Consultes democràtiques

A Catalunya, aquest matí de dilluns plujós, ens hem llevat tots una mica més “lliures”, després que ahir guanyés el SÍ a la independència en les consultes que hi havia organitzades a més de 160 municipis. Aquestes consultes són l’expressió d’un exercici de salut democràtica i de dret a decidir. Un dret a decidir que Convergència té com a una de les seves prioritats polítiques. Val a dir que des de CiU ja vam dir que no impulsaríem les consultes, però que les respectaríem i que faríem costat a la decisió que prenguessin els grups municipals. Perquè si la societat civil promou consultes arreu de Catalunya, Convergència hi ha de donar suport i acompanyar-les. Des de dins i des de fora s’estan fent diverses interpretacions dels resultats d’ahir. Diguin el que diguin totes les parts, cal tenir present que aquestes consultes poden ser enteses per molts catalans com una expressió de demanda de dignitat i respecte vers Catalunya davant de la possible sentència adversa del Tribunal Constitucional i dels atacs continuats que arriben des de diferents instàncies espanyoles, com una canalització en què el ciutadà veu la possibilitat de denunciar la seva insatisfacció amb una situació política que no comparteix, provocada per les institucions del’Estat i pel Govern de la Generalitat. En un proper futur, s’aniran escoltant les opinions de més municipis. Seria bo que tots els municipis catalans poguessin dir la seva, sense por..., a cap demòcrata no li hauria de fer por acceptar el fet que el dret a decidir dels pobles és democràcia en estat pur. De totes maneres, la prioritat de Convergència i Unió a nivell nacional és aixecar Catalunya, superar la crisi i defensar l’autogovern. Per això, continuarem la nostra tasca política, com ho hem estat fent tots aquests mesos, de proposar mesures per incentivar l’economia productiva, de donar suport i fer costat als qui més ho necessiten i a fer que Catalunya lideri la sortida de la crisi. Gràcies a tots i totes els que vau participar en les consultes.

Aminatou Haidar, Premi Especial Ciutat de Castelldefels 2008

El cas d'Aminatou Haidar és frapant, desposseïda del seu passaport i transportada a les Illes Canàries per ordre de les autoritats marroquines en contra de la seva voluntat. Un nou episodi de la dramàtica vida de lluita d'aquesta activista per la independència del Sàhara Occidental, un episodi que pot tenir un desenllaç fatal si persisteix en la vaga de fam. És una dona forta, endurida per experiències com els quatre anys d'empresonament i tortures que va passar a una presó secreta del Marroc, i un empresonament posterior de 7 mesos a la coneguda com a "Presó Negra" d'Al-Aaiun, sempre pel fet de reivindicar de forma pacífica la llibertat de la seva pàtria. La repressió rebuda i la seva resistència l'han convertida en un símbol del poble sahrauí i de la lluita pels drets humans arreu del món. Per això el nostre Ajuntament li va concedir el Premi Especial Ciutat de Castelldefels l'any passat, un premi que avui ens obliga a estar especialment atents al seu destí, a recolzar-la en aquestes hores d'intensa dificultat i a exigir del govern espanyol una actitud ferma enfront del govern del Marroc, responsable de l'expulsió il·legal de Haidar, a qui priva de viure al seu país, a casa seva amb els seus fills.

Que comenci la Festa!

Tot just encetat el mes de desembre estem a punt de començar unes jornades molt intenses, de festa i contacte amb la gent de Castelldefels. Demà mateix inaugurem la sisena edició de la Fira de Nadal, implantada a la ciutat per Convergència i Unió i que va camí d'esdevenir una tradició, i pel matí el regidor de CiU Santi Barona lliurarà els diplomes a les entitats socials del municipi en el marc del Dia Internacional del Voluntariat, que s'escau en la mateixa data. Al vespre gran sopar amb les associacions de la ciutat, i l'endemà més Fira i assistència a les activitats pròpies de la nostra Festa Major d'Hivern, com ara la ballada de sardanes. El dilluns tornem-hi, amb el cercavila i les havaneres, per seguir dimarts amb la missa solemne, l'acte religiós central de la Festa, i acabar a la tarda amb un concert de Cant Coral al nou Teatre Plaza. Tots aquests dies penso parlar amb molta gent de Castelldefels, escoltar-ne les propostes i fer-los partícips de la meva idea de ciutat i dels projectes que vull impulsar en el futur. Han de ser hores de celebració, de retrobada amb veïns i veïnes, i també de diàleg constructiu sobre la ciutat i el país. Tots hi esteu convidats i espero poder-vos-hi saludar i conversar.

La Nit de l'Empresa

El dijous passat vam celebrar la 2a Nit de l'Empresa a Castelldefels, organitzada per l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament, de la qual sóc regidora. L'acte va tenir un gran èxit de convocatòria i atès que la resposta per part dels empresaris locals ha estat molt bona podem afirmar que ja s'ha consolidat de cara a properes edicions. Em consta que tenim un empresariat dinàmic i creatiu, format per homes i dones amb grans capacitats i idees i amb iniciatives com la "Nit" facilitem el coneixement mutu entre uns i altres, així com l'entesa amb l'ajuntament. La Nit de l'empresa omple un buit que teníem a una ciutat que ha crescut molt en relativament poc temps i encara ha de desplegar totes les potencialitats pròpies d'un nucli urbà de més de 60.000 habitants amb una economia molt dinàmica. L'any passat el professor Ramon Tremosa, avui eurodiputat, ens va presentar les grans oportunitats que obre la logística per al nostre país, un sector que pot ser clau en la represa econòmica si fem els deures i adeqüem les nostres infrastructures a les demandes d'aquesta activitat, per a la qual disposem, d'entrada, d'unes condicions privilegiades per desenvolupar-la. En l'edició d'enguany el professor Francesc Solé i Parellada, que entre moltes altres qualificacions és Catedràtic d'organització d'empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya i director del Programa INNOVA de la mateixa universitat, va oferir una conferència sota el títol "Innovar o Emprendre, però, no és el mateix?", en què va desgranar què cal fer per desenvolupar un projecte empresarial, com una bona idea és bàsica per començar, però pot quedar en no res si no va seguida de tots els passos necessaris per a fer-la realitat, fins al final. Creativitat, formació, rigor, treball dur i constància són condicions necessàries per a l'èxit empresarial, i valors igualment requerits per a qualsevol objectiu que ens marquem a la vida.

És un abús

Quan s'exerceixen responsabilitats de govern t'has d'encarar sovint a situacions especialment ingrates, sovint sense que la ciutadania en sigui conscient. Avui tenim damunt de la taula un d'aquests problemes complexes al qual cal trobar-hi una solució, amb l'afegit que té una repercussió directa sobre els veïns i veïnes de la nostra ciutat: l'empresa adjudicatària de les obres d'urbanització del barri de Montmar, "Fomento de Construcciones y Contratas", ha decidit que vol cobrar més per la mateixa feina que tenen adjudicada, i no es queden pas curts, volen un augment del 31%, ja que segons ells s'han incrementat els costos de les obres. Tanmateix els tècnics municipals han verificat que no s'ha produït cap increment dels costos que justifiqui aquestes exigències. L'empresa no ha dubtat a pressionar l'ajuntament de la forma més descarada, alentint i aturant l'execució de les obres, al mateix temps que es propagava la falsedat que l'ajuntament no pagava les factures. Aquesta forma d'actuar m'indigna, sobretot perquè es pretenen obtenir avantatges abusius a costa del benestar dels veïns, que han de patir les conseqüències de l'allargament intencionat d'unes obres que en alguns trams ja podrien estar acabades si no fos per la mala voluntat de l'empresa. Ja tenim establert el camí a seguir, dialogant sense cedir a les pressions aconseguirem que s'enllesteixi la urbanització durant el primer semestre de 2010, i si no és així l'ajuntament aplicarà sancions i podrà instar la resolució del contracte, obrir un nou concurs i adjudicar les obres a una altra empresa. Ens en sortirem, però no sense que l'empresa hagi imposat unes molèsties absurdes i injustificades a la ciutadania, una realitat que certament resulta frustrant.

Lluís Recoder, l’alcalde més transparent de tots

Fa un dies l’Ajuntament de Sant Cugat es va convertir en la primera administració catalana i de l’Estat espanyol a rebre el Premi Europeu del Sector Públic, en la categoría de lideratge i gestió de canvi. L’alcalde d’aquest municipi és en Lluís Recoder, una figura cada cop més influent a CiU per la seva més que provada integritat moral i bona feina feta al seu municipi. En rebre el guardó, en Lluís va declarar que aquesta distinció simbolitzava “la recompensa a l’esforç de Sant Cugat per situar-se al capdavant de la innovació en gestió pública”. Això se suma també al fet que l’Ajuntament que dirigeix en Lluís ha estat declarat també el més transparent de l’Estat espanyol. Això hauria d’haver estat una notícia d’enormes titulars. N’estic tan orgullosa! És tot un exemple per a tots, siguem del color polític que siguem. En una època tan complicada per a la política com l’actual, esquitxada de casos de corrupció arreu i, per tant, de manca de confiança de la ciutadania, aquest premi a la transparència i la bona gestió d’un ajuntament desmunta, afortunadament, allò que gairebé tothom va dient que “tots els polítics són iguals”. Els veïns i veïnes d’aquest municipi vallesà, a través de la web municipal, poden saber quines són les prioritats municipals, quants recursos s'hi destinen i si s'estan complint. D’això en dic jo, a més de transparent, ser valent i rigorós, valors que actualment són molt necessaris.

Em sap molt de greu que aquest premi no estigui tenint el ressò que cal. Per això, des del meu blog, vull contribuir a estendre aquesta notícia al màxim i amplificar el ressò que veritablement ha de tenir. Felicitats, Lluís!

Posem les coses al seu lloc

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc, i ara, amb tota l'atenció mediàtica centrada en els casos de corrupció, hi ha notícies que queden en un segon pla tot i tenir molta més importància. A Catalunya hi ha més de nou-cents alcaldes i milers de regidors, el fet que avui un d'aquests alcaldes i el seu regidor d'urbanisme estiguin empresonats no justifica que s'estengui una ombra de sospita sobre tota la resta del món local i de la política en general. El dijous passat, dos dies després de les detencions pel cas Pretòria, al Congrés dels Diputats es van rebutjar les esmenes presentades per CiU a la reforma de la Llei de finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) que tenien com a objectiu garantir la prevalença del model de finançament establert a l'Estatut. Mentre les accions judicials ocupen el temps dels noticiaris audiovisuals i les pàgines principals de la premsa, es perpetra la mutilació d'un òrgan vital del nou estatut, el model de finançament, i el fet pràcticament passa desapercebut. No es tracta, ni molt menys, que no hàgim de parlar de la corrupció, es tracta valorar les coses en la seva justa mesura. S'alimenta l'alarma social a l'entorn d'uns casos dels quals encara desconeixem quin serà el resultat final, perquè el procediment judicial tan sols ha començat, i es posa sordina a qüestions fonamentals que afecten el futur de l'autogovern i els recursos que han de fer possible la prestació dels serveis públics al nostre país. Sortosament, més enllà dels escàndols i dels debats puntuals, a Catalunya es detecta un moviment de fons que clama per un canvi de govern, i així ho reflecteixen enquestes com la que ahir publicava "La Vanguardia", que augura una clara victòria de CiU a les properes eleccions al Parlament i la impossibilitat de reeditar el tripartit. Me n'alegro, òbviament perquè CiU és la meva força política, però sobretot perquè demostra que la nostra societat és capaç de reaccionar a la crisi econòmica, política i de confiança, no tan sols amb desafecció i allunyament de la política, sinó amb la resposta més eficaç, la reacció a les urnes a favor d'un canvi de govern per tornar a aixecar Catalunya.