Columna de la Pilar Rahola

Aquest matí vull recomanar-vos la lectura de la columna d'avui de la Pilar Rahola, publicada a "La Vanguardia". A mi m'ha semblat excel.lent. Podeu llegir-la a http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090710/53741645088.html

Ja em direu.

MODEL DE FINANÇAMENT

Ha passat gairebé un any i Catalunya segueix sense model de finançamet. Sembla, però, que això té una solució el pròxim dia 15 de juliol, data fixada per Zapatero i Montilla…, aquesta fa la vuitena data fixada des que es va incomplir la que tocava per llei el passat mes d’agost. Un escàndol. Ara es vol vendre aquest acord com una cosa fabulosa: “el millor finançament de la història de Catalunya”, en paraules propagandístiques del mateix Montilla, el qual ja s’ha afanyat a fer de CiU el dolent de la pel.lícula perquè demanem ni més ni menys el que ens pertoca, és a dir, 5.630 milions d'euros, una xifra que resulta de la suma del rendiment complet de la cistella d’impostos i del fons de suficiència actual i que no inclou els 539 milions d'euros en concepte de compensació per la supressió de l'Impost de Patrimoni. Portem tres anys de negociació i un incompliment de la llei per part del govern central..., ja seria hora que assolissim aquest finançament! El problema rau ara en el fet que “el millor finançament de la història” no vol dir que sigui un bon finançament, i els moviments dels negociadors, per desgràcia, així ens ho demostren.

Pensem que el fet que s’hagi retardat un any l’acord de finançament no és neutre sinó que ha fet molt mal a Catalunya:
1. Molt mal a la credibilitat de les institucions.
2. Molt mal a les finances públiques de la Generalitat.
3. Molt mal a l’economia i a molts sectors socials.

Si el tripartit accepta un mal acord que suposi un mal incompliment de la llei, a CiU ens comprometem a fer complir l’Estatut en matèria de finançament en el moment que governem, quan tinguem capacitat de negociació. I ara direm no per no quedar hipotecats en el futur per aquest mal acord, sense possibilitat de negociació, pel fet d’haver-lo acceptat en el passat. Cal tenir les mans lliures per poder fer complir l’Estatut en el futur.

Trobada al Parlament de Catalunya

Aquest matí teníem cita al Parlament de Catalunya amb el Josep Rull, el nostre diputat expert en temes d’infraestuctures. El Santi Barona (tinent d’alcalde de Serveis Socials i Dependència de l’Ajuntament de Castelldefels) i jo mateixa hem acompanyat una representació del “Col.lectiu de Pares i Mares de Castelldefels i Gavà” a fer entrega al Josep d’un important plec de signatures d’aquests veïns i veïnes, afectats directes per l’exercici de la prostitució a l’Autovia de Castelldefels. El cas és que els fills d’aquests pares i mares, donat que estudien al Col.legi Bon Soleil de Gavà o fan esport al Club de Tenis Andrés Gimeno de Castelldefels, reben l’impacte visual innecessari de la prostitució, establerta massivament en el tram on hi ha aquestes dues instal.lacions i, encara molt més greu, sembla ser que algunes prostitutes ofereixen els seus serveis als adolescents, i això és del tot intolerable. Aquesta informació ha estat immediatament anotada pel Josep. En resum, la trobada ha estat força fructífera, fins i tot el Col.lectiu ha estat convidat a assistir el dia que, en Comissió de Política Territorial, es presenti l’esmena de CiU concreta a l’article 27 del Projecte de Llei de modificació de la Llei de Carreteres, que estableix que “a la zona de servitud es prohibeix expressament la seva ocupació temporal per a realitzar-hi usos i activitats relacionades amb la prestació de serveis de naturalesa sexual els quals no són compatibles amb la seguretat de la via i amb la finalitat pròpia d’aquesta zona”. Voldria afegir que a Castelldefels, com sabeu, hem aprovat una nova Ordenança de Civisme en què “es prohibeix oferir, sol·licitar, negociar o acceptar, directament o indirectament, la pràctica de relacions sexuals a canvi de diners a l'espai públic... Molt bé, però amb això no n’hi ha prou. Cal que els òrgans amb funcions legislatives s’hi posin d’una vegada. Nosaltres, des de Castelldefels, ja estem fent el seguiment d’aquesta problemàtica i, naturalment, continuarem al costat dels afectats atenent les seves propostes i recollint-ne també les queixes.

Gestió catalana de l'Aeroport

Des de CiU alertem que amb la llei d’aeroports i heliports el tripartit vol traslladar a Catalunya el model centralitzat i rònec d’AENA, és a dir, vol aplicar una gestió centralitzada com la dels aeroports espanyols, cosa que suposa un greu error estratègic. Res més allunyat dels models de gestió dels principals aeroports europeus. Amb aquesta visió, novament centralista, es perd l’oportunitat de crear un model de gestió diferenciat i d’encarar alguns problemes greus, com ara el del soroll, des d’aquí. Com a aspectes positius de l’aeroport podria dir, com a tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Foment de l’Ocupació, que és un motor de creació de llocs de treball i un centre d’oportunitats de negoci molt important. També cal dir que pot generar més arribades de turistes i que millora molt les comunicacions de Catalunya en disposar d’una infraestructura moderna i tecnològicament preparada. I si, a més, féssim de l’aeroport un hub, aleshores hauríem fet un gran pas endavant en el desenvolupament econòmic del nostre país. Per tot això, des de CiU proposem la creació d’una Autoritat Nacional d’Aeroports de Catalunya encarregada de vetllar per la competència efectiva del sistema aeroportuari català i per l’objectivitat i transparència del seu funcionament, en benefici de tots els subjectes que operen en aquest sistema i dels seus usuaris.

Estic segura que moltes de les molèsties que pot causar-nos l’actual gestió del Prat, podrien alleugerir-se i, fins i tot, eradicar-se si poguéssim nosaltres mateix, els catalans, tenir cura de la seva gestió.

Jo me'n recordo

Me'n recordo que el dia 9 d’agost de 2008, aviat farà un any, es va acabar el termini perquè el Ministeri d’Economia tanqués un acord de finançament amb Catalunya, tal com estableix l'Estatut, i me'n recordo que aquest estatut atorga a la Generalitat el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% d'impostos com el d'hidrocarburs i els de les begudes alcohòliques, que es recapten a Catalunya. Encara no n'hem vist ni cinc, però en Rodríguez Zapatero es va permetre fixar una nova data límit per a l'acord de finançament, ara el dia 15 de juliol. Poc després la ministra d'economia va anunciar que en els pressupostos de l'estat de l'any vinent s'inclouran 9.000 milions d'euros addicionals per al finançament de totes les comunitats autònomes. Això vol dir que a Catalunya tan sols li pertocarien 1.800 milions d'euros més, una xifra insuficient, ridícula i insultant, si tenim present que el dèficit fiscal català se situa a l'entorn dels 15.000 milions d'euros anuals (segons dades del mateix ministeri), que la ciutadania catalana paga a l'estat i no tornen a Catalunya, i que els pressupostos de la Generalitat de 2008 pateixen un dèficit de 4.800 milions d'euros, que és la diferència entre els ingressos i la despesa. Ens trobem en una situació extrema d'asfíxia econòmica de l'autogovern català, el nostre país ha viscut un creixement de població altíssim amb l'arribada, durant els darrers anys, de més d'un milió d'immigrants que han esdevingut usuaris de l'escola, de la sanitat i dels serveis socials catalans, un conjunt de serveis públics que no han rebut una aportació de recursos econòmics proporcionada a les necessitats reals, i que no donen l'abast. Des de la Generalitat se'ns vol fer creure que durant tot aquest temps s'ha negociat durament amb l'executiu central, però a la vista dels resultats tan sols es pot pensar que, o bé no hi ha hagut negociacions o bé han estat un fracàs. Esperarem a veure com es concreta tot plegat, però això no pinta gens bé.

Seguim treballant en la bona direcció...

Són moments d’alegria més o menys continguda. El carácter català --i això el Guardiola n’és un exemple— és més aviat prudent…, però no puc estar-me’n de dir-vos que em sento molt satisfeta pels resultats que CiU ha obtingut en les darreres eleccions europees, encara que haig de dir que m’hauria agradat molt més si l’abstenció no hagués estat tan elevada. Estem satisfets perquè som l’únic partit que ha pujat en vots, encara que el nostre objectiu sempre és el de guanyar eleccions.

Si bé és cert que a Catalunya el PSC ha guanyat, ho ha fet “perdent” i amb un seriós toc d’avís pel que fa a la pèrdua de vots a l’àrea de Barcelona. El PSC ha baixat set punts mentre que CiU n’hem pujat cinc, a més de “recuperar” Girona i Lleida. A Castelldefels hem pujat en 700 vots… en fi, que és per estar contents perquè som a l’inici de la possibilitat del canvi tan enyorat i pel qual s’ha estat –i s’està—treballant de valent.

Resumint, hem recuperat la segona plaça en les europees, hem fet que el PP baixés a la tercera posició, hem incrementat els vots i percentatge a Catalunya i, sempre des de la humilitat que el mateix Artur Mas ens aconsella, podem començar a pensar molt seriosament que si seguim en aquesta direcció, en la direcció del compromís, la seriositat, la recuperació dels valors, la confiança i les ganes de fer les coses bé, la presidència de la Generalitat pot arribar ben aviat. Res que els ciutadans de Catalunya no vulguin…

Vull agrair les mostres de suport i les felicitacions rebudes dels socis de govern local i d’altres formacions i, molt especialment, vull agrair l’esforç que durant la jornada electoral van fer els apoderats i apoderades de CiU. Ells han contribuït molt a l’èxit d’ahir.

Res més, de moment. Seguim treballant i sumant esforços, idees i crítiques constructives. Tot el que s’allunyi d’això, ja no ens val.

Tothom a votar

Primer de tot, vull agrair-vos molt sincerament les mostres d’estimació que molts de vosaltres em vau demostrar durant tot el dia d’ahir, el dia del meu “cumple”. Va ser una jornada inoblidable, emocionalment intensa, i sentir-me tan recolzada com em vaig sentir ahir és molt significatiu per a mi…

Avui, però, ja és un altre dia i noves fites s’obren davant nostre, la primera d’elles aquest diumenge, 7 de juny, dia en què se celebren les eleccions europees i som cridats a exercir el vot. Les enquestes pronostiquen una elevadíssima abstenció…, però no hauria de ser així. Jo, des d’aquí, us demano que aneu a votar perquè, com és ben cert, votar potser no és tan excitant com manifestar-se, però acostuma a ser més efectiu. Quina veritat! Una altra vegada, s’ha volgut presentar la campanya com una cosa de dretes o esquerres, apel·lant a la por. El que ens ha d’importar és que guanyi Catalunya, i ho farà si envia diputats que no són intermediaris ni del PP ni del PSOE, és a dir, cal més CiU a Europa. Superem, doncs, el desencant que ens proporcionen les figures polítiques dels dos grans partits espanyols, i votem de manera útil, votem CiU.

Demà dissabte és jornada de reflexió. Aprofitem-la per aclarir la nostra intenció de vot i elegir l’opció política que millor pot representar i defensar els interessos de Catalunya, que no és altra que CiU. Per damunt de tot, però, anem a votar!

Bon cap de setmana!