall de mesures adreçades a maximitzar l’eficiència energètica i a reduir les emissions de CO2. Les possibilitats d’acció van des l’educació de la ciutadania en matèria de sostenibilitat i estalvi energètic, fins a les previsions del planejament urbanístic i de la normativa municipal referents a les condicions de construcció dels edificis. Els ajuntaments sovint són l’entitat de més pes a cada municipi, l’”empresa” més gran, i les seves activitats tenen un gran impacte sobre la despesa energètica, en aspectes com ara l’enllumenat públic, la flota de vehicles o el consum elèctric i de gas dels edificis municipals. En matèria fiscal els ajuntaments poden promoure les actuacions de millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables mitjançant bonificacions en les taxes sobre les llicències d’obres i instal•lacions que hi estiguin relacionades i, mitjançant els canvis legals necessaris, cal anar cap a un model en què el nivell d’emissions sigui un criteri determinant de la quota de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. En l’àmbit de la promoció econòmica els ajuntaments tenen un gran camp a recórrer en l’estímul i l’impuls de la creació i la instal•lació d’empreses dedicades a la generació i comercialització d’energies renovables, així com d’empreses que apliquin els criteris més exigents d’eficiència energètica en els seus processos. Igualment les administracions locals poden ser capdavanteres en la incorporació de noves tecnologies més netes i sostenibles, per exemple els vehicles elèctrics, i en la promoció del seu ús mitjançant mesures com ara la instal•lació de punts de recàrrega. Les possibilitat d’acció des de l’àmbit municipal són múltiples, i força efectives, i ens correspon als qui estem implicats en els governs locals anar fent camí en aquesta línia i esdevenir promotors de les transformacions necessàries. El treball seriós en la introducció dels criteris de lluita contra el canvi climàtic és un dels compromisos que de forma ineludible hem d’assumir els qui fem política , una activitat que a més de gestionar el present té vocació de construir un futur millor.

Un traspàs de rodalies sense trens, ni vies, ni estacions.

2010-01-11T06:02:00.000-08:00

A finals d'any es va fer públic el que en principi és una bona notícia: el traspàs del servei ferroviari de rodalies a la Generalitat de Catalunya. Però a mesura que se n'analitzen els detalls puja el grau de decepció i d'indignació. Fins al 2011 el govern català no podrà fer-hi res perquè RENFE en continuarà sent l'operadora, les infrastructures, és a dir, vies, catenàries i estacions, segueixen en mans de l'empresa pública ADIF, que depèn del Ministeri de Foment, i en cas de conflicte entre la Generalitat i ADIF serà el Ministeri qui tindrà l'última paraula. A més les millores del servei les haurà de finançar la Generalitat sense rebre recursos addicionals per fer-ho. En poques paraules, el govern del tripartit ha acordat amb l'estat un traspàs del servei ferroviari de rodalies sense trens, sense estacions, sense vies i sense diners per a millores. A Castelldefels els trens de rodalies són bàsics per a la comunicació amb Barcelona i les ciutats de l'àrea del Delta i de la comarca del Garraf, i tots recordem els greus problemes que vam patir fa cosa de dos anys, a causa d'una mala coordinació amb les obres del tren d'alta velocitat. El simple fet que l'administració responsable dels ferrocarrils sigui la pròpia del país hauria de fer-la molt més sensible a les necessitats dels usuaris, i ens hauria d'estalviar haver de tornar a aguantar espectacles com la xuleria d'una ministra "ni partía ni doblá". Fa poc que s'ha renovat l'estació del centre i el baixador de la platja, però el repte continua sent garantir la prestació d'un bon servei a la ciutadania, amb les freqüències, la velocitat i el confort que requereix una zona tan poblada com la nostra. El govern de la Generalitat que surti de les eleccions al Parlament que s'han de celebrar aquest any tindrà la responsabilitat de gestionar les escasses competències del traspàs i negociar-ne les millores. D'altra banda caldrà portar a terme un projecte equiparable a la L12 de metro, que durant tots aquests anys de tripartit a la Generalitat s'ha enterrat, i hauria suposat la més gran aposta per a la millora de les comunicacions de la ciutat, connectant-nos amb les poblacions de l'altra banda del Llobregat i amb Barcelona, amb la previsió de construir quatre estacions de metro dins del nostre municipi, amb tot els avantatges que en termes de mobilitat interna i externa hauria comportat.

Jiaxing ens visita

2009-12-18T04:53:00.000-08:00

El dijous vam rebre a la Guaita els membres d'una delegació de la ciutat xinesa de Jiaxing, que es troben a Castelldefels convidats per empresaris de la nostra ciutat. Com a tinenta d'alcalde de promoció econòmica vaig tenir l'oportunitat de donar-los la benvinguda i explicar-los a grans trets quins són els principals actius de Castelldefels. El senyor Txen Guohoua, sotsdirector d'afers exteriors de Jiaxing, em va agrair la rebuda i va comentar l'existència d'importants paral·lelismes entre la seva i la nostra ciutat, com ara la proximitat a una gran urbs, en el seu cas Xangai, i a grans infrastructures del transport i de la mobilitat. Cal dir però que Jiaxing té tres milions d'habitants.... Deia el president Pujol que el nostre món és el món, la globalització aixeca les barreres al comerç internacional i el futur de les nostres empreses passa per aprofitar les oportunitats que ens ofereixen els nous mercats i afrontar els reptes que plantegen els nous competidors provinents de tots els racons del planeta. La Xina destaca en aquest nou entorn per la força del seu creixement durant els darrers anys, imparable fins i tot en moments de crisi com els actuals. Una economia emergent i un mercat immens que no han passat per alt als emprenedors de Castelldefels, com ara Nacho Preciado, que fa dos anys que hi viu, i ha establert canals de contacte i comunicació entre homes de negocis xinesos i de la nostra ciutat. Fruit d'aquests contactes uns empresaris de Castelldefels estan treballant en un projecte molt ambiciós de construcció d'un aeròdrom privat a Jiaxing, on es podria practicar el paracaigudisme i on s'instal·laria un simulador de caiguda lliure que ha estat desenvolupat pels tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya al Parc Mediterrani de la Tecnologia. No és poca cosa, i l'afectació de l'espai aeri exigeix comptar amb el suport de les autoritats públiques, motiu pel qual els responsables de la ciutat xinesa han vingut a conèixer el projecte en el seu origen:Castelldefels.

Consultes democràtiques

2009-12-14T05:30:00.000-08:00

A Catalunya, aquest matí de dilluns plujós, ens hem llevat tots una mica més “lliures”, després que ahir guanyés el SÍ a la independència en les consultes que hi havia organitzades a més de 160 municipis. Aquestes consultes són l’expressió d’un exercici de salut democràtica i de dret a decidir. Un dret a decidir que Convergència té com a una de les seves prioritats polítiques. Val a dir que des de CiU ja vam dir que no impulsaríem les consultes, però que les respectaríem i que faríem costat a la decisió que prenguessin els grups municipals. Perquè si la societat civil promou consultes arreu de Catalunya, Convergència hi ha de donar suport i acompanyar-les. Des de dins i des de fora s’estan fent diverses interpretacions dels resultats d’ahir. Diguin el que diguin totes les parts, cal tenir present que aquestes consultes poden ser enteses per molts catalans com una expressió de demanda de dignitat i respecte vers Catalunya davant de la possible sentència adversa del Tribunal Constitucional i dels atacs continuats que arriben des de diferents instàncies espanyoles, com una canalització en què el ciutadà veu la possibilitat de denunciar la seva insatisfacció amb una situació política que no comparteix, provocada per les institucions del’Estat i pel Govern de la Generalitat. En un proper futur, s’aniran escoltant les opinions de més municipis. Seria bo que tots els municipis catalans poguessin dir la seva, sense por..., a cap demòcrata no li hauria de fer por acceptar el fet que el dret a decidir dels pobles és democràcia en estat pur. De totes maneres, la prioritat de Convergència i Unió a nivell nacional és aixecar Catalunya, superar la crisi i defensar l’autogovern. Per això, continuarem la nostra tasca política, com ho hem estat fent tots aquests mesos, de proposar mesures per incentivar l’economia productiva, de donar suport i fer costat als qui més ho necessiten i a fer que Catalunya lideri la sortida de la crisi. Gràcies a tots i totes els que vau participar en les consultes.

Aminatou Haidar, Premi Especial Ciutat de Castelldefels 2008

2009-12-09T05:02:00.000-08:00

El cas d'Aminatou Haidar és frapant, desposseïda del seu passaport i transportada a les Illes Canàries per ordre de les autoritats marroquines en contra de la seva voluntat. Un nou episodi de la dramàtica vida de lluita d'aquesta activista per la independència del Sàhara Occidental, un episodi que pot tenir un desenllaç fatal si persisteix en la vaga de fam. És una dona forta, endurida per experiències com els quatre anys d'empresonament i tortures que va passar a una presó secreta del Marroc, i un empresonament posterior de 7 mesos a la coneguda com a "Presó Negra" d'Al-Aaiun, sempre pel fet de reivindicar de forma pacífica la llibertat de la seva pàtria. La repressió rebuda i la seva resistència l'han convertida en un símbol del poble sahrauí i de la lluita pels drets humans arreu del món. Per això el nostre Ajuntament li va concedir el Premi Especial Ciutat de Castelldefels l'any passat, un premi que avui ens obliga a estar especialment atents al seu destí, a recolzar-la en aquestes hores d'intensa dificultat i a exigir del govern espanyol una actitud ferma enfront del govern del Marroc, responsable de l'expulsió il·legal de Haidar, a qui priva de viure al seu país, a casa seva amb els seus fills.

Que comenci la Festa!

2009-12-04T05:48:00.000-08:00

Tot just encetat el mes de desembre estem a punt de començar unes jornades molt intenses, de festa i contacte amb la gent de Castelldefels. Demà mateix inaugurem la sisena edició de la Fira de Nadal, implantada a la ciutat per Convergència i Unió i que va camí d'esdevenir una tradició, i pel matí el regidor de CiU Santi Barona lliurarà els diplomes a les entitats socials del municipi en el marc del Dia Internacional del Voluntariat, que s'escau en la mateixa data. Al vespre gran sopar amb les associacions de la ciutat, i l'endemà més Fira i assistència a les activitats pròpies de la nostra Festa Major d'Hivern, com ara la ballada de sardanes. El dilluns tornem-hi, amb el cercavila i les havaneres, per seguir dimarts amb la missa solemne, l'acte religiós central de la Festa, i acabar a la tarda amb un concert de Cant Coral al nou Teatre Plaza. Tots aquests dies penso parlar amb molta gent de Castelldefels, escoltar-ne les propostes i fer-los partícips de la meva idea de ciutat i dels projectes que vull impulsar en el futur. Han de ser hores de celebració, de retrobada amb veïns i veïnes, i també de diàleg constructiu sobre la ciutat i el país. Tots hi esteu convidats i espero poder-vos-hi saludar i conversar.

La Nit de l'Empresa

2009-11-23T04:30:00.000-08:00

El dijous passat vam celebrar la 2a Nit de l'Empresa a Castelldefels, organitzada per l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament, de la qual sóc regidora. L'acte va tenir un gran èxit de convocatòria i atès que la resposta per part dels empresaris locals ha estat molt bona podem afirmar que ja s'ha consolidat de cara a properes edicions. Em consta que tenim un empresariat dinàmic i creatiu, format per homes i dones amb grans capacitats i idees i amb iniciatives com la "Nit" facilitem el coneixement mutu entre uns i altres, així com l'entesa amb l'ajuntament. La Nit de l'empresa omple un buit que teníem a una ciutat que ha crescut molt en relativament poc temps i encara ha de desplegar totes les potencialitats pròpies d'un nucli urbà de més de 60.000 habitants amb una economia molt dinàmica. L'any passat el professor Ramon Tremosa, avui eurodiputat, ens va presentar les grans oportunitats que obre la logística per al nostre país, un sector que pot ser clau en la represa econòmica si fem els deures i adeqüem les nostres infrastructures a les demandes d'aquesta activitat, per a la qual disposem, d'entrada, d'unes condicions privilegiades per desenvolupar-la. En l'edició d'enguany el professor Francesc Solé i Parellada, que entre moltes altres qualificacions és Catedràtic d'organització d'empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya i director del Programa INNOVA de la mateixa universitat, va oferir una conferència sota el títol "Innovar o Emprendre, però, no és el mateix?", en què va desgranar què cal fer per desenvolupar un projecte empresarial, com una bona idea és bàsica per començar, però pot quedar en no res si no va seguida de tots els passos necessaris per a fer-la realitat, fins al final. Creativitat, formació, rigor, treball dur i constància són condicions necessàries per a l'èxit empresarial, i valors igualment requerits per a qualsevol objectiu que ens marquem a la vida.

És un abús

2009-11-17T03:41:00.000-08:00

Quan s'exerceixen responsabilitats de govern t'has d'encarar sovint a situacions especialment ingrates, sovint sense que la ciutadania en sigui conscient. Avui tenim damunt de la taula un d'aquests problemes complexes al qual cal trobar-hi una solució, amb l'afegit que té una repercussió directa sobre els veïns i veïnes de la nostra ciutat: l'empresa adjudicatària de les obres d'urbanització del barri de Montmar, "Fomento de Construcciones y Contratas", ha decidit que vol cobrar més per la mateixa feina que tenen adjudicada, i no es queden pas curts, volen un augment del 31%, ja que segons ells s'han incrementat els costos de les obres. Tanmateix els tècnics municipals han verificat que no s'ha produït cap increment dels costos que justifiqui aquestes exigències. L'empresa no ha dubtat a pressionar l'ajuntament de la forma més descarada, alentint i aturant l'execució de les obres, al mateix temps que es propagava la falsedat que l'ajuntament no pagava les factures. Aquesta forma d'actuar m'indigna, sobretot perquè es pretenen obtenir avantatges abusius a costa del benestar dels veïns, que han de patir les conseqüències de l'allargament intencionat d'unes obres que en alguns trams ja podrien estar acabades si no fos per la mala voluntat de l'empresa. Ja tenim establert el camí a seguir, dialogant sense cedir a les pressions aconseguirem que s'enllesteixi la urbanització durant el primer semestre de 2010, i si no és així l'ajuntament aplicarà sancions i podrà instar la resolució del contracte, obrir un nou concurs i adjudicar les obres a una altra empresa. Ens en sortirem, però no sense que l'empresa hagi imposat unes molèsties absurdes i injustificades a la ciutadania, una realitat que certament resulta frustrant.

Lluís Recoder, l’alcalde més transparent de tots

2009-11-10T11:12:00.000-08:00

Fa un dies l’Ajuntament de Sant Cugat es va convertir en la primera administració catalana i de l’Estat espanyol a rebre el Premi Europeu del Sector Públic, en la categoría de lideratge i gestió de canvi. L’alcalde d’aquest municipi és en Lluís Recoder, una figura cada cop més influent a CiU per la seva més que provada integritat moral i bona feina feta al seu municipi. En rebre el guardó, en Lluís va declarar que aquesta distinció simbolitzava “la recompensa a l’esforç de Sant Cugat per situar-se al capdavant de la innovació en gestió pública”. Això se suma també al fet que l’Ajuntament que dirigeix en Lluís ha estat declarat també el més transparent de l’Estat espanyol. Això hauria d’haver estat una notícia d’enormes titulars. N’estic tan orgullosa! És tot un exemple per a tots, siguem del color polític que siguem. En una època tan complicada per a la política com l’actual, esquitxada de casos de corrupció arreu i, per tant, de manca de confiança de la ciutadania, aquest premi a la transparència i la bona gestió d’un ajuntament desmunta, afortunadament, allò que gairebé tothom va dient que “tots els polítics són iguals”. Els veïns i veïnes d’aquest municipi vallesà, a través de la web municipal, poden saber quines són les prioritats municipals, quants recursos s'hi destinen i si s'estan complint. D’això en dic jo, a més de transparent, ser valent i rigorós, valors que actualment són molt necessaris.

Em sap molt de greu que aquest premi no estigui tenint el ressò que cal. Per això, des del meu blog, vull contribuir a estendre aquesta notícia al màxim i amplificar el ressò que veritablement ha de tenir. Felicitats, Lluís!

Posem les coses al seu lloc

2009-11-02T02:38:00.000-08:00

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc, i ara, amb tota l'atenció mediàtica centrada en els casos de corrupció, hi ha notícies que queden en un segon pla tot i tenir molta més importància. A Catalunya hi ha més de nou-cents alcaldes i milers de regidors, el fet que avui un d'aquests alcaldes i el seu regidor d'urbanisme estiguin empresonats no justifica que s'estengui una ombra de sospita sobre tota la resta del món local i de la política en general. El dijous passat, dos dies després de les detencions pel cas Pretòria, al Congrés dels Diputats es van rebutjar les esmenes presentades per CiU a la reforma de la Llei de finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) que tenien com a objectiu garantir la prevalença del model de finançament establert a l'Estatut. Mentre les accions judicials ocupen el temps dels noticiaris audiovisuals i les pàgines principals de la premsa, es perpetra la mutilació d'un òrgan vital del nou estatut, el model de finançament, i el fet pràcticament passa desapercebut. No es tracta, ni molt menys, que no hàgim de parlar de la corrupció, es tracta valorar les coses en la seva justa mesura. S'alimenta l'alarma social a l'entorn d'uns casos dels quals encara desconeixem quin serà el resultat final, perquè el procediment judicial tan sols ha començat, i es posa sordina a qüestions fonamentals que afecten el futur de l'autogovern i els recursos que han de fer possible la prestació dels serveis públics al nostre país. Sortosament, més enllà dels escàndols i dels debats puntuals, a Catalunya es detecta un moviment de fons que clama per un canvi de govern, i així ho reflecteixen enquestes com la que ahir publicava "La Vanguardia", que augura una clara victòria de CiU a les properes eleccions al Parlament i la impossibilitat de reeditar el tripartit. Me n'alegro, òbviament perquè CiU és la meva força política, però sobretot perquè demostra que la nostra societat és capaç de reaccionar a la crisi econòmica, política i de confiança, no tan sols amb desafecció i allunyament de la política, sinó amb la resposta més eficaç, la reacció a les urnes a favor d'un canvi de govern per tornar a aixecar Catalunya.

Presumpció d'innocència

2009-10-28T02:44:00.000-07:00

Han passat ja vint-i-quatre hores des que va començar l’”Operació Pretòria” i encara està tot molt confús. No obstant això, reivindico l’honorabilitat de les persones i exigeixo la presumpció d'innocència per a tothom. Què tal si deixem de tirar porqueria a tort i a dret i deixem que tothom faci la seva feina, els jutges també? I no és que el jutge Garzón m’agradi massa perquè no saps mai si busca el lluïment personal o què... no vull pensar malament però ja es parla de “garzonazo” en diferents àmbits... Un estat de dret democràtic garanteix per a tothom un seguit de drets i deures consensuats per tal d’assolir un clima social basat en la llibertat i respecte dels individus, però no me’n puc estar de criticar certa premsa no gaire “democràtica”... i em pregunto amb ràbia si hi ha "alguna" premsa que sigui democràtica? Es passen la presumpció d'innocència per on els va bé i jutgen públicament a qui els convé. Es vergonyós!, potser el que volen es la desafecció de l’electorat, això és ser demòcrata?, Sento vergonya aliena i estic indignada. Com molt bé diu un amic: hi ha premsa que no respecta els principis només per buscar un titular, fet d'altra banda comú en Estats amb mancances democràtiques... La informació sovint desinforma i només cal veure que en diuen al web del 3/24 en aquest cas, l'entrevista barroera que en Fuentes li va perpetrar a l'Àngel Colom o el tracte que "El País" va dispensar al President Pujol durant els anys vuitanta. D'exemples n'hi ha a cabassos! I té molta raó, és més, penso que és terrible..., i després ens queixen que la gent no va a votar... potser que ens ho fem mirar tots plegats!! No voldria acabar sense deixar ben clar que si es demostra la culpabilitat de qualsevol dels imputats, siguin del partit que sigui, aquests hauran de pagar, aleshores, pels seus delictes.

Presentació de l'Espai Latino

2009-10-26T04:57:00.000-07:00

Afrontant el repte de la diversitat

2009-10-13T03:16:00.000-07:00

Qualsevol que es passeja per Castelldefels s'adona de la gran diversitat d'orígens de la gent que hi viu, és així de tota la vida, però s'ha accentuat molt durant els darrers anys. A Convergència creiem en el respecte per la identitat d'origen de cadascú i alhora en l'arrelament al país a través de l'adopció com a propis d'elements clau de la identitat catalana, per junts formar un sol poble. No és una tasca que es faci en quatre dies, demana un gran esforç i implicació des de molts àmbits de la societat, un dels quals és el dels partits polítics. Per això a CDC de Castelldefels hem creat un grup sectorial dedicat exclusivament a treballar per entrar en contacte amb els col·lectius de nouvinguts i obrir-los la porta de la Casa Gran del Catalanisme. En pocs mesos s'ha fet una feina important, establint relacions amb grups de ciutadans de diferents procedències, participant en el programa de voluntariat lingüístic, i fins i tot organitzant una festa llatinoamericana el passat dia 24 d'abril, on amb una notable assistència de públic, vam combinar els parlaments polítics amb el ball i un sopar a peu dret. El nostre grup local d'immigració també està plenament implicat amb la sectorial d'immigració del partit, i ja us puc anunciar que el diumenge 25 d'octubre, al Castell de la nostra ciutat, se celebrarà una gran festa de presentació nacional de l'"Espai Latino" de Convergència, en què tots plegats compartirem un "asado" i gaudirem de les actuacions de grups musicals i folklòrics. Abans però, el proper dissabte dia 17, participaré en una jornada sectorial i municipal sobre immigració de CDC que es farà a Mataró, concretament en una taula rodona sobre interlocució i associacionisme, on exposaré la feina que fem a Castelldefels i tindré l'oportunitat de conèixer de primera mà les iniciatives que es porten a terme en altres municipis, alguna de les quals podrem aplicar també a casa nostra.

Un full de ruta per sortir de la crisi

2009-10-05T03:04:00.000-07:00

Durant el debat de política general l'Artur Mas va oferir al Govern un full de ruta per sortir de la crisi, que passaria per formar un front comú dels partits catalans contra la pujada d'impostos, aplicar un pla d'austeritat, liderar des de Catalunya les grans reformes, com ara la laboral i l'energètica, impulsar un Pla d'Infraestructures efectiu i endegar un pla de liquidat per a les empreses. Però la invitació del líder convergent a treballar plegats pel país va ser rebutjada pel president Montilla, tal i com ho van ser les 36 propostes de resolució presentades per CiU. A Catalunya la crisi està picant fort, i el Govern és incapaç de liderar-ne la superació, i quan des de Convergència fem una aposta clara per sortir-ne, assumint fins i tot el desgast que pot suposar anar del bracet amb el tripartit, la resposta de Montilla és desqualificar les propostes com a "neoliberals" i dir que l'únic que vol CiU és que guanyi Rajoy. Els socialistes han repetit una vegada més el seu únic argument, la por al PP, quan són ells, amb la seva nefasta gestió de la crisi al govern de l'estat, els qui estan regalant la victòria al partit de Mariano Rajoy. L'anunciada pujada d'impostos no és una solució, sinó tot el contrari, qui més notarà l'increment de l'IVA en la llum, el gas i molts articles d'ús quotidià seran les classes mitjanes i les més desafavorides. És més, tenint en compte que a Catalunya es recapta el 22% dels impostos de tot l'estat, amb la pujada els catalans pagarem entre 3000 i 3500 milions d'euros més, quan amb el nou finançament, segons el tripartit, tan sols obtindrem 2000 milions d'euros addicionals, o sigui que al final hi tornarem a perdre, i tot això al mateix temps que se segueixen destruint llocs de treball i no s'adopta cap mesura efectiva per a la represa econòmica.

Catalunya es mereix un millor govern

2009-09-29T05:08:00.000-07:00

Avui a les 5h. comença el Debat de Política General al Parlament. El president de la Generalitat es passarà la tarda llegint en veu alta i monòtona un llistat d'actuacions dutes a terme pel govern durant el darrer any, i ens intentarà convèncer de l'encert de les seves polítiques i de la centralitat del seu missatge. Però per més voltes que hi doni serà incapaç, com ho ha estat fins ara, de transmetre el lideratge que el país necessita. En una etapa de crisi econòmica i d'incertesa sobre el futur del nostre autogovern ens calen propostes clares, una direcció ferma cap a la sortida del túnel, i no un recitat soporífer de la feina que fan els funcionaris de la Generalitat. Aquest govern no lidera el país sinó que es limita a gestionar, sovint malament, el dia a dia, pagar nòmines- i informes externs-, acabar els projectes importants iniciats pels governs de CiU, contractar nou personal, deixar que la pròpia dinàmica de l'administració s'ocupi de respondre a les necessitats dels ciutadans, i anar fent. Les decisions estratègiques, com ara el model energètic o les infrastructures, s'ajornen per la manca d'acord entre el tripartit, i les coses que avancen, com ara la Llei d'Educació, ho fan perquè CiU s'hi implica a fons i algun dels socis del govern se'n despenja. Hem fet una bona Llei d'Educació, però des que govern el Tripartit s'ha doblat el nombre de barracons, en passar de 527 l'any 2003 als 1.046 actuals, i així podríem anar esmentant molts altres serveis públics, com ara segons quins aspectes de la sanitat que, tot i la suposada aposta per les polítiques socials, s'han degradat durant els darrers anys. No hi ha bona gestió ni lideratge. Catalunya es mereix un millor govern.

Apujar els impostos no és la solució

2009-09-21T04:36:00.000-07:00

El govern espanyol no se n'està sortint en la lluita contra la crisi, s'està destruint ocupació a tota velocitat i quan altres països ja comencen a veure la llum al final del túnel aquí tot és fosc. No hi ha lideratge, algunes de les figures més capacitades del Partit Socialista abandonen el vaixell per no fer-se corresponsables d'una política econòmica a la deriva, que respon més al tacticisme electoral de Rodríguez Zapatero que no pas a un impuls eficaç de l'economia. Sembla que en comptes d'aplicar les mesures necessàries l'obsessió del president espanyol és tenir contents els sindicats i que no li muntin una vaga general, i mentrestant es dispara l'atur i ningú no augura una recuperació econòmica. L'única cosa que ha quedat clara és que el govern central ha gastat molt per damunt de les seves possibilitats amb criteris més que dubtosos, i ara no saben com fer quadrar els pressupostos de l'any vinent. Davant d'això no se'ls ocorre una altra solució que apujar els impostos, fer pagar als contribuents les conseqüències dels errors governamentals. I francament, quan tothom ja va prou just, incrementar encara més la pressió fiscal em sembla ofensiu. Sense lideratge, amb mesures que no són més que pegats i amb impostos més elevats ens costarà molt sortir de la crisi. Davant la incompetència del govern de l'estat des de Catalunya es podria liderar una via pròpia per superar el mal moment, tal com va fer el president Pujol a principis dels 80 i novament davant la crisi de 1993. Desgraciadament l'actual govern de la Generalitat ha demostrat una manca absoluta de capacitat per encapçalar res que s'aparti dels dictats de Madrid, fins al punt que, quan el conseller Castells ha criticat la política econòmica de Zapatero, han estat els seus mateixos companys del PSC els qui l'han desautoritzat. Resulta molt evident que Catalunya necessita un altre govern, que planti cara a les polítiques errònies com la pujada d'impostos i sigui capaç de liderar la represa, però encara falta un any per a les properes eleccions.

Força ascendent

2009-09-14T05:21:00.000-07:00

CiU és l'única força política que, a Castelldefels, ha incrementat el seu percentatge de vot en cadascuna de les quatre darreres eleccions que s'han celebrat de 2006 ençà. És una dada molt positiva, indicativa d'una inqüestionable tendència a l'alça que no és fruit de la sort sinó del treball. Anem per bon camí, però no podem caure en la complaença, ara toca apretar l'accelerador per recollir millors fruits, primer a les eleccions al Parlament que s'han de celebrar la tardor de l'any vinent, i després a les eleccions municipals de 2011, en què el nostre objectiu no és pas modest: volem guanyar l'alcaldia de Castelldefels!.

Problemes evitables

2009-09-09T04:08:00.000-07:00

Sembla que de cop i volta tothom s'hagi adonat dels problemes relacionats amb la prostitució, els mitjans de comunicació en van plens, que si la Rambla, que si les carreteres de l'Empordà, que si el Riviera i el Saratoga. Està bé que se'n parli si això ens ha de portar a trobar-hi solucions i no queda reduït a un espectacle sensacionalista, però els problemes no són nous d'ara mateix, ja fa molt de temps que s'arrosseguen i no s'ha fet prou per resoldre'ls. El passat dia 1 de juliol, abans que esclatés l'escàndol de les fotos de la Boqueria, jo mateixa i el també regidor de CiU Santi Barona vam acompanyar un col·lectiu de pares i mares de Castelldefels i Gavà al Parlament de Catalunya, on van presentar un dossier amb centenars de signatures a favor de prohibir l'exercici de la prostitució a les carreteres. En Josep Rull, diputat de CiU, va atendre la nostra comitiva, va rebre les signatures i es va comprometre a presentar una nova iniciativa parlamentària perquè s'impedeixi la pràctica d'aquell antic ofici a les vies de circulació del nostre país. Tot això ens ho hauríem estalviat si el juliol de 2008 el tripartit no s'hagués oposat a l'esmena presentada per CiU a la Llei de Carreteres de Catalunya, que proposava justament prohibir-hi la prestació de serveis sexuals. En el debat parlamentari sobre la qüestió el representant del PSC va al·legar, per justificar la seva oposició, que d'aprovar-se l'esmena podria implicar que els venedors de melons a la vora de les carreteres també fossin interpel·lats pels mossos d'esquadra per conèixer la naturalesa dels seus serveis. Amb aquests plantejaments es demostra la manca absoluta d'arguments de pes per explicar la seva oposició a prendre mesures eficaces contra la prostitució. No s'acaba d'entendre aquesta por a actuar decisivament per reduir l'impacte dels problemes i sobta igualment la deixadesa de la delegació del govern espanyol a l'hora de tramitar els expedients d'expulsió de les prostitutes sense papers, sobretot en comparació a la celeritat amb què actua a l'hora d'impugnar l'acord municipal de suport a la consulta d'Arenys de Munt. No s'han fet els deures quan tocava i ara tothom ha de córrer a apagar el foc encès per les denúncies de la premsa.

Qui se'n recorda dels autònoms?

2009-09-01T03:54:00.000-07:00

La crisi ens afecta a tots, però hi ha un col·lectiu especialment afectat del que se'n parla ben poc, els autònoms. Un col·lectiu del que he format part durant molts anys de la meva vida professional, que a Catalunya té una gran importància i que avui passa per un dels seus pitjors moments. En crisis anteriors quan creixia l'atur entre els assalariats s'incrementava el nombre d'autònoms, perquè moltes persones que havien perdut el seu lloc de treball es veien amb cor d'iniciar una aventura empresarial pel seu compte. Avui les dades indiquen tot el contrari, cada dia més autònoms es donen de baixa, perquè no tenen feina i no poden fer front a les seves obligacions fiscals i amb la seguretat social, amb l'agreujant que quan pleguen no tenen dret a percebre cap prestació. Així moltes persones que durant els darrers anys s'han guanyat la vida dignament es troben de cop i volta sense cap ingrés, si havien estalviat potser poden aguantar uns mesos, però arriba un moment que els estalvis s'acaben i aleshores l'únic recurs, si no es troba una feina, és sol·licitar una renda mínima d'inserció (PIRMI), que amb prou feines permet afrontar les necessitats alimentàries més bàsiques. Hores d'ara un 13% de les noves altes del PIRMI corresponen a exautònoms i és probable que durant els propers mesos la situació s'agreugi. Molta gent està s'està quedant a l'atur, però hi ha col·lectius de treballadors que, a través de la seva mobilització reivindicativa, poden pressionar empreses i governs per obtenir millors condicions, fins i tot en els supòsits d'acomiadament, en canvi els autònoms, justament perquè van per lliure, no es fan notar amb tanta força, però hi són i també passen una molt mala època. CiU ja ha presentat algunes iniciatives al Parlament per recolzar aquestes persones i cal que tots els responsables polítics tinguem presents les necessitats d'aquells que menys fan sentir la seva veu.

Estiu actiu

2009-08-26T03:11:00.000-07:00

Ens acostem al mes de setembre i ja podem fer un primer balanç d'aquest estiu, que a Castelldefels ha estat d'una gran activitat. Són públiques i notòries les obres que tenim en marxa i les que s'han acabat durant aquests mesos, com ara diversos trams de carrers i millores en la xarxa de clavegueram. En la línia de pal·liar el problema endèmic de l'estacionament de vehicles, més punyent encara quan molts carrers estan tallats per obres, s'han habilitat més de 500 noves places d'aparcament gratuït. També hem inaugurat el nou tram del Passeig Marítim, que el Ministeri ens ha fet massa estret però que es veurà completat quan es portin a terme les obres en l'àmbit del trànsit rodat. Seguint a la platja és molt satisfactori comprovar que, de forma reiterada, l'Agència Catalana de l'Aigua ha qualificat d'excel·lent la qualitat sanitària de la nostra aigua de mar, una valoració que s'afegeix als altres reconeixements públics que ja ha obtingut el front marítim. Un altre capítol important de l'estiu són les celebracions populars, com les festes majors dels barris, les Festes del Mar i la Festa Major, que enguany ha tingut una gran afluència de públic. És un fet positiu, però també em fa pensar que molta gent no ha pogut marxar de vacances, per la crisi, ja ho sabem. En aquesta línia no vull deixar de fer esment d'algunes accions que portem a terme des de la meva àrea, promoció econòmica, com ara els plans d'ocupació i el projecte d'innovació i internacionalització per a pimes, adreçades justament a plantar cara a la crisi, i iniciatives com la del company de CiU, Santi Barona, regidor de Serveis Socials que ha arribat a un acord amb l'empresa Santiveri Lloguer, S.L. per poder oferir més habitatges a les persones més necessitades. Com veieu, encara que ens agafem uns dies de descans, a l'estiu Castelldefels no s'atura.

Pojectes de futur per a Castelldefels

2009-08-17T01:35:00.000-07:00

S’han acabat les vacances (per cert, amb més hores al metge que a casa...) i he començat a repassar els temes que tinc sobre la taula i, d’entrada, volia informar-vos que estem treballant per desenvolupar les potencialitats de futur de Castelldefels en dues àrees tecnològiques per a les quals presentem unes qualificacions excepcionals: l’aviònica i els sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat. La Universitat i els centres de recerca que tenim a Castelldefels, la qualitat de vida i els serveis de la ciutat, la proximitat d’infraestructures com el Port i l’Aeroport, i l’entramat econòmic de l’àrea del Delta del Llobregat, ens situen en una posició privilegiada per atreure noves activitats vinculades a l’aviònica, és a dir, l’electrònica aplicada a l’aviació, i als sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat, un àmbit que abasta des dels navegadors GPS fins a la creació de continguts per als telèfons mòbils. Jo mateixa sóc del parer que s’ha d’apostar decididament per sectors de futur i amb alt valor afegit, per als que tenim les condicions idònies i, per aquest motiu, en coordinació amb els municipis de l’entorn, estem promovent la creació de clústers empresarials que atreguin una implantació creixent d’aquestes activitats a casa nostra.

En continuarem parlant, de tot això. Bon començament de setmana.

De vacances

2009-08-04T02:46:00.000-07:00

Ja som a l’agost, un de nou, i us escric aquest any des d’un punt de la costa tarragonina on he vingut a passar uns dies de descans i relaxació. M’hi estaré uns dies en companyia d’amics i amigues que vindran a veure’m, amb la família també, i desconnectaré de les tasques municipals per uns dies, fins la setmana que ve, que comença la Festa Major de Castelldefels i vindré per gaudir-la. Potser, un cop acabada, tornaré a venir uns dies més a Tarragona. De totes maneres, estic aprofitant aquests primers dies de descans per analitzar amb més tranquil.litat el que s’ha fet durant el curs polític que tot just hem acabat, treure les conclusions oportunes i començar a pensar estratègies de cara al pròxim.

Bé, que passeu un bon mes d’agost i fins aviat.

CiU supera el PSC

2009-07-31T05:00:00.000-07:00

A "La Vanguardia Digital" d'avui es publica una notícia que ens ha de fer reflexionar del bon moment en què ens trobem. Si fem les coses bé, podrem canviar la situació insostenible que ara per ara es dóna a Catalunya amb aquest govern Tripartit.

La notícia fa referència al fet que CiU supera en gairebé sis punts el PSC en intenció directa de vot. Aquí teniu el link:

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090730/53754699868/ciu-supera-en-casi-seis-puntos-al-psc-en-intencion-directa-de-voto-ceo-pp-generalitat-barcelona-icv-.html

Bon cap de setmana.

La realitat del finançament

2009-07-20T01:56:00.000-07:00

No us perdeu l'article de Vicent Sanchís a l'AVUI d'ahir 19 de juliol sobre el finançament.

http://paper.avui.cat/article/opinio/170136/encara/ens/alimenten/molles.html

Una excel.lent radiografia del que està passant.

MODEL DE FINANÇAMENT???

2009-07-14T03:00:00.000-07:00

No entenc la satisfacció que el tripartit exhibeix en el model de finançament pactat amb Madrid, no l’entenc si no és en estricta clau electoralista. La teatralització de l’acceptació d’en Puigcercós s’hauria de proposar en el pròxims Premis Max de Teatre. I tampoc no entenc la satisfacció de sindicats si no és per cansament o per allò que diu el refrany de “més val un pardal a la mà que una perdiu a l’aire”. El més greu és que amb les seves declaracions, Zapatero reconeix que Catalunya està sent tractada de manera marginal i, òbviament, espoliada obertament sense gaire escrúpols… També és cert que ERC així assegura el temps que queda de legislatura a costa, però, de ser còmplice de la marginació de Catalunya, la terra que diuen que defensen per damunt de tot. A l’hora d’escriure això seguim amb un text imprecís i ambigu i, com molt bé deia ahir Marçal Sintes a l’AVUI: “continuem sense conèixer a canvi de què el govern català accepta incomplir l’Estatut almenys en dos punts: principi d’ordinalitat i termini d’aplicació”. Pensem que el model no difereix pas tant del que ja ens va presentar al seu moment en Solbes. La trampeta d’ara és que aquests suposats 3.800 milions són el resultat de sumar, a més, els diners dels Mossos i els de presons, que formen part d’una altra comptabilitat, com aclaria Salvador Sostres. I a CiU ens preguntem com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada? Que cadascú tregui les oportunes consideracions. Resumint, l’acord de finançament PSOE-tripartit és inacceptable perquè incompleix l’Estatut en el model, la xifra i els terminis.

En continuarem parlant.

Columna de la Pilar Rahola

2009-07-10T01:57:00.000-07:00

Aquest matí vull recomanar-vos la lectura de la columna d'avui de la Pilar Rahola, publicada a "La Vanguardia". A mi m'ha semblat excel.lent. Podeu llegir-la a http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090710/53741645088.html

Ja em direu.

MODEL DE FINANÇAMENT

2009-07-06T04:10:00.000-07:00

Ha passat gairebé un any i Catalunya segueix sense model de finançamet. Sembla, però, que això té una solució el pròxim dia 15 de juliol, data fixada per Zapatero i Montilla…, aquesta fa la vuitena data fixada des que es va incomplir la que tocava per llei el passat mes d’agost. Un escàndol. Ara es vol vendre aquest acord com una cosa fabulosa: “el millor finançament de la història de Catalunya”, en paraules propagandístiques del mateix Montilla, el qual ja s’ha afanyat a fer de CiU el dolent de la pel.lícula perquè demanem ni més ni menys el que ens pertoca, és a dir, 5.630 milions d'euros, una xifra que resulta de la suma del rendiment complet de la cistella d’impostos i del fons de suficiència actual i que no inclou els 539 milions d'euros en concepte de compensació per la supressió de l'Impost de Patrimoni. Portem tres anys de negociació i un incompliment de la llei per part del govern central..., ja seria hora que assolissim aquest finançament! El problema rau ara en el fet que “el millor finançament de la història” no vol dir que sigui un bon finançament, i els moviments dels negociadors, per desgràcia, així ens ho demostren.

Pensem que el fet que s’hagi retardat un any l’acord de finançament no és neutre sinó que ha fet molt mal a Catalunya:
1. Molt mal a la credibilitat de les institucions.
2. Molt mal a les finances públiques de la Generalitat.
3. Molt mal a l’economia i a molts sectors socials.

Si el tripartit accepta un mal acord que suposi un mal incompliment de la llei, a CiU ens comprometem a fer complir l’Estatut en matèria de finançament en el moment que governem, quan tinguem capacitat de negociació. I ara direm no per no quedar hipotecats en el futur per aquest mal acord, sense possibilitat de negociació, pel fet d’haver-lo acceptat en el passat. Cal tenir les mans lliures per poder fer complir l’Estatut en el futur.

Trobada al Parlament de Catalunya

2009-07-01T04:39:00.000-07:00

Aquest matí teníem cita al Parlament de Catalunya amb el Josep Rull, el nostre diputat expert en temes d’infraestuctures. El Santi Barona (tinent d’alcalde de Serveis Socials i Dependència de l’Ajuntament de Castelldefels) i jo mateixa hem acompanyat una representació del “Col.lectiu de Pares i Mares de Castelldefels i Gavà” a fer entrega al Josep d’un important plec de signatures d’aquests veïns i veïnes, afectats directes per l’exercici de la prostitució a l’Autovia de Castelldefels. El cas és que els fills d’aquests pares i mares, donat que estudien al Col.legi Bon Soleil de Gavà o fan esport al Club de Tenis Andrés Gimeno de Castelldefels, reben l’impacte visual innecessari de la prostitució, establerta massivament en el tram on hi ha aquestes dues instal.lacions i, encara molt més greu, sembla ser que algunes prostitutes ofereixen els seus serveis als adolescents, i això és del tot intolerable. Aquesta informació ha estat immediatament anotada pel Josep. En resum, la trobada ha estat força fructífera, fins i tot el Col.lectiu ha estat convidat a assistir el dia que, en Comissió de Política Territorial, es presenti l’esmena de CiU concreta a l’article 27 del Projecte de Llei de modificació de la Llei de Carreteres, que estableix que “a la zona de servitud es prohibeix expressament la seva ocupació temporal per a realitzar-hi usos i activitats relacionades amb la prestació de serveis de naturalesa sexual els quals no són compatibles amb la seguretat de la via i amb la finalitat pròpia d’aquesta zona”. Voldria afegir que a Castelldefels, com sabeu, hem aprovat una nova Ordenança de Civisme en què “es prohibeix oferir, sol·licitar, negociar o acceptar, directament o indirectament, la pràctica de relacions sexuals a canvi de diners a l'espai públic... Molt bé, però amb això no n’hi ha prou. Cal que els òrgans amb funcions legislatives s’hi posin d’una vegada. Nosaltres, des de Castelldefels, ja estem fent el seguiment d’aquesta problemàtica i, naturalment, continuarem al costat dels afectats atenent les seves propostes i recollint-ne també les queixes.

Gestió catalana de l'Aeroport

2009-06-22T08:35:00.000-07:00

Des de CiU alertem que amb la llei d’aeroports i heliports el tripartit vol traslladar a Catalunya el model centralitzat i rònec d’AENA, és a dir, vol aplicar una gestió centralitzada com la dels aeroports espanyols, cosa que suposa un greu error estratègic. Res més allunyat dels models de gestió dels principals aeroports europeus. Amb aquesta visió, novament centralista, es perd l’oportunitat de crear un model de gestió diferenciat i d’encarar alguns problemes greus, com ara el del soroll, des d’aquí. Com a aspectes positius de l’aeroport podria dir, com a tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Foment de l’Ocupació, que és un motor de creació de llocs de treball i un centre d’oportunitats de negoci molt important. També cal dir que pot generar més arribades de turistes i que millora molt les comunicacions de Catalunya en disposar d’una infraestructura moderna i tecnològicament preparada. I si, a més, féssim de l’aeroport un hub, aleshores hauríem fet un gran pas endavant en el desenvolupament econòmic del nostre país. Per tot això, des de CiU proposem la creació d’una Autoritat Nacional d’Aeroports de Catalunya encarregada de vetllar per la competència efectiva del sistema aeroportuari català i per l’objectivitat i transparència del seu funcionament, en benefici de tots els subjectes que operen en aquest sistema i dels seus usuaris.

Estic segura que moltes de les molèsties que pot causar-nos l’actual gestió del Prat, podrien alleugerir-se i, fins i tot, eradicar-se si poguéssim nosaltres mateix, els catalans, tenir cura de la seva gestió.

Jo me'n recordo

2009-06-15T03:21:00.001-07:00

Me'n recordo que el dia 9 d’agost de 2008, aviat farà un any, es va acabar el termini perquè el Ministeri d’Economia tanqués un acord de finançament amb Catalunya, tal com estableix l'Estatut, i me'n recordo que aquest estatut atorga a la Generalitat el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% d'impostos com el d'hidrocarburs i els de les begudes alcohòliques, que es recapten a Catalunya. Encara no n'hem vist ni cinc, però en Rodríguez Zapatero es va permetre fixar una nova data límit per a l'acord de finançament, ara el dia 15 de juliol. Poc després la ministra d'economia va anunciar que en els pressupostos de l'estat de l'any vinent s'inclouran 9.000 milions d'euros addicionals per al finançament de totes les comunitats autònomes. Això vol dir que a Catalunya tan sols li pertocarien 1.800 milions d'euros més, una xifra insuficient, ridícula i insultant, si tenim present que el dèficit fiscal català se situa a l'entorn dels 15.000 milions d'euros anuals (segons dades del mateix ministeri), que la ciutadania catalana paga a l'estat i no tornen a Catalunya, i que els pressupostos de la Generalitat de 2008 pateixen un dèficit de 4.800 milions d'euros, que és la diferència entre els ingressos i la despesa. Ens trobem en una situació extrema d'asfíxia econòmica de l'autogovern català, el nostre país ha viscut un creixement de població altíssim amb l'arribada, durant els darrers anys, de més d'un milió d'immigrants que han esdevingut usuaris de l'escola, de la sanitat i dels serveis socials catalans, un conjunt de serveis públics que no han rebut una aportació de recursos econòmics proporcionada a les necessitats reals, i que no donen l'abast. Des de la Generalitat se'ns vol fer creure que durant tot aquest temps s'ha negociat durament amb l'executiu central, però a la vista dels resultats tan sols es pot pensar que, o bé no hi ha hagut negociacions o bé han estat un fracàs. Esperarem a veure com es concreta tot plegat, però això no pinta gens bé.

Seguim treballant en la bona direcció...

2009-06-09T01:37:00.000-07:00

Són moments d’alegria més o menys continguda. El carácter català --i això el Guardiola n’és un exemple— és més aviat prudent…, però no puc estar-me’n de dir-vos que em sento molt satisfeta pels resultats que CiU ha obtingut en les darreres eleccions europees, encara que haig de dir que m’hauria agradat molt més si l’abstenció no hagués estat tan elevada. Estem satisfets perquè som l’únic partit que ha pujat en vots, encara que el nostre objectiu sempre és el de guanyar eleccions.

Si bé és cert que a Catalunya el PSC ha guanyat, ho ha fet “perdent” i amb un seriós toc d’avís pel que fa a la pèrdua de vots a l’àrea de Barcelona. El PSC ha baixat set punts mentre que CiU n’hem pujat cinc, a més de “recuperar” Girona i Lleida. A Castelldefels hem pujat en 700 vots… en fi, que és per estar contents perquè som a l’inici de la possibilitat del canvi tan enyorat i pel qual s’ha estat –i s’està—treballant de valent.

Resumint, hem recuperat la segona plaça en les europees, hem fet que el PP baixés a la tercera posició, hem incrementat els vots i percentatge a Catalunya i, sempre des de la humilitat que el mateix Artur Mas ens aconsella, podem començar a pensar molt seriosament que si seguim en aquesta direcció, en la direcció del compromís, la seriositat, la recuperació dels valors, la confiança i les ganes de fer les coses bé, la presidència de la Generalitat pot arribar ben aviat. Res que els ciutadans de Catalunya no vulguin…

Vull agrair les mostres de suport i les felicitacions rebudes dels socis de govern local i d’altres formacions i, molt especialment, vull agrair l’esforç que durant la jornada electoral van fer els apoderats i apoderades de CiU. Ells han contribuït molt a l’èxit d’ahir.

Res més, de moment. Seguim treballant i sumant esforços, idees i crítiques constructives. Tot el que s’allunyi d’això, ja no ens val.

Tothom a votar

2009-06-05T09:42:00.000-07:00

Primer de tot, vull agrair-vos molt sincerament les mostres d’estimació que molts de vosaltres em vau demostrar durant tot el dia d’ahir, el dia del meu “cumple”. Va ser una jornada inoblidable, emocionalment intensa, i sentir-me tan recolzada com em vaig sentir ahir és molt significatiu per a mi…

Avui, però, ja és un altre dia i noves fites s’obren davant nostre, la primera d’elles aquest diumenge, 7 de juny, dia en què se celebren les eleccions europees i som cridats a exercir el vot. Les enquestes pronostiquen una elevadíssima abstenció…, però no hauria de ser així. Jo, des d’aquí, us demano que aneu a votar perquè, com és ben cert, votar potser no és tan excitant com manifestar-se, però acostuma a ser més efectiu. Quina veritat! Una altra vegada, s’ha volgut presentar la campanya com una cosa de dretes o esquerres, apel·lant a la por. El que ens ha d’importar és que guanyi Catalunya, i ho farà si envia diputats que no són intermediaris ni del PP ni del PSOE, és a dir, cal més CiU a Europa. Superem, doncs, el desencant que ens proporcionen les figures polítiques dels dos grans partits espanyols, i votem de manera útil, votem CiU.

Demà dissabte és jornada de reflexió. Aprofitem-la per aclarir la nostra intenció de vot i elegir l’opció política que millor pot representar i defensar els interessos de Catalunya, que no és altra que CiU. Per damunt de tot, però, anem a votar!

Bon cap de setmana!

Són els nostres diners

2009-05-27T09:27:00.000-07:00

Les xifres de l’atur situen la desocupació en el 16,16% a Catalunya (622.700 aturats) i en el 17,36% a tot l’Estat (4.010.700 aturats). Artur Mas ha insistit que “no és inevitable que l’Estat espanyol sigui campió mundial de l’atur. La crisi és global però, aquí, hem tingut un model de creixement basat en la construcció i uns salaris baixos, i a més el govern socialista va passar molts mesos negant que hi hagués una crisi”. Encara podríem actuar de manera intel.ligent, però amb això del Plan E o “plan Zapatero” se’ns vol fer creure que s’estan implementant mesures per rebaixar la taxa d’atur..., insistint en un model (el de la construcció) que s’ha demostrat letal per la manera com s'ha estat portant durant tots aquests anys. Mireu, encara no tenim resolt el problema del finançament local però, això sí, el govern central ha plantat cartells ben grans, per tota la nostra ciutat, que volen fer-nos creure que els diners per a les obres vénen de Madrid, i no! Aquests diners són diners nostres, dels catalans, i cal dir-ho ben clar: els més de 10 milions d’euros que a Castelldefels ens han tocat en aquesta “loteria de beneficència” no són cap acte de generositat del Sr. ZP

La manera com Zapatero es mou és una bomba de rellotgeria perquè està sembrant més dèficit per a un futur amb idèntics sous als actuals i està ficant pedaços, amb el seguit d’obres que es faran a Castelldefels, a la greu situació del mercat del treball. Com ja ha repetit l’Artur Mas altres vegades: “Si ara cal fer dèficit públic, cal que sigui on és més rendible”. Per exemple, baixar l’impost de societats a les pimes perquè, si el marc fiscal és més favorable, hi haurà més inversions i es tornaran a crear llocs de treball. Cal baixar els impostos allà on aquesta baixada pot estimular el creixement econòmic i facilitar els pagaments i els tributs a les pimes.

No anem bé. L’Estat espanyol no reacciona. Els dos grans partits estatals estan més preocupats a fer-se la vida impossible (almenys, aparentment) que no a trobar solucions efectives i efectistes per redreçar l’actual situació de crisi econòmica.

De pactes i europees...

2009-05-25T05:10:00.000-07:00

Estic relativament sorpresa pel que estic llegint sobre el fet que en Montilla es plantegés una entesa amb el PP català per tal de fer la pinça a Convergència. Lamentable. I dic relativament perquè a aquestes alçades de la pel.lícula política ja res no em sorprèn. Després del que s’ha vist a Euskadi, o l’entesa entre PSC i PP a l’Ajuntament de Barcelona pel tema del Museu Militar de Montjuïc, o els pactes entre ells en alguns governs municipals, tot em fa pensar que, en un moment donat i segons quins resultats es donin en les pròximes autonòmiques, PP i PSC intentaran repartir-se la Generalitat en una acció ja del tot surrealista…, i més veient els pobres resultats que el PP aconsegueix sempre a Catalunya en els comicis autonòmics. Jo em pensava que allò del “tot s’hi val” per fer mal a CiU començava i acabava amb l’invent del Tripartit d’esquerres, però veig que no…

D’altra banda, i de cara a les eleccions del pròxim 7 de juny, un altre cop plana sobre nosaltres l’abstenció, que es preveu molt elevada. És una llàstima perquè, malgrat tot, no podem deixar perdre la possibilitat d’exercir el nostre vot. També haig de dir que, encara que sóc política, puc entendre la desafecció de la gent… Sigui com sigui, tots els polítics no són iguals, i el nostre candidat a les europees, en Ramon Tremosa, professor universitari i articulista respectat, és una persona que pot fer una gran tasca per a l’encaix de Catalunya a Europa i que siguin respectats els interessos dels catalans al Parlament europeu. N’estic convençuda.

FELICITATS... però...

2009-05-14T05:01:00.000-07:00

Vull felicitar el Barça per la seva primera copa d’aquest any, que segurament no serà l’única. Vull també felicitar l’Athletic de Bilbao i la seva afició pel comportament esportiu que van demostrar en tot moment. No m’agrada el futbol però no sóc aliena a les alegries socials, i menys ara que en temps de crisi una mica de felicitat és molt desitjable i aconsellable. Però amb aquestes quatre ratlles vull veritablement dir que aquestes alegries esportives han desviat descaradament l’atenció del balanç del darrer debat sobre l’estat de la nació, celebrat fa uns dies a les Corts de Madrid. A hores d’ara ja tornem a estar tots pensant en la pròxima fita esportiva i despistant l’atenció de temes tan importants per a Catalunya com és el seu finançament…

Bé, que guanyi sempre el millor, en aquest cas, la societat catalana. No ho oblidem pas, això.

Endavant, sempre endavant

2009-05-05T04:02:00.000-07:00

Sóc a punt de marxar cap a Màlaga on assistiré a unes jornades sobre economia, empresa i creació de treball que m’interessen molt. Que ningú no es pensi ara que marxo de vacances. També hi van altres regidors d’altres poblaciones de la zona Delta i, com tothom que hagi assistit mai a unes Jornades, si vols aprofitar-les i treure’n rèdit intel.lectual, per dir-ho d’alguna manera,, has de procurar participar-hi al màxim i fer contactes. I amb aquesta idea me n’hi vaig.

Avui fa un dia ben blau i, fins i tot, fa caloreta. Això m’omple de força i em sento privilegiada de viure a una ciutat tan maca com la nostra i, a més, ser-ne regidora. Però també sóc conscient que, tal com estan les coses, per a la molta gent que no té feina o que és a punt de perdre-la, que viu angoixada pels deutes o per la malaltia d’algú proper, o que ella mateixa està malalta i no se’n surt o creu que no se’n surt, que espera un ajut que no acaba d’arribar… per a totes aquestes persones avui no és un dia blau i radiant i qualsevol paraula que els pugui donar d’esperança me la poden malinterpretar o, simplement, rebutjar. I les entenc perquè, com elles, jo també m’he vist en alguna etapa de la meva vida en alguna situació similar i me n’he sortit, com ho faran elles també si creuen en si mateixes i en la feina dels qui som aquí per servir-les. Estic segura que aquest post provocarà alguns dels agres comentaris als quals estic acostumada. No m’importa perquè jo, a diferència dels crítics, tinc molt clar que treballo per Castelldefels, per la seva gent, que també és la meva. Sóc també ben conscient que la realitat canvia o pot canviar de manera inesperada, però no només per a mi sinó per a tothom. I això no sempre ho tenim present. La meva experiència em diu que el temps situa les persones allà on els pertoca, la qual cosa vol dir que aquells que ara us ho passeu malament, us en sortireu; que aquells que us esforceu, trobareu el que busqueu; que aquells que no feu res, no demaneu després tampoc res…, així que endavant! Ha de ser així.

CRISI I VALORS

2009-04-28T05:06:00.000-07:00

Avui tothom té present que estem travessant una crisi econòmica, però si bé aquesta crisi és d’ara mateix, està lligada a una altra crisi més profunda i de més llarga durada: la crisi de valors. Els nostres pares i avis ens van educar en uns principis que els guiaven, els permetien superar els moments de dificultat i aprofitar al màxim la prosperitat. Ara, en una nova època difícil, és quan ens adonem que moltes d’aquelles idees s’han perdut pel camí, sobretot durant els darrers anys, quan conceptes com el treball dur, la feina ben feta, la capacitat de sacrifici i l’estalvi s’han substituït per la recerca dels guanys ràpids, l’aplicació del mínim esforç i el consumisme desaforat. I no es tracta tan sols de valors relacionats amb l’economia, també fa temps que s’han erosionat altres principis de convivència i d’humanitarisme, com el respecte per la gent gran, la consciència cívica, el treball voluntari per al bé comú, i la solidaritat entre veïns. Ens hem tornat més individualistes i desconfiats, i massa sovint necessitem incentius i sancions per adequar els nostres comportaments als principis bàsics de la convivència. Sí que és veritat que alhora sorgeixen nous valors, que hi ha més sensibilitat envers el medi ambient, que apareixen moltes iniciatives per ajudar els països més pobres, que malgrat tot segueix havent-hi molta gent que dóna exemple de generositat. És normal que amb el temps i l’enorme quantitat de canvis que ha experimentat la nostra societat, els valors també canviïn, però trobo a faltar un sentit de comunitat més fort i més solidesa en les conviccions de les persones.

ACTE CATALUNYA-LLATINOAMÈRICA

2009-04-21T10:08:00.000-07:00

Aquesta setmana està sent trepidant i això que només som a dimarts. Els “plats forts” de la setmana els tindrem, en primer lloc, el dijous, Diada de Sant Jordi, i amb molt de gust muntarem la paradeta tradicional de CiU a la plaça de l’Església i ens hi estarem, per torns, tot el dia. Serà maratonià però l’ambient que envolta aquesta Diada és molt especial, gairebé no trobo paraules per expressar-lo…, només sé que s’ha de viure per saber-ho. Com cada any, hem organitzat activitas de dibuix per als nens i petarem la xerrada amb tots els veïns i veïnes que s’apropin a la nostra paradeta. Per Sant Jordi copsem l’essència catalana, que sempre ha sabut combinar lleure i feina per fer de Catalunya un lloc capdavanter i, fins fa alguns anys, mesurat i creïble…

I, en segon lloc, divendres, organitzem de 20 a 22 h la primera festa de germanor amb Llatinomèrica, que promet ser un acte molt important. D’entrada, ve l’Àngel Colom a fer una xerrada i, tot seguit, una orquestra cubana tocarà en directe. Fa ja moltes setmanes que estem organitzant aquest acte i ens hi estem deixant el millor de nosaltres mateixos per mirar d’acostar cultures i bastir ponts d’entesa entre persones de diferents orígens. Estic convençuda que serà un altre èxit de CiU de Castelldefels. No cal dir que si us hi voleu apropar, hi sereu benviguts. Sumar i sumar, aquesta és una de les nostres grans premisses.

I ara un cicle de conferències

2009-04-14T06:56:00.000-07:00

El dia 21 d’abril s’inicia un nou cicle de conferències, que es perllongarà fins al mes de novembre, adreçades al món de l’empresa i del comerç de Castelldefels, que hem organitzat des de l’àrea de promoció econòmica i comerç de l’ajuntament. L’objectiu és oferir i refrescar coneixements perquè els nostres empresaris, comerciants i nous emprenedors puguin competir en millors condicions en un mercat més exigent que mai. La primera sessió estarà dedicada al “Networking”, a la creació, manteniment i gestió de les xarxes de contactes. La segona sessió, prevista per al 12 de maig, porta per títol “L’empresa en època de crisi”, i està pensada específicament per presentar les fórmules de gestió més adequades per al moment actual. Seguirem el mes de juny amb una xerrada sobre “Com fer un pla de màrqueting” i el setembre ens retrobarem amb una conferència dedicada a la “Digitalització de les PIMES”. El 15 d’octubre un expert ens parlarà sobre la internacionalització de les empreses i presentarà les vies per accedir a les ajudes públiques que faciliten la presència al món dels nostres productes i serveis. Finalment, el dia 12 de novembre tancarem el cicle amb una sessió sobre “Comerç i noves tendències de futur” en què, amb la col·laboració de la Federació de Comerç i Serveis de la ciutat, ens demanarem què hem de fer durant els propers anys per dinamitzar l’activitat comercial en un entorn urbà com el nostre. Cada conferència és una bona oportunitat per aprendre noves idees de la mà dels ponents, especialistes en cadascuna de les matèries tractades, i alhora permet entrar en contacte i compartir experiències amb altres persones de l’àmbit empresarial de Castelldefels.

La prostitució no genera riquesa

2009-04-10T08:23:00.000-07:00

A l’AVUI del dijous publicaven una notícia que feia referència al tancament del Riviera i el Saratoga i l’impacte negatiu que això suposa, segons aquest rotatiu, en el sector de l’hostaleria i la restauració, entre d’altres. El més alarmant és llegir les declaracions d’empresaris que diuen que “el negoci de la prostitució ben regulat, podria funcionar perfectament, ja que dóna feina i genera riquesa i activitat econòmica al seu voltant”. Afortunadament, hi ha molts més empresaris, a la ciutat, que s’oposen –i sempre s’han oposat a la prostitució-- i que de cap de les maneres voldrien ser “acusats” de “defensors de la prostitució” amb una tendenciosa interpretació d’aquestes notícies. Jo sempre m’hi he oposat (tant individualment com políticament) i, actualment, com a regidora de Comerç, Promoció Econòmica i Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament de Castelldefels afirmo, encara amb més contundència, que l’economia d’una ciutat s’ha de basar en qualsevol cosa menys en la prostitució. A Castelldefels hi ha més de 400 restaurants i la gran majoria no viuen ni han viscut mai de l’economia que “generen” els bordells... mal aniríem si fos així! El teixit econòmic i comercial de la ciutat està per damunt d’això i, llevat d’algun cas puntual (normalment donat per causes de proximitat), a l’economia local no li calen prostitució ni negocis mafiosos de cap mena.

Esperem que el Riviera i el Saratoga, actualment precintats, no tornin a obrir mai més les seves portes. És una decisió, però, competència dels jutges. Els barris directament afectats ho agrairien molt, i més un barri com Gran Via Mar que porta molts anys patint els efectes de la prostitució, i en el qual són a punt de començar unes obres de condicionament de carrers i voreres que l’han de deixar ben maco.

Bona Pasqua!

PARTICIPEM-HI

2009-04-07T02:48:00.000-07:00

S’acosten les eleccions europees i a Convergència estem treballant força per difondre la candidatura de Ramon Tremosa, el nostre candidat. L’anècdota que us puc explicar sobre ell és que vaig convidar-lo a venir a Castelldefels, el novembre passat, perquè ens donés una conferència dins el marc de “La Nit de l’Empresa”, una activitat anual que organitzem des de la meva regidoria de Promoció Econòmica. Aleshores en Tremosa no era candidat però nosaltres, sense saber-ho, ja el “vam presentar en societat”, i val a dir que va impactar força al gruix de persones (empresaris i autoritats polítiques) que se l’escoltaven.

S’acosten, doncs, les europees i a Castelldefels ja estem posant-nos en marxa per fer apoderats i reunir persones que ens ajudin durant el dia de les eleccions que, recordem-ho, seran el pròxim 7 de juny. Des d’aquí us animo a participar-hi. Feu difusió del nostre missatge, del candidat Tremosa, feu-vos apoderats o doneu-nos un cop de mà en l’organització. Ja sabeu que podeu trucar al local de CDC de Castelldefels, en horari de tarda de 18.30 h a 20 h, al telèfon 93 665 57 54 i sol.licitar més informació.

I dins la nostra política de Comunicació local (una de les millors de CDC entre els municipis de Catalunya, segons va quedar clar en la reunió de Comunicació del passat dissabte a la seu de CDC de Barcelona, en la qual els caps de Comunicació i els caps de llista estàvem convidats a dir la nostra i compartir experiències sobre el tema), vull dir-vos que us animeu també a celebrar amb nosaltres el “Dia de Convergència”, el pròxim diumenge 19 d’abril, a Gurb. Serà una trobada que, en paraules de l’Artur Mas, “aplegarà tots els que estimem el que representa CDC al nostre país”. Un dia festiu i reivindicatiu en què es retrà homenatge a la gent de CDC del món local i que amb la seva tasca diària i constructiva treballa per aixecar Catalunya, des dels alcaldes i regidors fins al militant de base o simpatitzant.

No vull estendrem més. Si feu vacances de Semana Santa, gaudiu-les amb seny, i si heu de treballar, ànim i endavant (jo només faré les vacances que marca el calendari). Fins aviat.

Llibertat i Democràcia a Cuba

2009-03-31T11:11:00.000-07:00

No és la primera vegada (ni en serà l’última) que expresso públicament la meva veneració per l’illa de Cuba, un territori que sento molt a dins meu, una terra que m’ha vist tornar a néixer, un país que me’l considero molt meu.

A Cuba, hi he anat sovint. Sempre he procurat ajudar i escoltar-me les històries personals que molts ciutadans i ciutadanes han tingut la confiança d’explicar-me. Doncs, bé, des d’ahir penso treballar de debò perquè la democràcia i la llibertat arribin a Cuba el més aviat possible. Ahir al vespre, dins el si de la Casa Gran del Catalanisme, l’Àngel Colom, el Carles Llorens, l’Eric Bertrán, el Josep Lluís Masriera i jo mateixa vam fundar la “Plataforma per la Democràcia i la Llibertat a Cuba” (vegeu www.nouscatalans.cat), una plataforma que vol sensibilitzar la societat catalana dels desastres que provoca, després de més de 50 anys, el castrisme a Cuba; i reclamar llibertat i democràcia a l'illa; i exigir l'alliberament dels presos polítics;...treballar democràticament per a que s'acabi la dictadura castrista. Així de clar i català... i, a la vegada, així d’evident!!!!!!

Estic força il.lusionada i engrescada en aquesta missió. M’estimo moltíssim Cuba i tinc la consciència ben tranquil.la perquè sé que treballo per la democràcia i pel benestar d’unes persones que tenen dret a satisfer els seus somnis. Ja us aniré informant.

PRIORITATS PER A LA NOVA ETAPA

2009-03-23T05:55:00.001-07:00

Algú es va estranyar que en el ple en què l'alcalde Padilla va presentar la seva renúncia, critiquéssim la pràctica habitual del PSC consistent en canviar d'alcalde, a meitat del mandat, per tal de promocionar el seu substitut de cara a les properes eleccions municipals. Curiosament en el ple de dissabte, quan es va elegir en Joan Sau com a nou alcalde, altres grups municipals es van afegir a la mateixa crítica. En aquest cas, en el meu parlament com a cap de llista de CiU, no hi vaig voler incidir novament, perquè havíem acordat amb els companys fer un discurs més centrat en el projecte de futur, en el que hem de fer a partir d'ara, que no pas en un altre tipus de valoracions. Per part de CiU vam posar l'èmfasi en les prioritats de l'acció de govern per als propers dos anys, que estaran marcats per la crisi econòmica. Per això hi ha dos àmbits en què caldrà incidir-hi especialment, l'atenció al grup creixent de persones que ho estan passant malament, perquè es queden sense feina i ara és més difícil trobar-ne de nova, i el suport als empresaris, comerciants i hostalers que travessen un situació difícil, ja sigui per la pèrdua de clients, per la manca de crèdit o per les dificultats per cobrar. Unes prioritats que recauen especialment en les àrees que portem des de CiU: serveis socials, promoció econòmica, foment de l'ocupació i comerç.