Una direcció clara per a l'economia

El discurs que l'Artur Mas va pronunciar diumenge al pavelló de la Vall d'Hebron va ser molt complet, i va fer unes referències molt clares a l'economia, a la necessitat d'apostar per les petites i mitjanes empreses, que són el motor econòmic del nostre país i massa sovint han estat menyspreades i abandonades a la seva sort, unes vegades per incompetència dels polítics i unes altres vegades per estranys prejudicis ideològics. L'Artur va recordar que per a molts petits i mitjans empresaris la seva empresa no és tan sols un negoci, sinó el projecte i la il·lusió de la seva vida, per al manteniment de la qual estan disposats a fer grans esforços i sacrificis, que es multipliquen en un marc de crisi com el present. Per al propietari d'una pime l'experiència d'acomiadar un treballador és especialment dura, no tan sols pel cost econòmic, sinó també perquè cada treballador és una persona que coneixen directament, amb qui sovint han treballat colze a colze, de qui en saben la situació familiar i el drama que els comporta quedar-se a l'atur. A les pimes la crisi no es tan sols qüestió de números, té carn i ossos, cara i ulls. Els emprenedors, que al capdavall són els qui han de mantenir i crear els nous llocs de treball, necessiten un entorn de confiança, han de sentir-se recolzats pel govern del seu país. I no es tracta tant de repartir diners, que en alguns casos pot ser necessari, com de tenir una direcció clara, de saber cap a on es vol anar i saber com anar-hi. Tot el contrari del que ens ofereixen el tripartit a la Generalitat i el PSOE des de Madrid. L'altre dia vaig estar llegint el blog del nostre eurodiputat, en Ramon Tremosa, que d'una forma brillant ens fa la crònica de la presidència espanyola de la Unió Europea, i posa al descobert el baix nivell dels ministres del govern de ZP, que són rebuts a Brussel·les amb absoluta manca d'interès per la poca consistència de les seves intervencions, i per la mala imatge de l'economia de l'Estat. Escriu en Tremosa que :"Quan la ministra Elena Salgado entra a la sala de la comissió d'Economia una gran part dels seients dels diputats estan buits. Del grup liberal-demòcrata, el tercer de la cambra, no hi ha ningú, i dels grups populars i socialistes hi ha alguns caps de delegació que fan cara de molta mes cara de compromís que d'interès. Olle Schmidt, el veterà diputat suec, al cap de deu minuts d'escoltar la ministra s'aixeca per anar-se'n i em diu a cau d'orella: "aquesta senyora no esta dient absolutament res!!". El discurs genèric, bonista i inconcret a què tant ens tenen acostumats els socialistes de ZP no desperta gaire interès entre els eurodiputats". I per si no teníem prou clar que les coses no s'estan fent bé, aquests dies s'ha comentat molt la intervenció del prestigiós economista Nouriel Roubini a al Fòrum de Davos, que va assenyalar Espanya com un risc per a l'economia de la zona euro i per a l'estabilitat de la moneda única. Fa tot l'efecte que no saben el que es porten entre mans, i intenten amagar rere un somriure permanent la seva manca de respostes. Des de Catalunya no disposem de totes les eines per redreçar la situació, però estic convençuda que un nou govern encapçalat per l'Artur Mas serà capaç de traçar el camí cap a la superació de la crisi.

SUPORT DE CASTELLDEFELS A LA CANDIDATURA D’ARTUR MAS

El diumenge 31 de gener vaig anar, acompanyada de militants i simpatitzants de Convergència, al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron de Barcelona. La fita: assistir a la proclamació de l’Artur Mas com a candidat oficial a la Generalitat per a les eleccions autonòmiques que s’han de celebrar aquesta tardor. L’emoció era indescriptible. Em sentia molt feliç allà participant en aquella gran festa perquè era (i sóc) conscient de la victòria tan gran que estem bastint, victòria del tot necessària per a Catalunya. A les 12 h del migdia el Pavelló era ple de gom a gom. A fora, pluja i fred. A dins, calor humana i molta, molta il.lusió. Abans que l’Artur Mas s’adrecés a l’entregada multitud, el President Pujol i en Josep Antoni Duran i Lleida van fer una extensa radiografia de la situació política d’Espanya i Catalunya, i ambdós van concidir a assenyalar que la persona més preparada per retornar la dignitat i el respecte a Catalunya és, sense cap mena de dubte, el candidat Artur Mas. Jo també ho crec així. A més, s’ho mereix. M’ha agradat molt el detall del pastís d’aniversari que se li va oferir a l’Artur abans de començar a parlar. No s’ho esperava. El dia de la seva proclamació com a candidat (vuit anys després de la primera i en el mateix pavelló) i, a més, el dia del “cumple”; 45 anys al 2002, 54 ara, al 2010, capicua. Bons auguris. La delegació de Castelldefels i jo mateixa estem molt satisfets d’haver assistit a l’acte i ens sumem amb molta força a la il.lusió que genera aquesta campanya guanyadora de CiU, perquè Catalunya necessita un canvi, un canvi que ella mateixa reclama obertament.

Els ajuntaments i el canvi climàtic.

Pensar globalment i actuar localment és una estratègia clau per a la sostenibilitat. Avui el gran repte global és aturar el canvi climàtic, una tasca en la qual els ajuntaments poden assumir un paper protagonista, promovent tot un ventall de mesures adreçades a maximitzar l’eficiència energètica i a reduir les emissions de CO2. Les possibilitats d’acció van des l’educació de la ciutadania en matèria de sostenibilitat i estalvi energètic, fins a les previsions del planejament urbanístic i de la normativa municipal referents a les condicions de construcció dels edificis. Els ajuntaments sovint són l’entitat de més pes a cada municipi, l’”empresa” més gran, i les seves activitats tenen un gran impacte sobre la despesa energètica, en aspectes com ara l’enllumenat públic, la flota de vehicles o el consum elèctric i de gas dels edificis municipals. En matèria fiscal els ajuntaments poden promoure les actuacions de millora de l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables mitjançant bonificacions en les taxes sobre les llicències d’obres i instal•lacions que hi estiguin relacionades i, mitjançant els canvis legals necessaris, cal anar cap a un model en què el nivell d’emissions sigui un criteri determinant de la quota de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. En l’àmbit de la promoció econòmica els ajuntaments tenen un gran camp a recórrer en l’estímul i l’impuls de la creació i la instal•lació d’empreses dedicades a la generació i comercialització d’energies renovables, així com d’empreses que apliquin els criteris més exigents d’eficiència energètica en els seus processos. Igualment les administracions locals poden ser capdavanteres en la incorporació de noves tecnologies més netes i sostenibles, per exemple els vehicles elèctrics, i en la promoció del seu ús mitjançant mesures com ara la instal•lació de punts de recàrrega. Les possibilitat d’acció des de l’àmbit municipal són múltiples, i força efectives, i ens correspon als qui estem implicats en els governs locals anar fent camí en aquesta línia i esdevenir promotors de les transformacions necessàries. El treball seriós en la introducció dels criteris de lluita contra el canvi climàtic és un dels compromisos que de forma ineludible hem d’assumir els qui fem política , una activitat que a més de gestionar el present té vocació de construir un futur millor.

Un traspàs de rodalies sense trens, ni vies, ni estacions.

A finals d'any es va fer públic el que en principi és una bona notícia: el traspàs del servei ferroviari de rodalies a la Generalitat de Catalunya. Però a mesura que se n'analitzen els detalls puja el grau de decepció i d'indignació. Fins al 2011 el govern català no podrà fer-hi res perquè RENFE en continuarà sent l'operadora, les infrastructures, és a dir, vies, catenàries i estacions, segueixen en mans de l'empresa pública ADIF, que depèn del Ministeri de Foment, i en cas de conflicte entre la Generalitat i ADIF serà el Ministeri qui tindrà l'última paraula. A més les millores del servei les haurà de finançar la Generalitat sense rebre recursos addicionals per fer-ho. En poques paraules, el govern del tripartit ha acordat amb l'estat un traspàs del servei ferroviari de rodalies sense trens, sense estacions, sense vies i sense diners per a millores. A Castelldefels els trens de rodalies són bàsics per a la comunicació amb Barcelona i les ciutats de l'àrea del Delta i de la comarca del Garraf, i tots recordem els greus problemes que vam patir fa cosa de dos anys, a causa d'una mala coordinació amb les obres del tren d'alta velocitat. El simple fet que l'administració responsable dels ferrocarrils sigui la pròpia del país hauria de fer-la molt més sensible a les necessitats dels usuaris, i ens hauria d'estalviar haver de tornar a aguantar espectacles com la xuleria d'una ministra "ni partía ni doblá". Fa poc que s'ha renovat l'estació del centre i el baixador de la platja, però el repte continua sent garantir la prestació d'un bon servei a la ciutadania, amb les freqüències, la velocitat i el confort que requereix una zona tan poblada com la nostra. El govern de la Generalitat que surti de les eleccions al Parlament que s'han de celebrar aquest any tindrà la responsabilitat de gestionar les escasses competències del traspàs i negociar-ne les millores. D'altra banda caldrà portar a terme un projecte equiparable a la L12 de metro, que durant tots aquests anys de tripartit a la Generalitat s'ha enterrat, i hauria suposat la més gran aposta per a la millora de les comunicacions de la ciutat, connectant-nos amb les poblacions de l'altra banda del Llobregat i amb Barcelona, amb la previsió de construir quatre estacions de metro dins del nostre municipi, amb tot els avantatges que en termes de mobilitat interna i externa hauria comportat.

Jiaxing ens visita

El dijous vam rebre a la Guaita els membres d'una delegació de la ciutat xinesa de Jiaxing, que es troben a Castelldefels convidats per empresaris de la nostra ciutat. Com a tinenta d'alcalde de promoció econòmica vaig tenir l'oportunitat de donar-los la benvinguda i explicar-los a grans trets quins són els principals actius de Castelldefels. El senyor Txen Guohoua, sotsdirector d'afers exteriors de Jiaxing, em va agrair la rebuda i va comentar l'existència d'importants paral·lelismes entre la seva i la nostra ciutat, com ara la proximitat a una gran urbs, en el seu cas Xangai, i a grans infrastructures del transport i de la mobilitat. Cal dir però que Jiaxing té tres milions d'habitants.... Deia el president Pujol que el nostre món és el món, la globalització aixeca les barreres al comerç internacional i el futur de les nostres empreses passa per aprofitar les oportunitats que ens ofereixen els nous mercats i afrontar els reptes que plantegen els nous competidors provinents de tots els racons del planeta. La Xina destaca en aquest nou entorn per la força del seu creixement durant els darrers anys, imparable fins i tot en moments de crisi com els actuals. Una economia emergent i un mercat immens que no han passat per alt als emprenedors de Castelldefels, com ara Nacho Preciado, que fa dos anys que hi viu, i ha establert canals de contacte i comunicació entre homes de negocis xinesos i de la nostra ciutat. Fruit d'aquests contactes uns empresaris de Castelldefels estan treballant en un projecte molt ambiciós de construcció d'un aeròdrom privat a Jiaxing, on es podria practicar el paracaigudisme i on s'instal·laria un simulador de caiguda lliure que ha estat desenvolupat pels tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya al Parc Mediterrani de la Tecnologia. No és poca cosa, i l'afectació de l'espai aeri exigeix comptar amb el suport de les autoritats públiques, motiu pel qual els responsables de la ciutat xinesa han vingut a conèixer el projecte en el seu origen:Castelldefels.

Consultes democràtiques

A Catalunya, aquest matí de dilluns plujós, ens hem llevat tots una mica més “lliures”, després que ahir guanyés el SÍ a la independència en les consultes que hi havia organitzades a més de 160 municipis. Aquestes consultes són l’expressió d’un exercici de salut democràtica i de dret a decidir. Un dret a decidir que Convergència té com a una de les seves prioritats polítiques. Val a dir que des de CiU ja vam dir que no impulsaríem les consultes, però que les respectaríem i que faríem costat a la decisió que prenguessin els grups municipals. Perquè si la societat civil promou consultes arreu de Catalunya, Convergència hi ha de donar suport i acompanyar-les. Des de dins i des de fora s’estan fent diverses interpretacions dels resultats d’ahir. Diguin el que diguin totes les parts, cal tenir present que aquestes consultes poden ser enteses per molts catalans com una expressió de demanda de dignitat i respecte vers Catalunya davant de la possible sentència adversa del Tribunal Constitucional i dels atacs continuats que arriben des de diferents instàncies espanyoles, com una canalització en què el ciutadà veu la possibilitat de denunciar la seva insatisfacció amb una situació política que no comparteix, provocada per les institucions del’Estat i pel Govern de la Generalitat. En un proper futur, s’aniran escoltant les opinions de més municipis. Seria bo que tots els municipis catalans poguessin dir la seva, sense por..., a cap demòcrata no li hauria de fer por acceptar el fet que el dret a decidir dels pobles és democràcia en estat pur. De totes maneres, la prioritat de Convergència i Unió a nivell nacional és aixecar Catalunya, superar la crisi i defensar l’autogovern. Per això, continuarem la nostra tasca política, com ho hem estat fent tots aquests mesos, de proposar mesures per incentivar l’economia productiva, de donar suport i fer costat als qui més ho necessiten i a fer que Catalunya lideri la sortida de la crisi. Gràcies a tots i totes els que vau participar en les consultes.

Aminatou Haidar, Premi Especial Ciutat de Castelldefels 2008

El cas d'Aminatou Haidar és frapant, desposseïda del seu passaport i transportada a les Illes Canàries per ordre de les autoritats marroquines en contra de la seva voluntat. Un nou episodi de la dramàtica vida de lluita d'aquesta activista per la independència del Sàhara Occidental, un episodi que pot tenir un desenllaç fatal si persisteix en la vaga de fam. És una dona forta, endurida per experiències com els quatre anys d'empresonament i tortures que va passar a una presó secreta del Marroc, i un empresonament posterior de 7 mesos a la coneguda com a "Presó Negra" d'Al-Aaiun, sempre pel fet de reivindicar de forma pacífica la llibertat de la seva pàtria. La repressió rebuda i la seva resistència l'han convertida en un símbol del poble sahrauí i de la lluita pels drets humans arreu del món. Per això el nostre Ajuntament li va concedir el Premi Especial Ciutat de Castelldefels l'any passat, un premi que avui ens obliga a estar especialment atents al seu destí, a recolzar-la en aquestes hores d'intensa dificultat i a exigir del govern espanyol una actitud ferma enfront del govern del Marroc, responsable de l'expulsió il·legal de Haidar, a qui priva de viure al seu país, a casa seva amb els seus fills.